L'Antic Règim: Política, Economia i Societat
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,94 KB
L'Antic Règim
L'Antic Règim és el conjunt d'estructures polítiques, econòmiques i socials típiques de l'Edat Moderna (segles XVII-XVIII). Aquest nom, utilitzat pels revolucionaris francesos, designa tot allò que volien abolir.
Política
La forma política més comuna durant l'Antic Règim era l'absolutisme, una evolució de l'autoritarisme, on els monarques concentraven tot el poder en la seva corona, justificant-lo amb un origen diví.
Els poders dels monarques eren tres:
- Legislatiu: Fer les lleis.
- Executiu: Governar.
- Judicial: Fer complir les lleis.
El paradigma de monarca absolut era el rei de França, Lluís XIV (el Rei Sol), que governava amb tot aquest poder des del seu palau de Versalles.
Tots els països d'Europa occidental tenien un règim absolutista, excepte dos: Holanda i Anglaterra, que comptaven amb una monarquia parlamentària.
Economia
Pel que fa al comerç, durant el segle XVII es va desenvolupar el comerç triangular, que consistia en:
- Europa-Àfrica: Productes manufacturats.
- Àfrica-Amèrica: Esclaus.
- Amèrica-Europa: Matèries primeres.
En aquesta època es van desenvolupar diverses teories econòmiques decisives per al desenvolupament econòmic d'Europa occidental:
- Mercantilisme: Teoria econòmica del segle XVII elaborada per Colbert, que establia que la riquesa dels països provenia dels intercanvis comercials amb intervenció de l'Estat.
- Fisiocratisme: Teoria econòmica del segle XVIII elaborada per Quesnay, que establia que la riquesa d'una nació es basava en el foment de l'agricultura, i que l'Estat havia de llevar tots els impediments jurídics per al desenvolupament d'aquest sector.
- Liberalisme econòmic: Teoria econòmica de finals del segle XVIII elaborada per Adam Smith i David Ricardo, que establia la llibertat en l'activitat econòmica i la no intervenció de l'Estat en l'economia.
Societat
La societat de l'Antic Règim era estamental, i seguia el següent esquema:
- Privilegiats: No pagaven impostos i ocupaven els millors llocs de l'administració civil, militar o eclesiàstica.
- No privilegiats: Pagaven impostos i es dividien segons la seva activitat econòmica:
- Burgesia: Finances, activitats comercials o indústria.
- Pagesia: Es dedicaven al sector primari, vivien al camp i estaven sotmesos a l'autoritat d'un noble o del clergat.
- Artesans/Obrers: Vivien a les ciutats i es dedicaven a activitats preindustrials artesanals, controlats pels gremis.
- Fora del sistema: Gent exclosa, persones amb discapacitats físiques i psíquiques.