L'Antic Règim i les Revolucions Burgeses

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,82 KB

La Societat de l'Antic Règim

La societat de l'Antic Règim estava dividida en tres estaments: noblesa, clergat i poble (pagesos, artesans, menestrals i burgesos). Hi havia una gran desigualtat social.

Economia, Política i Població

En l'economia, l'activitat econòmica més important era l'agricultura. A les ciutats, els artesans treballaven en els seus tallers i els burgesos s'enriquien amb el comerç colonial. El sistema polític predominant era la monarquia absoluta, caracteritzada perquè el rei tenia el poder absolut i els tres poders: legislatiu, executiu i judicial. Els absolutistes defensaven que el rei rebia el seu poder de Déu. La població vivia al camp i tenia una mortalitat elevada.

Definicions Clau

  • Antic Règim: S'anomena Antic Règim a la societat, la política, l'economia i la cultura pròpies dels països europeus durant els segles XVII i XVIII.
  • Liberalisme: Ideologia que criticava la monarquia absoluta durant el segle XVIII a Europa.
  • Revolució burgesa: És un canvi radical en la forma de govern d'un país (passa de l'absolutisme al liberalisme) realitzat de forma violenta per la burgesia amb el suport dels pagesos i artesans.
  • Nació: Conjunt d'homes i dones units per una sèrie d'elements comuns: història, llengua, cultura, tradició, religió, dret, etc.
  • Estat: Organització política i administrativa mitjançant la qual es governa un territori independent.

Causes de la Revolució Francesa

  • Difusió de les idees liberals: Va donar a conèixer una forma de govern alternativa a l'absolutisme.
  • Descontentament de gran part de la població: Pagesos i artesans vivien en condicions miserables, i la burgesia estava apartada del poder polític.
  • Triomf de la revolució americana de 1776: Va animar els francesos a revoltar-se per implantar un règim constitucional al seu país.
  • Crisi d'hisenda reial: Més despeses que ingressos.

Principis del Liberalisme

  • Sobirania nacional: Tots els poders de l'Estat han de provenir del poble i els governants són escollits pel poble.
  • Separació de poders: Els tres poders han d'estar separats en diferents institucions: el legislatiu correspon al Parlament, l'executiu al govern i el judicial als Tribunals de Justícia.
  • Igualtat dels ciutadans davant la llei.
  • Dret a la propietat privada.
  • Reconeixement de drets i llibertats individuals: Llibertat d'associació, d'expressió, de pensament i de religió.

Qüestions sobre les Revolucions Burgeses

a) Per què la Revolució Francesa és una revolució burgesa?

És una revolució burgesa perquè té una idea liberal i va ser dirigida pels burgesos.

b) Per què va esclatar una revolució burgesa a França l'any 1848 si aquest país ja era governat per la burgesia des de la revolució de 1830?

Perquè el règim de Lluís Felip d'Orleans no va satisfer molts sectors de la societat.

c) Explica el significat de la frase següent: "L'origen de les actuals democràcies rau en les revolucions burgeses".

Que a causa de les revolucions hi ha les formes de govern actuals.

Qüestions sobre Grècia i el Nacionalisme

a) Què és l'Hèl·lade?

És l'actual Grècia.

b) Van aconseguir els grecs els seus objectius tots sols?

Sí, ho van aconseguir tots sols.

c) Quins elements propis del liberalisme hi ha en aquest text?

Aconseguir els drets de la llibertat individual, de la propietat i de l'honor.

d) Per què podem dir que aquest és un text nacionalista?

(Sense resposta al document original)

La Unificació d'Itàlia

Es va produir entre 1859 i 1871 i va ser impulsat pel comte de Cavour, primer ministre del regne de Piemont-Sardenya, un estat industrialitzat governat per una monarquia constitucional. Cavour va aconseguir el suport francès per derrotar Àustria, i va incorporar la Llombardia i alguns estats del centre. Mentrestant, Garibaldi es va apoderar de Nàpols i Sicília i va expulsar els Borbons del sud d'Itàlia. El març de 1861, el Parlament italià va constituir el Regne d'Itàlia i va declarar rei Víctor Manuel II. Fins al 1866 no s'hi van incorporar el Vèneto i, el 1870, Roma, que es va convertir en la capital.

(Preguntes sense resposta al document original)

Entradas relacionadas: