L'Antic Règim: Societat, Economia, Monarquia i Il·lustració al s. XVIII

Al segle XVIII, la major part d'Europa es trobava sota l'Antic Règim, un terme que defineix les societats europees de l'Edat Moderna. Era un model de vida basat en l'economia agrària de tipus senyorial, l'absolutisme monàrquic i la societat estamental.

L'economia era principalment d'agricultura de subsistència, amb un sistema de conreu basat en la rotació triennal. Els rendiments eren molt baixos i els intercanvis escassos, limitats als mercats locals. Aquesta situació sovint provocava crisis de subsistència, períodes d'escassetat d'aliments i forta alça de preus que podien originar revoltes populars.

La signatura del Tractat d'Utrecht el 1713 va donar pas a un període de pau internacional relativa. La població va augmentar gràcies a l'absència de grans epidèmies i a la introducció de nous conreus, fet que va permetre un augment de la producció. El comerç colonial va ser l'activitat que va experimentar un creixement més espectacular.

La societat estava dividida en dos grans grups ben diferenciats: els Privilegiats i els No Privilegiats.

Els Privilegiats incloïen la noblesa (que posseïa la major part de les terres, vivia de les seves rendes i gaudia de privilegis econòmics i fiscals) i el clero (que vivia de les rendes de l'explotació del seu gran patrimoni territorial i del delme; l'alt clero tenia una vida similar a la noblesa, mentre que el baix clero duia una vida més modesta).

Els No Privilegiats (aproximadament el 90% de la població) incloïen:

• La burgesia: artesans, comerciants i banquers. Era el grup econòmicament més actiu, però no tenia influència política i estava marginada dels cercles de poder.
• Les classes populars urbanes: treballadors manuals de les ciutats.
• Els pagesos: el grup més nombrós, obligat a treballar les terres dels privilegiats, a pagar impostos elevats i amb condicions de vida molt dures.

El rei tenia un poder absolut. La monarquia era hereditària i de dret diví. El monarca era l'expressió de la llei, l'autoritat màxima del govern, el cap de la justícia i dirigia la política interior i exterior. Els Consells d'Estat eren les institucions que assessoraven el monarca.

Moviment de caràcter intel·lectual que va posar en qüestió tots els principis de l'Antic Règim. Els precursors d'aquest moviment van ser John Locke i Isaac Newton. Locke va criticar l'absolutisme i va plantejar per primera vegada la divisió de poders. Amb Newton va néixer el mètode científic basat en l'observació i comprovació dels fets.

La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com l'únic mitjà per entendre el món. Els il·lustrats pensaven que la humanitat podia assolir el coneixement, es mostraven ferms partidaris de l'educació i creien en el progrés humà. Van defensar la tolerància com la base de les relacions humanes i van criticar la intransigència religiosa.

L'Enciclopèdia, impulsada per Diderot i D'Alembert al segle XVIII, va ser una gran obra que volia reunir tots els coneixements de l'època, fonamentats en la raó i en l'observació de la natura. Constava de trenta-cinc volums.

La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut. No obstant això, alguns monarques, influenciats per les idees il·lustrades, van promoure un cert reformisme amb la voluntat d'actuar"tot per al poble, però sense el pobl". Aquests monarques es van reservar la capacitat de decisió.

La política reformista es va caracteritzar per:

• La racionalització de l'administració de l'Estat.
• La reforma de l'ensenyament.
• La modernització de l'agricultura.
• El desenvolupament de les manufactures.
• La liberalització parcial de la producció i el comerç.