L'Antic Règim: Societat, Economia i Política

Propietat de la terra

L'agricultura era la principal font de riquesa. Una petita part de la terra era de propietat privada. Les altres eren dels nobles, l'Església o el rei. Les terres d'un senyor rebien el nom de senyoria territorial. El territori d'una senyoria estava dividit en masos i era suficient per alimentar una família. El senyor cedia masos a canvi de pagar un cens o assegurar prestacions.

Drets senyorials

Eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra. Els pagesos havien de fer feines a la reserva senyorial i també lliurar una part de la collita. També havien de donar el delme, que era una part de la collita a l'Església.

Una producció insuficient

L'agricultura estava molt endarrerida i amb una productivitat molt baixa. Era de subsistència i el comerç era d'autoconsum. Hi havia el conreu de camps oberts on es produïen cereals i es practicava el guaret. També hi havia terres comunals de les quals es beneficiaven els pagesos. La dieta de la població es basava en el consum de cereals. Patien crisis de subsistència que generaven fam, desnutrició i protestes anomenades revoltes del pa.

Població estancada

Hi havia un escàs o nul creixement demogràfic. Les males condicions feien que hi hagués una mortalitat elevada i l'esperança de vida era molt baixa (45 anys). La natalitat era molt alta. Les malalties i epidèmies provocaven una mortalitat catastròfica.

La indústria tradicional i les manufactures

La família pagesa treballava la terra i elaborava els productes de consum domèstic. A les ciutats hi havia una producció controlada pels gremis. Es va estendre el treball domèstic: l'artesà donava el material necessari i la família pagesa elaborava els productes a casa seva. Després es venien al mercat. També hi havia les manufactures on s'elaboraven els productes de luxe, amb un alt nombre de treballadors sota un mateix sostre.

Influència dels transports

El sistema de comunicacions es basava en els camins i carreteres. Els vehicles que hi havia eren el carro i la diligència moguts per animals. També hi havia la navegació marítima (moguda pel vent) i la fluvial (condicions hidrogràfiques).

El comerç interior i colonial

Hi havia un desenvolupament limitat del comerç, però va augmentar el comerç entre territoris separats pel mar. Va destacar el comerç triangular (Àfrica, Europa, Amèrica): canviaven productes per esclaus a Àfrica, que després eren venuts a Amèrica a canvi de productes agrícoles.

Els estaments

La societat estava dividida per estaments segons la circumstància de naixement: clergat, noblesa i estat pla. Hi havia divisió en dos grups: privilegiats i no privilegiats.

Privilegiats

El clergat era un 1% de la població, no havia de pagar impostos i els seus ingressos venien del delme i el seu patrimoni. L'alt clergat vivia amb molts luxes, mentre que el baix clergat tenia una vida modesta i no gaudia de privilegis. La noblesa era el 2-3%, tenia la propietat de la majoria de la terra i gaudia de concessions econòmiques i fiscals.

No privilegiats

El Tercer Estat representava el 90% de la població. La burgesia: la seva riquesa havia augmentat molt. Hi havia la burgesia rendista, la financera, la manufacturera o industrial i la petita burgesia. Les classes populars urbanes eren els treballadors manuals, artesans, obrers... La pagesia ocupava la majoria de la població, estaven els lliures que podien ser propietaris, els jornalers i els serfs.

Monarquia de dret diví

L'autoritat del rei venia de Déu. Tenia tots els poders (legislatiu, executiu i judicial), tenia poder absolut. El Consell d'Estat l'assessorava. Només estava sotmès pel dret natural i per les lleis fonamentals del regne que havia d'acceptar. Els parlaments només tenien algunes atribucions, com votar nous impostos.

L'esperit de la Il·lustració

Va ser un moviment intel·lectual on les seves idees van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Crítica de l'Antic Règim: van proposar un nou model d'organització política i social basat en la llibertat i la igualtat. Van criticar l'absolutisme i defensaven el liberalisme. Montesquieu (divisió de poders), Rousseau (defensava el contracte social, la sobirania social i el vot dels ciutadans), Voltaire (defensor de la llibertat de consciència i es basava en la tolerància entre homes i idees).

El despotisme il·lustrat

La pràctica d'algunes monarquies europees d'algunes de les idees de la Il·lustració.