L'Antic Règim: Societat, Economia i Política al S. XVIII
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,57 KB
L'Antic Règim: Societat, Economia i Política
L'Antic Règim fou el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l'Europa occidental entre els segles XVI i XVIII. Les seves característiques principals eren:
- Manteniment de la societat estamental d'origen feudal.
- Sistema econòmic basat en l'agricultura, la ramaderia i el treball artesà.
- Monarquia absoluta i despotisme il·lustrat com a formes de govern.
La Societat Estamental
La societat estamental, originada durant l'Edat Mitjana, dividia la societat en tres ordres: clergat, noblesa i el poble o tercer estat. Les seves característiques principals eren:
- Immobilisme vertical: un individu del tercer estat no podia ascendir i pertànyer a la noblesa.
- Privilegis: la noblesa i el clergat gaudien de beneficis com ara no pagar impostos, rebre drets i tenir lleis particulars.
Piràmide Social de l'Antic Règim
- Rei
- Noblesa:
- Alta: posseïa moltes propietats al camp, rebia molts diners i podia portar una vida fastuosa.
- Baixa: no disposava de tants recursos i tenia problemes per mantenir el ritme de vida i les despeses.
- Clergat:
- Alt: compost pels fills menors de les famílies nobles, concentrava els alts càrrecs eclesiàstics.
- Baix: format per persones procedents del tercer estat, sovint vivia pobrament.
- Poble o Tercer Estat:
- Pagesos: grup més nombrós, sense poder polític.
- Burgesos: enriquits gràcies al comerç i la indústria.
- Classes populars: gran quantitat de criats, bracers, peons, aprenents i jornalers.
El "Domestic System" i el Comerç Triangular
El "Domestic System" era un sistema de producció on un comerciant proporcionava matèria primera a un pagès, aquest l'elaborava i el comerciant la recollia per vendre-la al mercat colonial.
El Comerç Triangular era una ruta comercial que connectava Europa, Àfrica i Amèrica. Europa exportava armes a Àfrica, Àfrica proporcionava esclaus a Amèrica, i Amèrica enviava metalls preciosos i sucre a Europa.
L'Absolutisme
L'absolutisme era el sistema polític dominant a la major part d'Europa a principis del segle XVIII. El rei concentrava el poder legislatiu, executiu i judicial. Bossuet defensava l'origen diví de la monarquia, afirmant que cap llei podia estar per sobre del rei. John Locke, per contra, va establir les bases teòriques de la monarquia parlamentària anglesa i del liberalisme polític.
El Liberalisme Polític
El liberalisme polític es basava en els principis de:
- Llibertat: existència de drets inherents a les persones.
- Igualtat: davant la llei, oposant-se als privilegis dels estaments.
- Propietat: només els propietaris podien participar en el sistema polític.
- Separació de poders: legislatiu, executiu i judicial.
La Il·lustració
La Il·lustració fou un moviment intel·lectual que va sorgir a Europa al segle XVIII. Els seus principis fonamentals eren:
- Raó: els sistemes de govern s'havien de regir pel que era més raonable i lògic.
- Drets naturals: el poder no pot suprimir drets com la llibertat individual i la propietat.
- Tolerància: base de la convivència humana, especialment entre catòlics i protestants.
El Despotisme Il·lustrat fou un sistema polític que va néixer de l'aplicació de les idees il·lustrades per part d'alguns monarques absoluts.
La Divisió de Poders
- Poder legislatiu: elabora noves lleis.
- Poder executiu: governa l'estat i s'encarrega de la seguretat pública.
- Poder judicial: castiga els crims i jutja el compliment de les lleis.
La Guerra de Successió (1700-1714)
La mort de Carles II d'Habsburg l'any 1700 va desencadenar la Guerra de Successió. Els candidats al tron eren Felip d'Anjou, Àustria i França. Espanya va proclamar rei a Felip V. El Tractat d'Utrecht (1713) va posar fi a la guerra, reconeixent Felip V com a rei d'Espanya a canvi de la seva renúncia al tron francès. Espanya va perdre Flandes i Nàpols, deixant de ser una potència continental. L'11 de setembre de 1714, Barcelona va caure després d'un llarg setge, marcant la fi de la guerra a Catalunya. Les conseqüències foren l'exili, l'empresonament i l'execució de molts catalans, i l'ocupació del territori.
Rococó i Neoclassicisme
El Rococó es caracteritzava per formes irregulars i corbes, decoració fastuosa, escenes aristocràtiques i cortesanes, i colors clars.
El Neoclassicisme buscava l'equilibri i la simetria, amb línies rectes i solidesa.
Goya
Goya va ser un pintor de la cort espanyola que va evolucionar cap a un estil més punyent, amb quadres més obscurs i pinzellades impressionistes.