L'Antic Règim: Societat Estamental, Economia Agrària i Població
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,54 KB
Les bases de l'Antic Règim
La pervivència de la societat estamental
La societat estamental estava dividida en tres estaments: el clero, la noblesa i els plebeus o tercer estat. Aquest últim era un grup nombrós on hi havia totes les persones que tenien algun ofici, des de llauradors fins a comerciants.
Aquesta organització es basava en la desigualtat legal, social i econòmica. El clero i la noblesa eren els privilegiats, i tenien drets i privilegis i no pagaven impostos. El seu poder provenia de l'acumulació de terres, ocupacions, càrrecs, etc.
Per últim, hi havia el tercer estat, que era el poble baix. Aquests no tenien cap privilegi i havien de pagar tots els impostos. En el segle XVIII representava el 85% de la població. El pes d'aquest estament era molt escàs.
Els estaments eren grups tancats als quals es pertanyia de naixement o per ser membre de l'Església. Sols ascendien a la noblesa alguns burgesos més rics.
Una economia agrària i senyorial
A principis del segle XVIII, l'agricultura era el sector econòmic més important, però produïa poc i estava endarrerida. Hi havia un problema per augmentar la producció. Gran part de les terres estaven vinculades, és a dir, lligades a un títol nobiliari com l'Església, o a un municipi. Els titulars treien profit econòmic però no podien vendre-les.
La terra estava controlada per pocs. Els propietaris eren rendistes que cobraven drets senyorials. Els llauradors pagaven al senyor a base de productes i treball, i també lliuraven a l'Església el delme.
Els excedents que estaven en mans dels agricultors els permetien una agricultura de subsistència, dedicada al consum propi.
El comerç interior era escàs. Sols es comprava el que feia falta. Les manufactures les controlaven els gremis, que eren organitzacions d'artesans que exercien el control sobre les matèries primeres, l'elaboració i la venda de productes.
Una població estancada
Els pocs recursos mèdics i la falta d'higiene provocaven una alta mortalitat, sobretot entre els nounats. En aquesta època l'esperança de vida era molt baixa.
La producció d'aliments no creixia al mateix temps que la població. Les epidèmies i les malalties feien patir molt a la població. Tot era degut a les crisis de subsistència, que provocaven una gran mortalitat.