L'Antic Règim i la Societat Feudal: Estaments, Economia i Església

Introducció a l'Antic Règim

L'Antic Règim és el nom que apareix durant la Revolució Francesa per denominar tota l'estructura anterior. És una societat d'immobilisme vertical, és a dir, que no es pot passar d'un estament a un altre.

L'Estructura Social Estamental

La societat es dividia en tres grans estaments:

• Rei: Primus inter Pares (El primer entre iguals).
• Noblesa (Bellatores): Senyors de la guerra.
• Clergat (Oratores): Dedicats a resar i vetllar per les ànimes.
• Poble (Tercer Estat o Laboratores): Dedicats a treballar per als altres dos estaments.

Els Estaments Privilegiats i No Privilegiats

Els estaments es classifiquen segons els seus drets i obligacions fiscals:

1r i 2n Estament: Privilegiats

• No paguen impostos.
• Representen aproximadament el 5% de la població.
• Són amos de terres, poder i diners.

3r Estament: No Privilegiats

• Paguen impostos.
• No tenen terres ni poder, i en molts casos, ni llibertat.

1.1 Societat i Economia Feudals

El Feu i el Pacte de Fidelitat

El Feu és la terra que el rei cedeix a un senyor (feudal) a canvi d’ajuda militar i econòmica quan ho necessiti. Aquesta cessió es formalitza mitjançant el Pacte o Jurament de Fidelitat. Si el noble no compleix el pacte, perd les terres; si el rei no compleix, suposa una ruptura del vincle feudal.

Parts del Feu i Rendes

El feu es dividia en dues parts principals:

Reserva Senyorial

• Terres de millor qualitat.
• Treballades pels pagesos de manera gratuïta.
• Impost en treball: les corvees (prestacions obligatòries de treball).

Tinences, Manços o Masos

• Terres de pitjor qualitat que el senyor feudal cedeix als pagesos.
• A canvi, el pagès paga un impost anomenat cens.
• El cens es podia pagar amb diners o amb espècie (productes), sent aquesta última la forma més habitual, ja que els pagesos no tenien diners.

Distribució de la Producció i Economia de Subsistència

La terra estava subjecta a diverses càrregues:

• Una part important era del senyor feudal.
• El Delme (o Diezmo): 10% de la collita destinat a l'Església.

L'economia era majoritàriament de subsistència, ja que no hi havia excedents (aproximadament un 30% de la producció), donant només el just per viure. Això provocava que els pagesos s’endeutessin constantment.

Tipus de Pagesos

• Lliures: Podien començar sent lliures, però a través dels deutes es podien convertir en serfs.
• Serfs: Sotmesos al «règim de servitud». Estaven lligats a les terres i no les podien abandonar.

La Noblesa (Bellatores)

La noblesa vivia de rendes i estava jerarquitzada:

• Ducs
• Marquesos
• Comtes
• Barons
• Cavallers

A Espanya, ser noble suposava no treballar (terres de mans mortes).

El Clergat (Oratores)

El clergat es dividia en dues branques principals:

Clergat Regular

Segueixen una regla, és a dir, un conjunt de normes. Viuen junts, normalment als monestirs, a les afores de les ciutats. Per tenir un càrrec important, sovint calia ser noble. Se'ls distingeix per l’hàbit.

• Exemples: Dominics (Regla de Sant Domènec de Guzmán), Jesuïtes (Sant Ignasi de Loiola), Franciscans (Francesc d'Assís).
• Vots: El Celibat (prohibit mantenir relacions sexuals) és obligatori per a tot el clergat catòlic.

Clergat Secular

Viuen en el segle, és a dir, entre la gent, dins de pobles i ciutats. Viuen sols i s'encarreguen de fer missa i oficis religiosos.

Les Divisions Religioses a Europa

Catòlics (Església de Roma)

• Liderats pel Papa.
• Vot de Celibat / Castedat.
• Simbologia: La creu llatina.
• Text Sagrat: La Bíblia (Vulgata).
• Evangelistes canònics: Lluc, Marc, Mateu i Joan.
• Evangelis apòcrifs (prohibits, com el de Judes).
• Transsubstanciació: El fet de prendre el pa i el vi a l'església, representant la conversió en el cos i la sang de Crist.

Protestants

Principals líders:

• Martí Luter (alemany)
• Joan Calví (suís)
• Ulrich Zwingli (suís)

Fomenten l’educació, ja que defensen que la Bíblia l’ha d'interpretar cadascú individualment.

Anglicans: La Ruptura d'Enric VIII

L'Església Anglicana depèn directament del Rei (actualment Carles III). Va ser fundada per Enric VIII Tudor.

Enric VIII es va casar amb Caterina d’Aragó. Volia separar-se’n perquè no li donava fills barons. Es va enamorar d'Anna Bolena (noble anglesa) i va demanar el divorci al Papa de Roma.

Com que el Papa no li va concedir el divorci, Enric VIII va decidir crear la seva pròpia Església Anglicana. Tot funciona igual que el catolicisme, excepte els ritus i el lideratge, que recau en l’Arquebisbe de Canterbury.

Ortodoxos

• Tenen ritus diferents.
• Els sacerdots es poden casar.
• Simbologia: La creu amb un pal a la part inferior.