Antígona: Conflicte Clàssic, Moral i Significació en l'Obra de Salvador Espriu

L'enfrontament entre Creont i Antígona

La història comença amb la lluita entre Polinices i Etèocles, que acaba amb la mort dels dos germans. Posteriorment, Creont esdevé successor de la corona i decideix no enterrar Polinices com cal, cosa que Antígona no accepta. Com que creu que el seu cos ha de descansar, Antígona decideix enterrar el seu germà en contra de les instruccions de Creont, fet que provoca la seva mort.

El conflicte moral i metafísic

L'odi i la venjança es contraposen al discurs de la clemència i la concòrdia. Segons l’antiga creença grega, l’esperit al qual no s’havien dispensat els funerals reglats tenia vetat l’accés a l’Hades. Només quan s’oferien les acostumades libacions i la terra cobria el cos, la barca de Caront solcava l’Aqueront, riba des d’on es dissemina el reialme d’ultratomba.

Si el cerimonial es negligia, l’ombra del traspassat ancorava en una regió desolada, un paratge de ningú entre vius i difunts, rosegat d’angoixa eterna. Creont comet, per revengisme i en nom de la seguretat nacional, un greuge metafísic: atempta contra el descans d’una ànima al més enllà, dret que salvaguarda la divinitat subterrània i que, consegüentment, compromet tothom a complir uns serveis mínims humanitaris, a sentir una respectuosa empatia pòstuma.

Antígona en la postguerra espanyola: l'aportació d'Espriu

Context de l'obra d'Espriu (1939-1955)

L’obra Antígona fou escrita el 1939, poc després de l’entrada de les tropes franquistes a la capital catalana, però no fou fins al 1955 que es va publicar. El 1939 també va ser un any de pèrdues personals per a Espriu:

• Va morir el seu pare.
• Poc temps abans, havia mort el gran amic d’estudis del poeta de Sinera, Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Aquests van ser tres cops durs per a un escriptor que tenia molts projectes (sobretot l’estudi d’història i llengües antigues i egiptologia), però que es va haver de resignar a una feina de segona fila.

La reinterpretació del mite i el sacrifici col·lectiu

L’obra reprèn el mite grec d’Antígona, una princesa que es nega a admetre que hi hagi **vencedors i vençuts** després de la guerra fratricida entre els seus germans. La nova situació resultant és que s’han d’honorar els vencedors i esborrar per complet la memòria dels vençuts, considerats traïdors.

El que singularitza aquesta peça de les altres Antígones contemporànies és que la tragèdia s’ha de llegir com una conseqüència de la Guerra Civil i no com a resultat de la natura dels homes. El sacrifici d’Antígona té per a ella un sentit clar: s’ofereix a fi que cessi la maledicció per als seus. Per això, Espriu mateix es declarava **mort civilment** després de la guerra, oferint el seu sacrifici per expiar les culpes de la col·lectivitat catalana.