Antígona d'Espriu: Mite Clàssic i Guerra Civil

En clau mítica i en clau històrica

L'obra d'Espriu es basa en la tragèdia clàssica d'Antígona de Sòfocles, de la qual extreu el mite, una part de l'argument i els personatges, excepte Eumolp i el Lúcid Conseller, que són invenció seva.

Les fonts originals de la tragèdia en el cas d'Espriu són dues: l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d'Èsquil. Les dues tragèdies es complementen; la d'Èsquil explica amb tota mena de detalls la batalla que protagonitzen fins a la mort Polinices i Etèocles, els dos fills del rei Èdip, i germans de les princeses Antígona i Ismene. Una batalla pel poder i que té lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d'entrada. La tragèdia de Sòfocles gira la mirada vers el paper i la tràgica sort de les dones en aquesta història familiar i col·lectiva de la ciutat de Tebes. Una vegada morts els dos germans, el nou rei de Tebes, Creont, ordena que el germà victoriós, Etèocles, sigui honrat i que es guardi la seva memòria com a salvador de la ciutat, i que el cos de Polinices romangui al ras, exposat a la nit i a la devastació de les aus rapinyaires. Antígona, que no pot permetre aquesta disparitat en la sort dels seus dos germans, desobeeix les ordres de Creont i es disposa a donar sepultura a Polinices, segons ordena la tradició. Una vegada descoberta, Antígona també serà condemnada a morir per haver contravingut les ordres del nou rei. Així es consuma, igualment, la maledicció que pesa sobre l'estirp del rei Èdip, que sense saber-ho va matar el seu pare, Laios, va contraure matrimoni amb la seva pròpia mare, Iocasta, i va tenir amb ella quatre fills. L'estructura de l'Antígona és diferent de les tragèdies clàssiques, no segueix totes les normes aplicables al teatre grec. El que pretén Espriu amb la seva Antígona és acostar un tema clàssic i universal a una realitat propera. La guerra entre germans és el pecat més gran que hi ha, no pot dur mai a res bo; la sang vessada per Polinices i Etèocles és fruit de la maledicció.

Clau històrica: metàfora de la Guerra Civil

Pel que fa a la clau històrica, es refereix a què l'obra d'Espriu és una metàfora de la Guerra Civil espanyola on Etèocles i Polinices, els germans enfrontats, representen la lluita fratricida de 1936-1939. Creont és la imatge del dictador, que imposa a més unes lleis repressives, pensades per castigar i no per restablir la concòrdia entre la població. També és un missatge de perdó i reconciliació entre vencedors i vençuts, que l'autor adreça a la població espanyola per mitjà de la veu i l'actitud heroica d'Antígona, que se sacrifica perquè Tebes pugui viure en pau.