Antígona de Salvador espriu

COMENTARI ANTÍGONA. El comentari d'aquest fragment pertany a l'obra Antígona escrita pel dramaturg, poeta i novel·lista català Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners,1913 -Barcelona,1985). És una reelaboració del mite tràgic d'Antígona escrita pel gran dramaturg grec Sòfocles. En aquesta nova interpretació que fa l'autor colomenc vol fer una crítica del conflicte bèl·lic que s'acabava d'esdevenir a Espanya, la Guerra Civil Espanyola(1936-1939). La literatura espriuana té grans trets noucentistes/ Antígona fou publicada el 1955 però escrita el 1939,un cop acabada la Guerra. L'obra presenta un clar paral·lelisme entre la guerra fratricida de la tragèdia grega i la situació creada arran de la guerra amb l'enfrontament de les dues espanyes: la nacionalista i la republicana. El fragment escollit pertany al (primer acte) i, per tant, no correspon al moment de clímax màxim però si és important dins el context de l'obra teatral/(TEMA)/(PERSONATGES)/Pel que fa el llenguatge i la tècnica narrativa que utilitza l'autor en aquesta obra, el teatre sempre és en estil directe i es reprodueixen textualment les paraules que esmenten i les actituds que adopten envers les cimrcustàncies; això últim s'expressa mitjançant les acotacions(el que hi ha en parèntesis, posar exemples)/ L'estil directe és propi de l'art dramàtic i fa proper el text al públic perquè interessi.És un text dialogat gairebé absent d'acotacions a excepció de tres. Amb aquesta poca acotació, sobretot de moviment, vol mostrar rapidesa i fluidesa de l'acció i lingüística/ (Els diàlegs són fruits d'una situació imminent, d'una passió viscuda i amb molta emoció concentrada. Les exposicions són ràpides amb frases simples. D'un sol verb al principi conjugat en forma personal en la 1a part del fragment i posteriorment utilitza frases coordinades i subordinades per expressar el malestar de Eteòcles o per donar explicacions Antígona sobre la seva acusació de l'estimació entre els dos germans)/ El llenguatge és estàndard però no deixa de ser literari. Trobem moltes referències a la divinitat i la simbologia és destacable. Espriu posa les passions humanes en escena. Tota l'obra és metafòrica perquè hi ha una contextualització amb el mite clàssic/ La sintaxi està ben expressada perquè l'obra va ser escrita el 1939, molt després de que Pompeu Fabra establís les normes de la lingüística catalana. Té una funcionalitat clarament didàctica i Espriu vol fer una reflexió de les actituds i comportaments de l'individu: és un allíçonament moral i ètic que té a veure amb la Guerra Civil/ Pel que fa l'espai i el temps, l'acció es representa dins d'un palau, a la ciutat de Tebes(Grècia),capital del territori més important ja que a la primera part ens és indicada la ubicació dels fets. Tebes es podria comparar amb la ciutat de Barcelona o Madrid quan fa referència a la G.Civil. El temps extern és en l'època clàssica però és atemporal perquè els mites no solen tenir un espai de temps establert com és el cas de la creació dels cosmos o els mites de Cronos,etc. Per tant, com que la ciutat és Tebes i és una localitat clàssica,és evident que fa molts segles però no és determinat. La situació política d'aquell moment és una monarquia i el país està en plena guerra que afecta tota la població. (En el temps intern trobem que el diàleg és qüestió de 5 minuts i el temps gramatical és tot en passat perquè els fets que es narren són anteriors. La dona, en aquest fragment és valentia i trenca amb els protocols,com he dit anteriorment. Antígona és la protagonista que afronta la situació amb esperit de lluita i canvi i la seva acció serà penalitzada pel seu oncle. Pel que fa referència als homes, Etèocles és un home amb poder i víctima de la seva ignorància. Espriu vol fer una crítica els dirigents absolutistes./En conclusió, podríem dir que vol aquesta crítica humana cap a l'esforç i la lluita, i Salvador Espriu vol que tot el poble s'uneixi i reflexioni sobre el conflicte bèl·lic que s'està esdevenint. Espriu farà servir el teatre com a concepte de denúncia social, teatre crític, sarcàstic que s'arrisca a què no sigui representat. Aporta idees de renovció i canvi i per a què l'intel·lectual, és a dir, l'escriptor faci un acte de reflexió dins la societat. L'obra d'Antígona és austera, que viu, obra, jutja d'una manera rígida,severa i estricta implicant rigidesa, sacrifici i, per damunt de tot, rigorositat. És una denúncia constant. La visió que en fa l'autor no és pessimista sinó que és optimista totalment perquè hi ha una interpretació de la realitat de canvi, renovació i positivisme perquè de les coses dolentes ens hem de sortir i tirar endavant però sense oblidar mai el que es va fer i el que ens va afectar, i el personatge d'Antígona reivindica la lluita per l'oblit i la recuperació de la memòria col·lectiva.