Antígona: Tragèdia grega clàssica

Antígona:

Filla d'Edip Rei i Iocasta (Reis de Tebes). Té una germana bessona: Ismene, i 2 germans bessons: Etèocles i Polinicies.

Forta, Inflexible, Decidida, Directa. Accepta la mort amb valentia.És suïcida.

Ismene:

(Germana petita d'Antígona).Es passa tota l'obra horroritzada i traumada pel destí dels seus germans.

Representa la indecisió i l'oblit, ja que és 'desperta' al final de l'obra, adonant-se de tot el que ha passat i desfà la llei de Creont.

Creont:

El que mana. Va ser rei de Tebes. Menyspreava la figura de la dona, governador implacable. Va rebre un càstig diví a causa del seu governament.

Representa la contra figura d'Antígona. Antipàtic, poc sensible, poderós i autoritari. Es lamenta al final de la història pels seus actes de Rei ambiciós i perquè tot ha estat culpa seva.

Eurídice:

(Esposa de Creont): Representa l'optimisme i el punt d'equilibri entre Eurigeia i Astimedusa. Es suïcida al veure a Antígona i al seu fill morts.

Hèmon: (Fill de Creont): Amant d'Antígona que fa tot el possible per salvar a Antígona. Es suïcida al mateix lloc on Antígona s'ha suïcidat.

Aeumolp:

(Heroi del llibre) únic personatge que ajuda i se sotmet al càstig diví tràgic per Antígona. (Es revela en contra de la seva condició/voluntat).

Esclau geperut. Representa l'element grotesc que viu la realitat que l'envolta.

Tirèsies:

(Cec el qual pot veure el futur gràcies a la vida interior que té). Destinat a revelar les desgràcies dels altres, però es desconeix a si mateix.

Eteòcles:

(Peó de Creont i germà de Polinicies, Antígona i Ismene): Dominat per l'ambició, Creont aprofita i desaconsella el combat, fent que Etèocles senti el seu orgull ferit i s'enfronta a Polinicies. Mor sent víctima de la seva ceguesa i l'astúcia de Creont. Ell és enterrat amb honor.

Polinicies: Com que vol pujar al poder, provoca la guerra de Tebes i derrota al seu germà però morint ell també. No és enterrat i és tirat com basura a la terra.

Lúcid Conseller:

(Representa la veu en off de Salvador Espriu): Fa servir un llenguatge categòric, irònic i distanciador.

Ens obliga a fer una lectura crítica, fent-nos reflexionar de la realitat dramàtica de la guerra i post guerra. La seva visió dels fets converteix l'acte tràgic d'Antígona en el seu sacrifici en va. ''NO HI HA SALVACIÓ POSSIBLE''. (Representa que ell coneix la veritat, però calla perquè és inútil, ja que faci el que faci, el destí no pot ser canviat).

Obra de Edip Rei: Totes les coses que un té, es poden perdre el qüestió de segons