Antropologia filosòfica: comprensió de l'ésser humà

L'antropologia filosòfica és la disciplina específica que s'ocupa d'intentar comprendre i descriure què som.

Influències pel pensament cristià:

Plató, Tomàs d'Aquino, Aristòtil.

Plató (427-357 aC) - Aristòtil (384-322 aC)

ARISTÒTIL: Va ser deixeble de Plató, però no acceptava la teoria de les idees. Per a ell, no hi havia més món que el que Plató va anomenar món sensible (teoria hilemòrfica). QLH: materia i forma. Cos i ànima formen una unitat substancial, no poden existir separats. L'ànima no és immortals. La raó ha d'estar per sobre dels desitjos i no de les passions.

Diferents tipus d'ànima:

• A. vegetativa: pròpia de les plantes, les dota de la capacitat per nutrició, creixement i reproducció.
• A. sensitiva: anima, afageix les capacitats interiors la percepció, desig i moviment local.
• A. racional: pròpia i específica de l'ésser humà, a més ens dota de la capacitat de pensar, reflexionar.

Tomàs d'Aquino (1225-1274):

Parteix de les idees d'Aristòtil i les reinterpreta d'acord amb el cristianisme. Tot el que existeix apareix ordenat en la cadena de l'ésser. El punt més alt l'ocupa un déu creador de més a menys perfecció: àngels, éssers humans, animals, vegetals, inanimats, primers elements, matèria prima.

L'ànima és incorruptible i immortal, el que la fa immortal és la seva capacitat per l'enteniment. L'ànima pot seguir existint quan morim però la naturalesa humana necessita el cos per assolir la plenitud.

PLATÓ:

(427-347 aC) - Racional: part de la raó, irascible: part de la força, concupiscible: part dels passions i desitjos. Cada individu té les tres, però una predomina per sobre les altres. RACIONAL és la que haurà de predominar. Quan el cos mor, es destrueix però l'ànima no. L'ànima és immaterial, eterna, immortal.

2T: Idees: realitat -> cos, món sensible: com són les coses -> món intel·ligible, ànima: autèntica realitat.

Teoría-pitagòrica: L'ànima està presonera dins del cos.

Evolució:

Pas del mite al logos: neixement de la filosofia (S. VI aC). La Il·lustració grega: Sòcrates, Atenes aconsegueix el màxim esplendor cultural. Sòcrates busca trobar les definicions de conceptes universalment vàlids sobre les quals fonamentar la moralitat i la vida pròpia.

Convéncer mitjançant un diàleg personal. En aquesta època apareixen els filòsofs més importants (Plató: 427-347 aC, teoria de les idees / Aristòtil: 384-322 aC, crítica a la teoria de les idees).

Helenisme i la cerca de la felicitat: Ja no es tracta de dissenyar un producte per a la societat, sinó de trobar la felicitat personal. Sorgeixen així les escoles: estoïcisme, epicureisme, cinisme, escèpticisme.

De Roma al final del món antic: Es va cap a l'escèpticisme, irracionalisme i la religió. Les escoles queden marginades per manca de l'abast.

Filosofia medieval (des de la caiguda de Roma l'any 476 dC fins al Renaixement, s. XV): Déu és el centre de la vida. Discursos religiosos. Filosofia renaixentista: l'ésser humà ocupa el centre de la reflexió i l'interès.

Filosofia moderna: Es planteja com a qüestió prèvia a tota reflexió sobre la realitat del coneixement humà, es fa la crítica del coneixement, apareix l'empirisme modern (experiència).

G.W.F. Hegel (1770-1831): idealisme absolut. Consisteix a situar la raó en el devenir històric.

Filosofia contemporània: fi dels grans sistemes.