Antropologia Filosòfica: Visions de l'Ésser Humà des de Grècia Antiga

El Debat Filosòfic sobre l'Ésser Humà

Els filòsofs sempre s’han fet preguntes sobre si mateix: qui som, què sóc, d’on venim...

Immanuel Kant va aportar la raó d’aquesta insistència: si aconseguíssim respondre la pregunta «Què és l’home?», sabríem com hem de viure.

L'Ésser Humà en la Mentalitat Grega (Època Antiga)

Sòfocles: L'Ésser Més Meravellós

Segons Sòfocles, «No hi ha res tan meravellós com l’ésser humà». Ell i d’altres filòsofs creien que l’ésser humà és admirable perquè és un ésser especial: forma part de la natura, però és diferent dels altres éssers naturals.

• Pensa i parla.
• Cerca la felicitat i tracta de comprendre el món que l’envolta.
• Analitza la naturalesa de les coses i busca la veritat.
• Es pregunta pel més enllà.
• Crea un món artificial (normes, costums, creences) que es manifesta en la polis, on l’ésser humà troba el seu lloc i adquireix la categoria de ciutadà.

Aristòtil: Unitat Substancial i Ésser Sociable

Aristòtil, deixeble de Plató, defensava que l’ésser humà és un ésser físic i biològic.

Pensava que l’ésser humà és una unitat substancial (una única realitat on podem distingir, però no separar, dos elements: el cos i l’ànima). A més, l’ésser humà és sociable per naturalesa i, gràcies a la raó i al llenguatge, pot saber el que és just i injust, descobrint així les formes de vida més virtuoses (la raó guia com hem d’actuar).

Les Tres Ànimes segons Aristòtil

1. L’ànima vegetativa (plantes i humans): Funcions de nutrició, creixement i reproducció.
2. L’ànima sensitiva o animal (animals i humans): Funció de sensibilitat.
3. L’ànima racional (només humans): Funcions de parlar, raonar i pensar.

L'Ésser Humà en l'Època Hel·lenística

Aquesta època comprèn des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la incorporació d’Egipte a l’Imperi Romà (fi de l’època clàssica grega).

Antropologies Dualistes i Monistes

Dualistes

Defensen l’existència d’una doble substància en l’ésser humà: el cos material i l’espiritual (l’ànima). Segons aquesta visió, el comportament humà no es pot reduir a explicacions materials; cal l’element espiritual per posar en marxa el cos i dirigir-lo. Filòsofs destacats: Plató, Sant Agustí, Descartes, entre d'altres.

Monistes

Són materialistes i, sovint, ateus (neguen l’existència de l’ànima). Creuen que l’ésser humà està fet d’una única substància de caràcter material. Aquesta substància única és suficient i, segons ells, l'ànima és indemostrable i innecessària per explicar el comportament humà. Filòsofs destacats: Demòcrit, Epicur, Hobbes, Diderot, Marx, Nietzsche i Freud.

Plató: L'Ésser Humà Dividit en Dos Móns (Dualisme)

Plató, com a dualista, concep l’ésser humà dividit entre dos mons:

• Món Intel·ligible: El món real, espiritual, on resideixen les Idees. És la font del coneixement autèntic o episteme.
• Món Sensible: El món aparent, fictici i material (el que percebem quan estem desperts o somiant). És la font del coneixement popular o opinió.

Segons Plató, el cos està fet de matèria i és mortal, mentre que l’ànima pertany a l’ordre del Món de les Idees: és espiritual, pura i immortal.