Antropologia Marxista i Alienació: Anàlisi del Treball i la Consciència

Antropologia Marxista i Teoria de l'Alienació

Desenvolupament de l'Antropologia

1. Relacions Home-Naturalesa

   L'ésser humà és engendrat totalment per la naturalesa. Segons la concepció materialista dialèctica de Marx, el pensament és generat per la naturalesa i no a l'inrevés, com pensava Hegel.

2. Relacions Home-Matèria

   A través del treball, l'ésser humà transforma la matèria. L'home apareix quan és capaç de produir els seus mitjans de producció. L'home és l'únic animal capaç d'adaptar l'ambient a les seves necessitats. És un ésser pràctic que, en interactuar amb la naturalesa, adquireix un pol subjectiu, però la seva evolució està condicionada pel seu treball. El treball depèn dels condicionaments materials, els quals poden organitzar-se per a la realització de l'home o per a la seva alienació. L'ésser humà no té una essència immutable; el seu ésser ve determinat per les relacions de producció, a través de les quals construeix la seva consciència. L'home autèntic controla els mitjans de producció i els utilitza per transformar la naturalesa. L'home alienat és aquell en què el seu treball esdevé un vehicle de capitalització per a un altre. En la societat capitalista, l'únic home autèntic és el revolucionari, que ha pres consciència de la seva situació alienada i lluita contra ella. Marx entén per alienació el mateix que Feuerbach: l'home alienat és el contrari de l'home autèntic; és qui no se sent realitzat, se sent desgraciat i no reconegut.

Alienació Econòmica

No es produeix pel fet de treballar, sinó per la forma concreta de treballar en una situació d'explotació. L'home projecta la seva subjectivitat en l'objecte sobre el qual treballa. Durant l'esforç, el subjecte no se sent com a tal, però si aconsegueix transformar l'objecte, la subjectivitat negativa projectada es nega i el subjecte es recupera com a tal, i com un ésser superior a la naturalesa que ha dominat. En una situació d'explotació, l'objecte no li pertany, sinó que es converteix en una mercaderia. Així, el subjecte és tractat com una mercaderia que es compra i es ven. En el moment en què s'hauria de donar la recuperació de la subjectivitat, el treballador perd l'objecte i no es pot veure reconegut en ell. L'alienació econòmica es manifesta en quatre relacions:

1. Relació Treball-Producte

   El producte esdevé aliè al treballador, presentant-se com un poder independent que ell no posseeix ni domina. Com més objectes produeix el treballador, més creix el poder de qui el domina i més empitjora la seva situació. El treballador queda sota el domini del seu producte, és a dir, del capital. L'alienació es produeix perquè el que hauria de ser la realització de l'home es converteix en la seva alienació o desrealització, i com més treballa, més contribueix a augmentar el poder de qui l'explota.

2. Relació d'Alienació del Treballador amb la Producció

   La forma de produir és alienant en la societat capitalista. L'obrer és reduït a la seva força de treball, que es lloga per hores. No se'l valora per la seva creativitat ni per cap altra qualitat, sinó com una peça de la maquinària productiva, substituïble quan ja no serveix. El treballador només se sent en si mateix fora del treball.