Antropologia i Origen Humà: De la Filogènesi a la Diversitat Cultural

Conceptes Fonamentals en Antropologia

Filogènesi: Origen de l'Espècie Humana

Estudi de l'origen i l'evolució de l'espècie humana des dels seus inicis fins a l'actualitat.

Sociogènesi: Origen de la Societat i la Cultura

Estudi de l'origen i el desenvolupament de la societat i la cultura humanes.

Antropologia: L'Estudi Integral de l'Ésser Humà

Del grec "anthropos" (ésser humà) i "logos" (estudi), l'antropologia busca conèixer l'ésser humà en tota la seva amplitud.

Subdisciplines de l'Antropologia

• Antropologia Física: Estudia l'ésser humà des de la vessant biològica i a través de l'evolució.
  • Paleoantropologia: Estudi de fòssils humans.
  • Genètica Humana: Estudia l'evolució genètica de l'ésser humà.
  • Primatologia: Estudia el comportament dels primats.
  • Ecologia Humana: Estudia la relació entre l'ésser humà i el seu medi.
• Antropologia Arqueològica: Estudia el comportament humà mitjançant l'anàlisi de restes materials.
• Antropologia Lingüística: Estudia el llenguatge humà en els seus diversos contextos.
• Antropologia Cultural i Social: Estudia la cultura i la societat des dels seus inicis fins a l'actualitat.
  • Antropologia Mèdica: Estudia la salut i la malaltia en diferents cultures.
  • Antropologia Aplicada: Utilitza els coneixements antropològics per resoldre problemes concrets.
  • Antropologia Urbana: Estudia les formes de vida i les dinàmiques socials en entorns urbans.

Etnografia: La Descripció Cultural

Disciplina descriptiva que té com a finalitat recollir dades i fer una descripció detallada dels processos i fets culturals. És una estratègia d'investigació que considera dos punts de vista:

• Èmic: El punt de vista de les persones observades, la seva pròpia interpretació de la realitat.
• Ètic: El punt de vista de l'observador, una anàlisi externa i objectiva.

Etnologia: L'Anàlisi Comparativa de Cultures

Disciplina analítica que té com a finalitat l'estudi comparatiu dels comportaments de diferents societats. Es caracteritza per tres trets principals:

• Universalitat: Cerca patrons comuns a totes les cultures.
• Generalitat: Identifica tendències i similituds entre grups de cultures.
• Particularitat: Destaca les característiques úniques de cada cultura.

Explicacions sobre l'Origen de l'Ésser Humà

Explicacions Religioses: Mites i Deïtats

La necessitat humana de comprendre la pròpia formació, de respondre a les preguntes "Què som?" i "D'on venim?", ha donat lloc a l'aparició de mites i déus, éssers sobrenaturals i immortals.

Models Religiosos Destacats

• Model Judeocristià:

  Visió monoteista on l'explicació de l'origen es troba a la Bíblia. Es postula una separació entre Déu creador i el món creat, amb tots els éssers depenent de Déu. L'ésser humà és considerat el centre de la creació.

• Model Grec:

  Visió politeista on l'origen s'explica a través de mites com el de Prometeu. Es concep un cosmos sense principi ni fi, on el bé triomfa sobre el mal i la justícia sobre la injustícia. L'ésser humà és vist com un ésser racional.

Explicacions Racionals: Filosofia i Ciència

Amb el temps, la importància de les explicacions mítiques va disminuir, donant pas a enfocaments més racionals.

Explicacions Filosòfiques

A finals del segle VII a.C., sorgeix un discurs sobre la naturalesa, iniciat per pensadors com Tales de Milet. Aristòtil, per la seva banda, va desenvolupar diverses teories:

• Teoria Hilemòrfica: Tot es compon de matèria (que no canvia) i forma (que sí que canvia).
• Teoria del Fixisme: Les espècies són fixes i immutables, i poden desaparèixer.
• Classificació dels Éssers:
  • Espècie: Individus amb un mateix caràcter essencial.
  • Gènere Comú: Caràcters diferents d'espècies.
  • Diferència Específica: Característica que distingeix una espècie dins d'un gènere.

Explicacions Empíriques i l'Evolucionisme

En oposició al concepte de creació, l'evolucionisme va sorgir impulsat pel desenvolupament de la geologia, que estudiava l'edat de la Terra i els fòssils.

Teories de l'Evolució

• Jean-Baptiste Lamarck:

  Proposava que els éssers vius sorgeixen per generació espontània i que l'evolució és un procés gradual. A mesura que evolucionen, adquireixen més perfecció. Els canvis en el medi obliguen els éssers a adaptar-se, donant lloc a les lleis de l'ús i el desús:

  • En funció de l'ús o desús dels òrgans, aquests es desenvolupen o s'atrofien.
  • La funció crea l'òrgan, i aquesta funció adquirida es transmet hereditàriament (exemple: l'allargament del coll de la girafa).
• Charles Darwin:

  També defensava un procés gradual d'evolució, on els organismes semblants tenen un avantpassat comú. La selecció natural es produeix per la supervivència dels més aptes, és a dir, els individus més dotats tenen més possibilitats de viure i reproduir-se.

El Procés d'Hominització

El Bipedisme

L'adopció de la postura bípeda va implicar canvis significatius en l'esquelet: la columna vertebral es va adaptar per permetre la marxa erecta, la pelvis es va eixamplar i el genoll es va doblegar. Aquesta adaptació va alliberar les mans, permetent la manipulació d'objectes i el desenvolupament d'eines.

La Cara i les Dents

Durant el procés d'hominització, les dents van reduir la seva mida, mentre que el cervell va augmentar considerablement el seu volum.

L'Adquisició del Llenguatge Articulat

El llenguatge articulat va permetre transmetre informació complexa de manera eficient i instantània.

Diferències entre Llenguatge Animal i Humà

• Llenguatge Animal: Es basa en signes, repeteix seqüències o gestos semblants i es mou a partir d'indicis o senyals.
• Llenguatge Humà: Utilitza signes amb significat, permet la construcció constant de nous significats i té dues funcions principals:
  • Com a instrument de transmissió de missatges.
  • Com a parla interior que estructura la consciència i el pensament.

Tipus de Signes

Un signe és un objecte perceptible pels sentits que en representa un altre.

• Icona: Representació que té una relació de semblança amb allò que representa (ex: una fotografia).
• Indici o Senyal: Fenomen natural produït involuntàriament que ens dona a conèixer un fet no perceptible (ex: fum negre = foc).
• Símbol: No té una relació directa o natural amb els objectes que representa, el seu significat és convencional (ex: banderes, un colom blanc per la pau).

La Cultura Humana

La cultura és tot allò que l'ésser humà ha fet o dit. Converteix les activitats en productes que constitueixen la seva pròpia manera de ser. S'elabora amb el llenguatge humà, es transmet socialment, evoluciona a través de les generacions, és social, té diverses modalitats, és apresa i històrica.

Conceptes de Cultura

• Concepte Restringit: Es refereix als coneixements teòrics o a les persones que posseeixen un alt nivell de saviesa o erudició (persones "cultes").
• Concepte Integrador: Entén la cultura com el conjunt de conductes i coneixements apresos socialment i compartits per un grup.

Actituds Davant la Diversitat Cultural

Etnocentrisme

Actitud que considera les formes de vida pròpies com a normals i superiors, mentre que les dels altres es perceben com a anormals o inferiors. Implica la inferència de la superioritat de la cultura pròpia.

Prejudicis i Discriminació

• Prejudici: Menyspreu o opinió negativa preconcebuda cap a una persona o grup, sovint sense fonament.
• Discriminació Institucional: Pràctiques polítiques o estructures socials que tracten de manera diferent i desfavorable a certs grups.
• Discriminació Actitudinal: Discriminació exercida contra un grup o individu a partir de prejudicis personals.
• Genocidi: La màxima expressió de discriminació, que pretén la destrucció física d'un grup a través de l'assassinat massiu.
• Etnocidi: Pretén eliminar cultures mitjançant el colonialisme o la imposició de polítiques que suprimeixen la identitat cultural.
• Assimilació (en context de discriminació): Procés pel qual una minoria assumeix la cultura i els valors de la cultura dominant, sovint sota pressió o coerció.

Models Culturals

Model Occidental

Es caracteritza per una gran diversitat d'idees i pensaments, la separació entre Església i Estat, una cultura dominada pels canvis constants en la recerca d'una societat ideal, i un fort èmfasi en el pensament científic. Inclou corrents com el cristianisme i l'humanisme, entre d'altres.

Model Oriental

Es distingeix per una filosofia més interior, una religió profundament immersa en la vida individual i col·lectiva, i una forta adhesió a les tradicions i costums, amb una menor tendència al canvi ràpid.

Model Arabomusulmà

Caracteritzat per un fort arrelament religiós, és monoteista, amb la creença en un únic Déu (Al·là).

Tipologies Culturals i Interacció

Conceptes Clau en la Diversitat Cultural

• Fonamentalisme: Doctrina que defensa que una fe o ideologia ha de mantenir-se en la seva forma literal, sense interpretacions.
• Integrisme: Forma de fonamentalisme que utilitza la violència per imposar les seves creences, sovint amb una naturalesa política (ex: ETA).
• Relativisme Cultural: Perspectiva que sosté que totes les cultures es justifiquen per si mateixes i són igualment vàlides, sense judicis de valor externs.
• Multiculturalisme: Convivència de diverses cultures dins un mateix espai geogràfic, fet que pot generar tant enriquiment com conflictes.
• Aculturació: Procés de canvi cultural que es produeix pel contacte continu i directe entre dos o més grups culturals. Pot manifestar-se de tres tipus:
  • Integració: Els grups mantenen la seva identitat cultural pròpia mentre participen en la cultura dominant.
  • Assimilació: Una cultura perd la seva identitat original per adoptar la de la cultura dominant.
  • Segregació: Separació de les cultures, sovint creant "guetos" o espais diferenciats.
• Interculturalisme: Fenomen que busca descobrir i entendre les diferents relacions i interaccions entre les diverses cultures, promovent el diàleg i el respecte mutu.

Mecanismes d'Integració Cultural

• Assimilació: Implica la pèrdua de la cultura pròpia i l'adquisició de la cultura de la nova comunitat, sovint acompanyada de la pèrdua del sentiment de pertinença a l'origen.
• Fusió Cultural: Creació d'una nova cultura a partir de la mescla de dues o més cultures, donant lloc a una nova identitat col·lectiva.
• Pluralisme Cultural: Manteniment de les pautes culturals pròpies dins d'una societat més àmplia, convivint amb una dualitat entre la identitat originària i la pertinença a la nova comunitat.