L'Aparell Digestiu: Fisiologia, Patologies i Símptomes Clau

Fisiologia de l'Aparell Digestiu

L'objectiu de la digestió consisteix a realitzar una transformació química sobre els aliments per convertir-los en molècules senzilles fàcilment absorbibles, perquè puguin ser utilitzades pels teixits en combinació amb oxigen per obtenir energia. Etapes:

Etapes de la Digestió

En la boca: Ingestió, Masticació, Insalivació, Deglució

Durant la masticació, les dents trituren els aliments, reduint la mida de les partícules alimentàries que es barregen amb la saliva per formar el bol alimentari. La llengua impulsa el bol alimentari cap enrere, l'epiglotis tanca la nasofaringe i el bol llisca a l'entrada de la faringe. Les seves contraccions reflexes l'impulsen fins a l'esòfag i després a través d'ell cap a l'estómac.

En la deglució intervenen:

• Boca (amb la llengua)
• Faringe
• Esòfag (amb moviments peristàltics, que són involuntaris)

Digestió Gàstrica

L'estómac realitza la seva funció en tres processos:

• Emmagatzematge: Les parets musculars es dilaten i reben el bol alimentari.
• Barreja: Els moviments de l'estómac posen en contacte l'aliment amb moc, àcid clorhídric, pepsina i lipasa (proteïnes enzimàtiques) que formen els sucs gàstrics. Així es forma una barreja (quim) en la qual ja ha començat la digestió dels aliments. La barreja progressa cap al pílor (zona de sortida de l'estómac).
• Buidament: El quim surt al duodè a través de l'esfínter pilòric.

Absorció Intestinal

Quan el quim passa al duodè, s'alliberen hormones que estimulen la secreció de bilis i suc pancreàtic.

Intestí Prim

L'intestí prim produeix moviments peristàltics que posen en contacte el quim amb la paret intestinal.

En la vora lliure de la paret intestinal hi ha enzims que hidrolitzen:

• Disacàrids a monosacàrids
• Proteïnes a pèptids petits i aminoàcids
• Greixos a àcids grassos i monoglicèrids

La bilis realitza l'emulsió dels greixos, la qual cosa facilita l'acció dels enzims perquè digereixin els lípids i posteriorment es puguin absorbir. La digestió finalitza aquí i comença l'absorció (principalment al jejú, amb l'ajuda de la bilis).

A l'intestí prim s'absorbeixen gairebé tots els nutrients, vitamines, oligoelements i una part d'aigua.

Intestí Gros

Quan el quim arriba a la vàlvula ileocecal, s'obre l'esfínter i passa al còlon. Els moviments del còlon afavoreixen l'emmagatzematge i la deshidratació del seu contingut. Aquí no es produeix cap tipus de digestió ni se secreten enzims. A la segona meitat del còlon es produeix l'emmagatzematge de matèries fecals, amb presència de gran quantitat de bacteris que formen la flora intestinal.

Excreció

Té com a finalitat l'expulsió de residus. Es produeix per la relaxació dels esfínters anals intern i extern com a conseqüència de la compressió de les parets abdominals i les contraccions del còlon i el recte.

Malalties de la Cavitat Bucal, Glàndules Salivals i Faringe

Malalties dels Llavis

Queilitis

Definició: És la inflamació dels llavis. Les seves causes més importants són: infecciosa, al·lèrgica, exposició al fred o a la llum solar. La més comuna és la queilitis angular: lesió inflamatòria a la comissura labial. Les causes són: dèficits vitamínics, de ferro o infeccions per fongs.

Herpes Simple Recurrent

Definició: És la recidiva/recaiguda de la infecció herpètica. Clínica: La sensació de cremor precedeix l'aparició de les vesícules que, en assecar-se, formen crosta i inflamació. Causa: Virus de l'herpes simple (VHS), en situacions de baixada del sistema immunitari.

Malalties de la Mucosa Bucal

Estomatitis

Definició: És la inflamació aguda de la mucosa bucal. Causes: Es relaciona amb la utilització d'antibiòtics, malalties de la sang, dificultat en la masticació, deficiència proteica a la dieta, cremades per begudes calentes o infeccions. Clínica: Vermellor, aparició de llagues i dolor.

Muguet (Candidiasi Bucal)

Definició: És una afecció de la mucosa bucal. Causa: Per un fong, Candida albicans. La seva patogenicitat o causa requereix la disminució de les defenses. Clínica: Apareixen taques blanquinoses a la cavitat bucal, picor i dolor.

Malalties de les Genives

Gingivitis

Definició: És la inflamació de la geniva. Clínica: Genives inflamades, molt vermelles, amb dolor i sagnat. Causes: Per causes dentàries, infeccions, embaràs o diabetis.

Malalties de la Llengua

Glossitis

Definició: És la inflamació de la llengua. Clínica: La llengua s'inflama, es posa vermella i provoca dolor. Causes: Apareix en processos febrils, faringitis, cremades, al·lèrgies o infeccions.

Leucoplàsia

Definició i Clínica: És una placa mucosa blanca arrodonida, lleugerament prominent, que resulta de l'engrossiment i queratinització de la mucosa. És una afecció precancerosa. Causa: El tabac.

Càncer de Llengua

Definició: És un tumor maligne de la llengua que s'assenta gairebé sempre a les vores laterals. Causa: Tumor maligne. Clínica: Són nafres o úlceres que no es curen, taques vermelles o blanques, dolor i mal alè. Té mal pronòstic.

Halitosi

Definició: Olor desagradable de l'alè. Causes: Mala higiene bucal, sequedat bucal, càries o úlceres.

Malalties de les Glàndules Salivals

Sialoadenitis

Definició: Inflamació de les glàndules salivals. Causa: Vírica (parotiditis).

Tumors de les Glàndules Salivals

Poden ser benignes o malignes. Amb més freqüència afecten la glàndula submandibular. No solen donar simptomatologia.

Malalties de la Faringe

Faringitis

Definició: Inflamació de la mucosa de la faringe. Causes: Infeccions respiratòries víriques (refredats), factors crònics (tabac). Clínica: Es manifesta amb mal de coll, sequedat, enrogiment i febre.

Malalties de l'Esòfag

Síndrome Esofàgica

Conjunt de signes i símptomes que ens situen una patologia a l'esòfag:

• Disfàgia: Dificultat en la deglució. Se sent l'aturada del bol alimentari durant la deglució.
• Dolor: Es percep com a deglució dolorosa. El dolor irradia a l'espatlla, braços, epigastri i pot diferenciar-se del dolor anginosos.
• Pirosi: Es percep com a sensació de cremor o coïssor retroesternal. Es desencadena en anar a dormir o en relació als canvis de posició, o per la ingesta de certs aliments com: xocolata, greixos, tomàquet, cafè, alcohol, tabac.
• Regurgitació: És la tornada a la boca del contingut deglutit sense nàusees.

Malalties Esofàgiques Específiques

Hèrnia de Hiatus

Definició: Pirosi després de dinar i durant la nit. Causes: Predisposició genètica, edat avançada, obesitat o embaràs.

Malaltia per Reflux Gastroesofàgic (ERGE)

Definició: És la inflamació de la mucosa de l'esòfag per presència de reflux gastroesofàgic associat a una incompetència de l'esfínter esofàgic inferior (gairebé sempre passa en l'hèrnia de hiat). Causa: Incompetència de l'esfínter esofàgic per tancar-se. Clínica: Símptomes de la síndrome esofàgica: acidesa, nàusees després de dinar, disfàgia, dolor i regurgitació. Les seves principals complicacions són l'úlcera i l'hemorràgia.

Acalàsia

Definició: És la dificultat de l'esòfag per moure l'aliment a través d'ell cap a l'estómac. Es manifesta amb tos i acidesa gàstrica. L'esfínter esofàgic inferior no es relaxa bé. Causes: Genètica o estrès.

Malalties de l'Estómac i el Duodè

Semiologia: Aspectes Generals de la Patologia Gastroduodenal

Els signes i símptomes que ens encaminen a la patologia gastroduodenal són els següents:

• Dolor: El dolor es localitza a l'epigastri, irradia a l'esquena i l'hipocondri dret, mai a la regió retroesternal. És important relacionar-lo amb la ingesta, valorant si es calma o s'empitjora amb ella.
• Anorèxia: Pèrdua de gana.
• Nàusees i Vòmits:
• Aerofàgia: Presència d'excessiva quantitat d'aire en l'aparell digestiu. Provoca distensió abdominal, eructes i dolor.

Helicobacter pylori: És un bacteri que pot colonitzar l'estómac humà. La seva presència no indica necessàriament una patologia, ja que en algunes persones la infecció és asimptomàtica. En les persones que provoca simptomatologia, aquesta es pot manifestar en forma de gastritis o úlcera pèptica que pot cronificar, donant lloc a una úlcera crònica o un càncer d'estómac.

Gastritis

Gastritis Aguda

Definició: És la inflamació de la mucosa de l'estómac. Són processos de curta durada (24 a 48 hores). La seva causa més important són les toxiinfeccions alimentàries.

Gastritis Crònica

Causes: Pot ser un procés autoimmune en el qual es produeixen anticossos contra la mucosa gàstrica. També pot ser produïda pel bacteri Helicobacter pylori. Clínica: Digestions pesades i anèmia per dèficit d'absorció de ferro i vitamina B12. També pot produir dolor estomacal, nàusees, vòmits i pèrdua de pes.

Úlcera Pèptica

Definició: Lesió o nafra en la mucosa de l'estómac o el duodè, exposada al suc gàstric.

• Augment de factors agressius: Augment de la síntesi d'àcid clorhídric i pepsina (estrès, ingesta elevada d'alcohol).
• Disminució de factors defensius: Infecció de la mucosa per Helicobacter pylori, disminució de la qualitat del moc (per ús d'antibiòtics, antiinflamatoris no esteroides).

Clínica: Dolor epigàstric que millora amb la ingesta i evoluciona amb brots més freqüents a la primavera i la tardor. Les seves complicacions més importants són l'hematèmesi i les melenes.

Càncer Gàstric

Definició: Tumor maligne de l'estómac. Causes: La gastritis crònica i la infecció per Helicobacter pylori són factors predisposants. Clínica: Dolor no relacionat amb la ingesta, pèrdua de pes severa per anorèxia, nàusees, vòmits, fatiga, melena i hematèmesi.

Malalties de l'Intestí Prim i el Còlon

Aspectes Generals de la Patologia Intestinal

La semiologia principal inclou:

• Dolor: Normalment a la zona abdominal.
• Anorèxia i Pèrdua de Pes:
• Diarrea: Esteatorrea (presència de greix a les femtes).
• Nàusees:

Grans Síndromes Intestinals

Síndrome Diarreica

Definició: Augment del nombre de deposicions diàries amb disminució de la consistència de la femta. La diarrea crònica dura més de quatre setmanes. Clínica: Pot anar acompanyada de dolor abdominal, pèrdua de pes, malabsorció, nàusees i vòmits.

Causes de Diarrea Aguda

• Toxiinfecció alimentària (salmonel·la)
• Infeccions (enterovirus)
• Fàrmacs (laxants)

Causes de Diarrea Crònica

• Maladigestió (patologia pancreàtica-biliar)
• Alteracions de l'absorció (malaltia de Crohn, colitis ulcerosa)
• Intoleràncies alimentàries (celiaquia)

Restrenyiment

Definició i Clínica: Alteració de l'evacuació en què l'interval entre deposicions és superior a 48 hores. S'expulsen excrements durs, en petita quantitat i amb gran esforç.

Causes de Restrenyiment Agut

• Canvis del ritme de vida (viatges, nervis, paràsits)
• Càncer de còlon

Causes de Restrenyiment Crònic

• Dieta inadequada (pobra en fibra i líquids)
• Ús de certs fàrmacs (suplements de ferro)

Malalties Importants de l'Intestí Prim i el Còlon

Intolerància a la Lactosa

Definició: És una malaltia on no es digereix correctament la lactosa, un disacàrid format per glucosa i galactosa. Afecta principalment l'intestí gros (còlon). Causes: Manca congènita o adquirida de l'enzim lactasa, que impedeix la hidròlisi de la lactosa a l'intestí prim. La lactosa sense hidrolitzar arriba al còlon, on la flora intestinal la transforma en àcid làctic, que estimula el peristaltisme intestinal i provoca irritació. Clínica: Dolor abdominal còlic i diarrea que apareix de 30 minuts a dues hores després de la ingesta de làctics. També pot provocar inflor abdominal i gasos.

Celiaquia

Definició: És una malaltia autoimmune causada per la reacció a la gliadina. La gliadina és una porció proteica del gluten contingut en alguns cereals com el blat, l'ordi, el sègol i la civada. No està present en l'arròs, el blat de moro ni la quinoa. Afecta l'intestí prim (jejú i ili). Causes: Quan la gliadina és absorbida a l'intestí prim i passa a la sang, indueix la síntesi d'anticossos que es dipositen a la mucosa intestinal, dificultant l'absorció de nutrients. Té un component genètic. Clínica: Diarrea associada a síndrome de malabsorció, amb pèrdua de pes i deteriorament de l'estat general (fatiga, nàusees, distensió abdominal i dolor abdominal). Sol aparèixer en nens als sis mesos (amb la introducció de farines) i també en adults.

Malaltia Inflamatòria Intestinal

Inflamació crònica de parts del tub digestiu.

Malaltia de Crohn

Definició: Malaltia inflamatòria de causa desconeguda (possiblement autoimmune). Afecta persones joves i provoca un quadre diarreic crònic amb tendència a la fistulització. Pot afectar l'intestí prim i el còlon, sent la localització més freqüent l'ili terminal. La seva afectació és segmentària i la serosa mostra un aspecte granular. Clínica:

• Dolor: Còlic, alleujable amb la deposició.
• Diarrea: Constant, amb excrements pastosos acompanyats de moc i sang.
• Febre: Discreta.
• Fatiga, Pèrdua de Pes: Amb anorèxia.
• Pot haver-hi hemorràgies rectals.

Es manifesta amb brots de durada variable i s'acompanya de lesions extradigestives com artritis, uveïtis, eritema nodós (nòduls dolorosos i inflamatoris a la pell) i lesions hepàtiques. La malaltia de Crohn tendeix a produir estenosis i fístules.

Colitis Ulcerosa

Definició: Variant de malaltia inflamatòria que afecta el còlon, amb úlceres generalitzades a la mucosa. Causa: Malaltia autoimmune. Clínica: Les complicacions extradigestives són més freqüents i greus que en la malaltia de Crohn: artritis, pèrdua òssia, problemes cutanis, inflamació ocular, problemes hepàtics i renals, depressió. Tendeix a malignitzar, amb risc de càncer de còlon.

Produeix sagnat rectal, moc a la femta, dolor abdominal còlic, febre, diarrea i tenesme (sensació de voler defecar sense evacuació). La malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa són les dues manifestacions principals de la malaltia inflamatòria intestinal.

Càncer Colorectal

Definició: Neoplàsia més freqüent de l'aparell digestiu. Causes: Factors genètics, restrenyiment crònic i dieta pobra en fibra i rica en greixos saturats. Clínica: Quadre de restrenyiment agut. Sovint precedit de petites pèrdues (invisibles) de sang en femta.

Diverticulosi

Definició: Presència d'herniacions de la mucosa intestinal, més freqüents al còlon. Normalment asimptomàtiques. Quan s'hi retenen restes d'excrements, es poden sobreinfectar i produir un sobrecreixement bacterià, procés anomenat diverticulitis. Causes: Edat avançada (afebleix la capa muscular) i restrenyiment crònic (augmenta la pressió al còlon). Clínica: Dolor, febrícula, sang en femta (rectorràgia).

Malalties Proctològiques

Síndrome Rectal

Els elements que la integren són:

• Restrenyiment i Pseudodiarrea: L'espasme de l'esfínter o la presència d'obstacles dificulta l'expulsió de femta, provocant restrenyiment. De vegades, els excrements adopten un aspecte acintat. Pot ocasionar-se una abundant secreció seromucosa que simuli una pseudodiarrea.
• Tenesme Rectal: Necessitat falsa i imperiosa de defecar, sense eliminació o amb eliminació de mucositat.
• Malestar Anorectal: Sensació de pes, ocupació o dolor a la zona.

Principals Malalties Anorectals

Hemorroides

Definició: Dilatacions venoses del plexe anorectal. Causes: Restrenyiment, sedentarisme, embaràs. Clínica: Dolor i sagnat.

Fissura Anal

Definició: Úlcera del revestiment cutani de l'anus. Causes: Relacionada amb hemorroides o esquinçaments de la zona. Clínica: Dolor.

Malalties del Pàncrees

Pancreatitis Aguda

Definició: Inflamació del pàncrees causada per l'activació intrapancreàtica dels seus propis enzims, que comencen a digerir el teixit pancreàtic. Causes: Litiasi biliar i alcoholisme agut. Clínica: Dolor epigàstric intens que irradia en cinturó, nàusees, vòmits, febre i sudoració. Sovint requereix ingrés a l'UCI.

Pancreatitis Crònica

Definició: Resultat de diversos episodis de pancreatitis aguda. El pàncrees es fibrosa parcialment i perd part de la seva funció digestiva. Clínica: Síndrome de malabsorció per mala digestió, degut a la manca d'enzims pancreàtics. Apareix diarrea amb esteatorrea, pèrdua de pes, mal estat general, nàusees, vòmits i femtes pàl·lides.

Carcinoma de Pàncrees

Definició: Adenocarcinoma de pàncrees. Clínica: Símptoma més característic és l'intens dolor abdominal que irradia des de l'epigastri al cinturó. També hi ha pèrdua de pes severa i, en molts casos, icterícia. Solen donar clínica només en estat avançat i el seu pronòstic és greu.

Malalties del Fetge

Grans Síndromes i Símptomes Hepàtics

Són lesions que poden ser produïdes per diferents malalties hepàtiques.

Encefalopatia Hepàtica (Coma Hepàtic)

Definició: Simptomatologia neuropsiquiàtrica dependent de la insuficiència hepàtica. El fetge metabolitza els residus nitrogenats (tòxics) del catabolisme proteic; la seva insuficiència augmenta aquests factors tòxics per al sistema nerviós central. Causes: Hepatitis B o C, alcoholisme, malalties autoimmunes o trastorns dels conductes biliars. Clínica: S'inicia amb desorientació temporal i espacial, alteracions del comportament, somnolència profunda, pèrdua de consciència i, finalment, coma.

Icterícia

Definició: Coloració groga de pell i mucoses.

Colèstasi

Definició: Presència d'un obstacle mecànic o funcional que impedeix l'arribada de la bilis al duodè. Clínica: Icterícia, colúria (orina fosca) i acòlia (femtes pàl·lides per manca de pigments biliars).

Hipertensió Portal

Definició: Pressió elevada en el sistema venós portal (vena porta). La presència d'un obstacle a qualsevol nivell del sistema porta crea hipertensió. Clínica: Esplenomegàlia, circulació venosa subcutània abdominal, ascites (acumulació de líquid abdominal), hemorràgies digestives (per varius gàstriques o esofàgiques) i hemorroides.

Ascites

Definició: Acumulació de líquid a la cavitat abdominal.

Principals Malalties Hepàtiques

Hepatitis Vírica

Definició: Inflamació aguda del fetge causada per un virus. Causes: Cinc tipus de virus implicats: A i E (transmissió oral-fecal, sovint alimentària); B, C i D (transmissió parenteral i sexual). Clínica: Mal estat general, icterícia, colúria, cansament, febre. Pot evolucionar cap a la curació total o, en alguns casos, complicar-se amb cirrosi.

Cirrosi Hepàtica

Definició: Malaltia crònica difusa del fetge caracteritzada per fibrosi (cicatrització del teixit hepàtic) i pèrdua de funcionalitat. Causes: Evolució d'hepatitis B o C, ús crònic d'alcohol, malalties autoimmunes. Clínica: Signes d'insuficiència hepàtica, incloent varius esofàgiques, encefalopatia hepàtica (somnolència i afecció del sistema nerviós per no eliminació d'urea), edemes, ascites i icterícia. Tots els símptomes de les grans síndromes hepàtiques (punt 8.1) poden manifestar-se en la cirrosi.

Malalties de les Vies Biliars

Colelitiasi

Definició: Presència de càlculs a la vesícula o a la via biliar. Causes: Grans quantitats de colesterol a la bilis (factor litogènic), associat a obesitat, embaràs o dieta rica en colesterol. Clínica: Dolor discontinu a l'hipocondri dret, nàusees i vòmits. Sovint asimptomàtica, manifestant-se només com dificultat en la digestió de menjars grassos per insuficient aportació de bilis.

Colecistitis

Definició: Inflamació de la vesícula biliar per sobrecreixement bacterià a causa de l'oclusió del conducte cístic per un càlcul. Causes: Complicació d'una colelitiasi. Clínica: Dolor continu a l'hipocondri dret, nàusees, vòmits i febre.

Malalties del Peritoneu

Peritonitis Aguda

Definició: Inflamació brusca del peritoneu. Causes: Normalment infecciosa, relacionada amb la perforació de la paret de l'aparell digestiu (úlcera gastroduodenal, apendicitis). És una urgència quirúrgica. Clínica: Dolor abdominal intens amb inflamació i distensió abdominal, febre, nàusees i vòmits, diarrea o restrenyiment, manca de gana, set i baixa producció d'orina.

Casos Clínics

1. Lluís: Lluís sent un dolor epigàstric que millora amb la ingesta. Des d'ahir el seu dolor és molt intens i s'ha generalitzat a tot l'abdomen. Pateix hematèmesi i melenes.

Definicions:

• Dolor epigàstric: Dolor que se sent entre les costelles i el melic, generalment a la banda esquerra.
• Hematèmesi: Expulsió de vòmit amb sang.
• Melenes: Deposició que està composta de sang digerida.

DIAGNÒSTIC: El dolor epigàstric que millora amb la ingesta és un símptoma típic de l'úlcera pèptica, juntament amb complicacions més importants com ara l'hematèmesi o les melenes.

2. Maria: Maria fa 24 hores que té febre. Presenta dolor en hipocondri dret continu amb nàusees i vòmits.

Definició:

• Hipocondri dret: Zona de l'abdomen situada a la part superior dreta, sota les costelles, on es troben el fetge, la vesícula biliar i part dels ronyons.

DIAGNÒSTIC: Experimenta dolor constant a l'hipocondri dret juntament amb nàusees i vòmits. El seu diagnòstic és colecistitis.

3. Antònia: Antònia té dolor a l'hipocondri dret discontinu, amb nàusees i vòmits sense febre, després d'una ingesta molt abundant d'aliments greixosos.

DIAGNÒSTIC: Antònia presenta dolor al costat dret de l'hipocondri, intermitent, amb nàusees i vòmits sense febre, després de menjar una gran quantitat d'aliments greixosos. El seu diagnòstic és colelitiasi.

4. Carla: Carla presenta brots de diarrea amb moc, sang i tenesme. També presenta, acompanyant als brots, artritis i inflamació dels ulls i depressió.

Definicions:

• Tenesme: Consisteix en la necessitat falsa i imperiosa de defecar. No s'elimina res o s'elimina mucositat.
• Artritis: Inflamació de les articulacions.

DIAGNÒSTIC: Presenta episodis de diarrea amb moc, sang i tenesme. A més, experimenta artritis i inflamació ocular, acompanyats de depressió. El seu diagnòstic és colitis ulcerosa.

5. Mario: Mario presenta malestar general, està molt cansat i té una mica de febre. Al cap d'una setmana presenta nàusees i vòmits, icterícia i colúria.

Definició:

• Colúria: Orina color “coca cola” com a conseqüència de la presència de bilirubina en ella.

DIAGNÒSTIC: Mario presenta un estat general de malestar, manifestant una notable fatiga i una lleugera elevació de la temperatura corporal. Després d'una setmana, comença a experimentar nàusees, vòmits, icterícia i colúria. El diagnòstic apunta a una infecció hepàtica viral.

6. Andrés: Andrés presenta varius esofàgiques, sagnen i episodis de profunda somnolència que manifesten una greu alteració de la consciència. També presenta edemes i ascites.

Definició:

• Varius esofàgiques: Es desenvolupen quan el flux de sang habitual al fetge es bloqueja a causa d'un coàgul o de teixit fibrós al fetge.

DIAGNÒSTIC: Presenta una cirrosi hepàtica, ja que experimenta episodis de somnolència que acaben afectant el sistema nerviós, edemes, ascites i varius esofàgiques.

7. Carlos: Carlos presenta dolor molt intens a l'epigastri que irradia en cinturó, nàusees i vòmits. Ingressat a l'UCI comenta que ha realitzat una important ingesta alcohòlica.

DIAGNÒSTIC: Carlos presenta un dolor molt intens a l'epigastri que irradia en cinturó, acompanyat de nàusees i vòmits. En el moment de ser ingressat a l'UCI, ha revelat que ha consumit una quantitat considerable d'alcohol. El diagnòstic és pancreatitis aguda.

8. Marcos: Marcos presenta des de fa tres anys sensació de pirosi i disfàgia. A vegades sent regurgitació.

DIAGNÒSTIC: Marcos ha estat experimentant sensació de pirosi i disfàgia durant els últims tres anys. De vegades també sent regurgitació. Això es deu a la malaltia per reflux gastroesofàgic.