Aparell reproductor masculí: anatomia, espermatogènesi i anàlisi seminal

Anatomia de l'aparell reproductor masculí

Testicles

Als testicles es troben els túbuls seminífers, a les parets dels quals hi ha les cèl·lules seminals que formen els espermatozoides. També hi ha les cèl·lules de Leydig, que produeixen l'hormona testosterona.

Vies genitals

• Epidídim: És un tub llarg on desemboquen els túbuls seminífers. Aquí té lloc la maduració i l'emmagatzematge dels espermatozoides.
• Conductes deferents: Són els tubs que condueixen els espermatozoides fins a la uretra.
• Uretra: És el conducte d'evacuació de la bufeta, on també desemboquen els conductes deferents, permetent la sortida del líquid seminal.
• Gland: És l'extrem final del penis, on es troba el meat urinari.

Glàndules annexes

• Vesícules seminals: Segreguen un líquid ric en fructosa que nodreix els espermatozoides.
• Pròstata: Hi aboca un líquid d'aspecte lletós que protegeix i nodreix els espermatozoides.
• Glàndules bulbouretrals o de Cowper: Aboquen un líquid viscós que lubrica i protegeix els espermatozoides de les restes d'orina a la uretra.

Espermatogènesi: la formació d'espermatozoides

L'espermatogènesi és el procés de formació dels espermatozoides. Té una durada aproximada de 64 dies i es duu a terme als túbuls seminífers.

Fases del procés

1. Espermatogonis: Cèl·lules immadures.
2. Quan l'individu assoleix la maduració sexual, es converteixen en espermatòcits primaris.
3. Per meiosi, es formen les espermàtides.
4. Finalment, es desenvolupen els espermatozoides madurs.

Estructura de l'espermatozoide

Es formen uns 300 milions d'espermatozoides al dia. Estan formats per:

• Cap: Conté el material genètic (nucli voluminós, poc citoplasma) i enzims (com la hialuronidasa i proteïnes) que faciliten la penetració a l'òvul. Conté 23 cromosomes, l'últim dels quals determina el sexe del zigot.
• Coll: Conté els mitocondris que aporten l'energia necessària.
• Cua: És un flagel llarg que proporciona el moviment.

Regulació hormonal

Les hormones que intervenen en l'espermatogènesi són:

• Testosterona: Secretada per les cèl·lules de Leydig, inicia i manté l'espermatogènesi.
• FSH (Hormona Fol·liculoestimulant): Secretada per la hipòfisi, actua sobre les cèl·lules de Sertoli, que nodreixen els espermatozoides i n'afavoreixen el desenvolupament.
• LH (Hormona Luteïnitzant): Secretada per la hipòfisi, estimula les cèl·lules de Leydig perquè secretin testosterona.
• Inhibina: Secretada per les cèl·lules de Sertoli, actua sobre la hipòfisi inhibint la secreció de FSH i, per tant, aturant la formació d'espermatozoides.

Anàlisi del líquid seminal (seminograma)

Composició del líquid seminal

• 10% Fracció preejaculadora: Lubrica el canal uretral.
• 20% Fracció prèvia: Secreció prostàtica que conté àcid cítric i enzims proteolítics.
• 10% Fracció principal: Conté els espermatozoides.
• 60% Fracció final: Prové de les vesícules seminals i és la principal font de fructosa del semen.

Examen macroscòpic

Aspecte i color

Normalment és blanc-gris opalí. La presència d'eritròcits (hemospèrmia) li dona un color vermellós o marronós.

Volum

Un volum normal és superior o igual a 1,5 ml.

• Hipospèrmia: Volum inferior a 1,5 ml, pot indicar una obstrucció o infecció dels conductes.
• Hiperspèrmia: Volum superior a 7 ml, pot estar associat a varius a l'escrot, tumors o un període prolongat d'abstinència.

Liqüefacció

El semen coagula després de l'ejaculació i es liqua aproximadament en uns 20 minuts. Si no es liqua, se sotmet a processos físics o químics. Una liqüefacció massa ràpida pot indicar inflamacions prostàtiques o de les vesícules seminals, mentre que una de massa lenta pot ser un obstacle per a la fecundació.

Viscositat

Es considera normal si cau gota a gota. Si es formen filaments, la viscositat està augmentada.

pH

El pH normal se situa entre 7,3 i 7,6. S'ha de mesurar just després d'obtenir la mostra, ja que pot variar amb el temps. El semen és alcalí per neutralitzar l'acidesa de la uretra i de l'entorn vaginal.

• Un pH > 8,0 pot indicar una disfunció prostàtica o una inflamació.
• Un pH < 7,0 pot fer sospitar d'una disgenèsia del conducte deferent o de l'epidídim.

Examen microbiològic

Serveix per establir l'existència d'una infecció. Es poden detectar:

• Infeccions de Transmissió Sexual (ITS): Chlamydia, gonorrea, sífilis, Mycoplasma.
• Infeccions del tracte urinari: Klebsiella sp. i Staphylococcus.
• Infeccions per desequilibri de la microbiota: Candida albicans, Escherichia coli.

Examen immunològic

Les cèl·lules de Sertoli i les mucoses de l'epidídim protegeixen els espermatozoides dels limfòcits. Les tècniques utilitzades per detectar anticossos antiespermatozoides són l'Immunobead Test i el MAR Test.

Anàlisi automatitzada

Es realitza mitjançant sistemes CASA (Computer Assisted Sperm Analysis), com l'Sperm Class Analyzer (SCA). Aquests sistemes analitzen paràmetres com:

• Mobilitat
• Concentració
• Morfologia
• Fragmentació de l'ADN
• Vitalitat