API 20, Oxidasa, Catalasa i IMViC: Guia de Proves Bioquímiques per a Bacteris Gram Negatius

API 20: Identificació Estandarditzada de Bacteris Gram Negatius

L'API 20 és un procediment estandarditzat per a identificar bacteris Gram negatius. Consisteix en una galeria en la qual hi ha un suport amb 20 microtubs que contenen substrats deshidratats que permetran realitzar 23 tests bioquímics.

Metodologia i Lectura de Resultats de l'API 20

Els microtubs s’inoculen amb una suspensió bacteriana obtinguda a partir d’un cultiu pur fresc. S’afegeix vaselina en algunes cúpules (per crear condicions d’anaerobiosi), s’incuba 18-24 hores a 37 ºC i es llegeixen els resultats (en alguns casos abans i després d’afegir un reactiu específic).

A cada resultat se li assigna un codi que dóna com a resultat un nombre de 7 xifres, el qual es compara amb taules o bases de dades per a la identificació de l'espècie.

Obtenció del Perfil Numèric de 7 Xifres

Per obtenir el perfil numèric de 7 xifres, a cada pouet se li donarà el valor 0, 1, 2 o 4, d'acord amb els següents criteris:

• Si la reacció és negativa, es posa 0.
• Si la reacció és positiva, s'assigna:
  • 1 si és el primer pouet d'un triplet.
  • 2 si és el segon pouet d'un triplet.
  • 4 si és el tercer pouet d'un triplet.

Se sumen els valors de cada triplet. Amb les sumes dels set triplets s'obté un codi de 7 xifres.

Prova de l'Oxidasa

Aquesta prova posa de manifest la presència de l’enzim citocrom oxidasa en el microorganisme que s’està estudiant.

Reactiu i Fonament Bioquímic

El reactiu utilitzat és un derivat de la p-fenilendiamina que rep el nom de reactiu de Kovacs-oxidasa.

Si surt positiva, vol dir que el bacteri sí que posseeix citocrom oxidasa, per la qual cosa pot usar oxigen en la producció d'energia amb una cadena de transport d'electrons.

Oxidasa Negativa

Les Enterobacteriaceae són típicament oxidasa negatives. El fet que no la posseeixin significa que no poden fer servir l'oxigen en la cadena de transferència d'electrons o bé apliquen un citocrom diferent per transferir electrons a l'oxigen.

Prova de la Catalasa

S’utilitza per comprovar l’existència de l’enzim catalasa en el microorganisme estudiat.

La catalasa té com a funció descompondre el peròxid d’hidrogen (H₂O₂), amb producció d’oxigen (en forma de bombolles).

Proves IMViC: Identificació d'Enterobacteriaceae

Són quatre proves que es fan independentment, però a la vegada. És el mètode de rutina per a la identificació d’Enterobacteriaceae, juntament amb la prova del Kligler.

Components de l'Acrònim IMViC

L'acrònim IMViC representa:

1. Indol
2. Metyl Red (Vermell de Metil)
3. Voges-Proskauer
4. Citrat

Cal assegurar-se que treballem amb un cultiu pur (mitjançant la tinció de Gram, buscant bacils Gram negatius).

Prova de l'Indol

El triptòfan és un aminoàcid que pot ser oxidat per certs bacteris per formar tres metabòlits principals: indol, escatol i àcid indolacètic.

La formació d'indol es produeix solament en aquells organismes capaços de fermentar els hidrats de carboni. Si en el medi de cultiu no hi ha glucosa, els bacteris poden...