Apologistes Cristians Primitius i Oposició

Primers Escrits Cristians

Escrits en grec, aquests textos parlen de la vida de Jesús, la manera de comportar-se dels cristians, com celebrar la litúrgia i com organitzar la comunitat.

• El més antic: Didakhé (segles I-II)
• Altres textos: Les cartes de Sant Climent, Sant Ignasi i Sant Policarp.

Oposició al Cristianisme Primitiu

Durant els primers anys del cristianisme, romans i grecs s'oposaven als cristians. L'emperador Neró els va culpar de l'incendi de Roma.

Crítiques d'Autors Romans

• Tàcit: Els considerava enemics del gènere humà.
• Suetoni: Qualificava el cristianisme de nou i perillós.
• Plini: El veia com una superstició perversa i extravagant.

Crítiques de Filòsofs Grecs

• Cels: Argumentava que un Déu no pot convertir-se en una persona, i que la mort i la passió no poden ser pròpies d'un Déu. Si s'oposaven a l'Imperi, caldria matar-los.
• Porfiri: Manifestava odi cap als cristians, mantenia que les virtuts de Jesús eren falses i que el cristianisme era oposat al sentit comú.

Els Apologistes Cristians

Davant d'aquestes crítiques, sorgeixen els apologistes (intel·lectuals que defensaven el cristianisme) durant els segles II i III. Aquests autors reflexionen sobre la relació entre la raó i la fe.

• Justí Màrtir (100-165): Filòsof apologista que va defensar el cristianisme dels filòsofs romans i grecs. Va defensar la fe utilitzant la raó, donant consistència a la fe cristiana.
• La Carta a Diognet: Carta apologista d'autor desconegut que defensa el cristianisme.

Preguntes Freqüents

• A qui està adreçada la carta de Justí? Al Cèsar emperador Titus Eli Adrià Antoní August Pius, i a Veríssim, el seu fill, filòsof.
• Què demana Justí en aquest passatge? Demana que els cristians no siguin condemnats i perseguits només pel fet de ser-ho.
• Què vol dir que Justí era un apologeta del cristianisme? Que defensava els cristians dels qui els volien condemnar, perseguir i matar pel senzill fet de ser-ho.
• Per què van aparèixer autors com Justí? Les crítiques que rebien els primers cristians van provocar un moviment intel·lectual dins del cristianisme que consistia a defensar-se d’aquestes agressions. Fins aquell moment, la comunitat dels seguidors de Jesús només s’havia preocupat de parlar del Regne, de l’experiència de Déu en les seves vides... però no s’havien dedicat a reflexionar (raó) sobre tot allò en què creien (fe).