Aportacions del funcionalisme al conservadorisme

a) La societat és un sistema social que els subjectes socials no poden transformar.

b) Desqualificació dels sociòlegs vinculats a moviments polítics o socials transformadors dient que no mantenen l’objectivitat.

Funcionalisme estructural

• Concepció de la societat com un sistema biològic en què cada òrgan o part compleix una funció per a mantenir el sistema funcionant.
• Sistema: conjunt ordenat d’elements que tendeix a conservar la seva organització.
• Estructura: elements estables del sistema que no canvien amb fluctuacions.
• Equivalència entre estructura i funció.

Critiques

• Conservadorisme: Busca mantenir l’estat de les coses tal com són. No contempla la voluntat dels subjectes ni la seva acció, algunes de les seves accions són disfuncionals, com la lluita obrera.
• NO ofereix possibilitat de falsació. Confon causa i funció: “tot existeix perquè és funcional per a alguna cosa o altra”.

Parsons (1902-1979)

Es planteja la confecció d’una teoria social que abasti tots els àmbits de la societat, és la més important del s. XX en sociologia d’aquestes característiques.

Realitza una teoria amb un alt grau d’abstracció, fet pel qual és difícil fer prediccions empíriques.

Diferències amb l’estructural funcionalisme precedent

• Control parcial de l’entorn: la influència entre les estructures i l’entorn és mútua, bilateral. Llavors s’estudia la seva relació.
• Estructures i processos. Mitjançant els processos les estructures per a mantenir-se poden adaptar-se a canvis que s’estan produint en la societat.

Idees principals per a l’estratificació

• L’estatus i l’honor són la dimensió més important de l’estratificació social. La gent és avaluada i ordenada pels demés en funció de fins a quin punt viuen d’acord amb els valors dominants de la societat, siguin quins siguin aquests valors.
• El sistema de valors comuns contribueix a assegurar que els rols funcionalment més importants els ocupen persones competents que lluiten pel seu estatus.

El sistema es subdivide en subsistemas funcionals que s’encarreguen de diferents tasques o aspectes per a fer funcionar la societat:

• Adaptació (sistema comportamental, subsistema economia): Tot sistema ha de satisfer les exigències situacionals externes. Ha d’adaptar-se al seu entorn i adaptar l’entorn a les seves necessitats.
• Consecución de fins (sistema de personalitat, subsistema política): Tot sistema ha de definir assolir els seus fins primordials.
• Integració (Sistema social, subsistema comunitat societat): Tot sistema ha de regular la interrelació entre les seves parts constituents. Ha de controlar també la relació entre els altres 3 imperatius funcionals.
• Latencia (Sistema cultural, subsistema cultura): Tot sistema ha de proporcionar, mantenir i renovar la motivació de les persones i les pautes culturals que creen i mantenen la motivació.