Aprendre a conèixer i a fer

Aprendre a conèixer

Aquest tipus d'aprenentatge va orientat cap al domini dels instruments de coneixement i es pot considerar com un mitjà i alhora una finalitat de la vida humana. Com a mitjà es tracta que de que cada individu aprengui a comprendre el món que l'envolta per viure amb dignitat, per desenvolupar les seves capacitats professionals i per comunicar. Com a finalitat, el seu fonament és el plaer de comprendre, de conèixer i de descobrir. L'ampliació dels sabers, afavoreix la curiositat intel·lectual, estimula el sentit crític i permet desxifrar la realitat a partir del judici autònom. El coneixament és múltiple i infinitament evolutiu, és cada vegada més inútil intentar conèixer-ho tot. Però l'especialització no ha d'excloure una cultura general, ja que aquesta permet comunicar, si no els especialistes poden perdre l'interès pel que fan els altres. Per una altra banda la formació cultural comporta l'obertura a altres camps del coneixement. Aprendre a conèixer suposa primer aprendre a aprendre, a partir de l'atenció, de la memòria i del pensament. Aquest aprenentatge de l'atenció pot prendre formes diverses. La memòria és un antídot necessari contra la submersió per les informacions instantànies que difonen els mitjans de comunicació. Cal ser selectiu en la tria de les dades, però la facultat humana de la memorització associativa, s'ha de cultivar amb cura i s'ha d'entrenar des de la infància. L'exercici de pensar ha d'incloure anades i tornades entre el concret i l'abstracte, per això convé combinar tant l'ensenyament com la recerca. El procés d'aprenentatge del coneixement es pot enriquir de totes les experiències.

Aprendre a fer

Aprendre a fer (molt relacionat amb aprendre a conèixer) sabem que consisteix en ensenyar a posar en pràctica els coneixements, però també a com adaptar l'educació al futur treball. Com ho fem si l'evolució del treball no és del tot previsible? Cal distingir entre economies on domina treball assalariat i aquelles on domina el treball independent o informal. A les societats assalariades la substitució de la ma d'obra per les màquines fa que la feina humana sigui més immaterial i més cognitiva. El futur depèn de la capacitat de transformar aquestes innovacions en noves empreses i nous llocs de feina. Per tant aprendre a fer ja no és simple transmissió d'una pràctica. De la noció de qualificació a la noció de competència.

L'ascendent cognitiu i informatiu fa que quedi obsoleta la noció de qualificació professional i situa la noció de competència en primera línia. A mesura que les mateixes màquines tornen més intel·ligents el treball es desmaterialitza. Té diversos orígens: la substitució de tasques prescrites i treballs parcel·lats per col·lectius de treball o grups de projecte, substitució intercanviabilitat de treballadors per personalització de tasques, empresaris demanen cada vegada més una competència (combinació formació professional, comportament social, aptitud, iniciativa...) i demanda d'un compromís del treballador com a actor de canvi. Per tant queda clar que es barregen qualitats més subjectives o innates amb habilitats u sabers per construir competències. Qualitat de comunicació, treballar amb altres, dirigir i resoldre conflictes cada vegada més important.

Desmaterialització del treball i les activitats de serveis en el sector assalariat.

Les conseqüències d'aquesta desmaterialització són molt notables si observem l'evolució del sector de serveis. Els serveis tenen en comú que no produeixen cap bé material i es defineixen en funció de la relació interpersonal que provoquen. Això significa que el desenvolupament dels serveis implica treballar unes qualitats humanes que les formacions tradicionals no inculquen necessàriament i corresponen a la capacitat d'establir relacions estables i eficients entre individus. Per això podem intuir que en les organitzacions ultra tècniques del futur la base serà més comportamental que intel·lectual i suposarà una oportunitat per la gent poc o gens diplomada. Sorgeix una pregunta, com treballar aquestes facultats innates? No es poden deduir de manera simple i és un problema que també el trobem als països en vies de desenvolupament. El treball en l'economia informal.

Als països en vies de desenvolupament l'activitat assalariada no és la dominant, gran majoria destinada a l'economia tradicional. En altres països d'aquest tipus sorgeix un sector foral reduït d'economia moderna i informal basat en comerç, artesania i finances. En ambdós casos el seu futur està estretament lligat a l'adquisició de cultura que donarà accés a la tecnologia moderna. Això dona lloc a un nou interrogant als països industrialitzats i en vies de desenvolupament: com aprendre a actuar de forma eficient en una situació incerta, com participar en la creació del futur?