Aprendre per observació: teoria social de l'aprenentatge

Reflexos incondicionats

(no les panses) són reaccions automàtiques i innates de l’organisme enfront del medi. Conductes instintives o instants. Per tant, aquestes conductes són automàtiques i hereditàries, pròpies de cadascú (cridar-por), (menjar-salivar), (vermell-perill)

Reflexos condicionats

(t’ho han ensenyat) són aquelles reaccions que aprens a fer per poder fer una altra cosa. (quan sona el timbre t’han ensenyat a anar-hi i hi vas)

Tipus condicionament instrumental

Reforç positiu

Premi que incrementa que la conducta es repeteixi. Aquests esforços poden ser primaris (satisfer la gana, desig sexual) o secundaris (diners, èxit social, felicitacions..)

Càstig: reforç negatiu

Consisteix en la recepció d’un estímul negatiu (descàrrega elèctrica)

Omissió del reforç

Espècie de càstig en retirar estímul positiu d’una conducta (deixar de qualificar amb bones notes les respostes memorístiques dels exàmens)

Programes parcials de raó

S’administren després d’un nombre de respostes correctes (a l’escola per aprovar (reforç), demanen als alumnes un mínim de correctes (resposta)

Programes parcials d’interval

Reforç relacionat amb el temps (avaluacions trimestrals, paga setmanal..). Els jocs d'atzar, màquines escurabutxaques, loteries són exemples d’aquest tipus

Aprendentatge per observació o modelatge

Teoria social de l’aprenentatge, confirma que les persones aprenen a través de l’observació de la conducta d’altres. 4 fases

Adquisició de la conducta constituïda per dos processos

Atenció

Primera fase en la qual el model (persona que aprèn) es fixa en el model (persona a imitar). Observa el model, quines conductes té i característiques

Retenció

Procés mental en el qual el subjecte recorda i memoritza tot el que ha observat en el model

Execució de la conducta té dos processos

Reproducció

Subjecte reprodueix i executa la conducta observada i retinguda del model

Motivació

Cal una motivació per executar la conducta i poden ser els elements motivadors clàssics (reforç en forma de premi o càstig), l’aprovació dels altres (imitació de la conducta o la importància social que té de model