Aprendre a viure junts i a ser: claus de l'educació

Aprendre a viure junts, aprendre a viure amb els altres.

El món d’ara és massa sovint un món de violència que contradiu l’esperança que alguns havien posat en el progrés de la humanitat. Fins ara, l’educació no ha pogut fer gran cosa per modificar aquesta situació de fet. La idea de ensenyar la no-violència a l’escola és una tasca molt àrdua perquè els éssers humans tendeixen a sobrevalorar les seves qualitats i les del seu grup de pertinença.

Per tant, sembla que l’educació ha de seguir dues vies complementàries, en un primer nivell, la descoberta progressiva de l’altre i en un segon nivell el compromís en projectes comuns al llarg de la vida. Aquest pot ser un mètode eficient per evitar o resoldre conflictes latents. D'altra banda, l'educació té com a missió ensenyar de forma simultània la diversitat de l'espècie humana i la consciència de les semblances i de la interdependència entre tots els éssers humans del planeta, per tant l’escola des de ben petits ha d'aprofitar totes les oportunitats possibles per oferir aquest doble ensenyament. L’educació en tots els àmbits ha de facilitar a l'infant que descobreixi qui és. Treball amb objectius comuns. Quan treballen junts en projectes estimulants que fan sortir de la rutina les diferències entre els individus o fins i tot els conflictes solen disminuir i a vegades desapareixen del tot. L’educació formal per tant ha de mirar de reservar prou temps i prou ocasions en els programes perquè els joves es puguin iniciar en aquests projectes cooperatius des de la infància.

Aprendre a ser

L’educació ha de contribuir al desenvolupament total de cada individu, a més que aquest ha de ser capaç de pensar de forma autònoma i crítica per crear el seu propi criteri i per això, l’educació té un paper essencial perquè tots els alumnes tenguin llibertat de pensament.

La diversitat de personalitats, autonomia i iniciativa garanteix la innovació i creativitat. Aquestes han demostrat que són mètodes per reduir la violència. En aquest món de constant canvi, s’hauria de donar molta importància a la creativitat i innovació, perquè són les demostracions clares de llibertat humana, però es poden veure amenaçades. El segle XXI, tant necessita això com individus excepcionals, essencials en qualsevol civilització, per tant s’ha de donar als infants i joves les ocasions possibles d'experimentació. Perquè pugui produir això, s’hauria de donar un paper més important a l’art i la poesia en l’escola.

Aprendre a ser per així desenvolupar la personalitat i poder actuar amb una capacitat reforçada d’autonomia, criteri i responsabilitat personal. D’aquesta manera, no s’ha d’abandonar cap de les potencialitats de l’individu, com és la memòria, raonament, comunicació...