Aprenentatge: Condicionament Clàssic i Instrumental
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,99 KB
Què és l'aprenentatge?
L'aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l'experiència.
Característiques de l'aprenentatge:
- L'aprenentatge consisteix en un canvi en la conducta, però no implica la realització de la mateixa.
- Els canvis que produeix l'aprenentatge no són sempre permanents.
- Associem l'aprenentatge amb l'adquisició d'una conducta nova, però també suposa una disminució o pèrdua de la conducta.
El condicionament clàssic: Pavlov
Neuròleg rus que va estudiar el mecanisme de la conducta dels animals. Les seves conclusions es van traslladar als mecanismes de conducta dels éssers humans.
Els reflexos incondicionants
Són reaccions automàtiques i innates de l'organisme davant el medi (instints). Són conductes hereditàries i automàtiques pròpies de cada espècie.
Els reflexos condicionats
Acte reflex, després d'un procés d'aprenentatge. Podem fer que un reflex sigui condicionat, també podem fer que el condicionament desaparegui (no s'esborren del tot). Exemple del gos amb la campana.
Condicionament clàssic: estímul → reflex (campana → salivació), permet l'aprenentatge.
Generalització i discriminació d'estímuls
La generalització es produeix quan una resposta condicionada es fa a elements que tenen característiques similars a l'estímul condicionat.
La discriminació és la capacitat de distingir l'estímul condicionat original i els estímuls que s'hi assemblen.
El condicionament instrumental: Skinner
El seu objectiu prioritari va ser el descobriment de les lleis que regeixen l'aprenentatge. Va fer experiments amb ratolins → condicionament instrumental.
Reforç positiu
Provoca una conducta a través d'un reforç positiu → premi el qual incrementa la possibilitat que la conducta es repeteixi. El reforç positiu pot ser primari o secundari.
Càstig
Presència d'un reforç negatiu → recepció d'un estímul negatiu (càstig). Té com a finalitat evitar la conducta determinada.
Omissió del reforç
Forma de càstig que retira l'estímul positiu de la conducta. L'objectiu és l'omissió de la resposta.
Tipus de condicionament instrumental
Raó fixa
Un reforç s'obté després d'un nombre fix de respostes.
Exemple: Una costurera rep tants diners per cada deu camises que cus.
Raó variable
Es reforça una conducta a l'atzar, després d'un nombre variable de respostes.
Exemple: Les màquines escurabutxaques i altres jocs d'atzar.
Interval fix
Es reforça una conducta després d'un període de temps determinat.
Exemple: Salari setmanal d'un oficinista.