Aprenentatge: Condicionament Clàssic i Instrumental

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,99 KB

Què és l'aprenentatge?

L'aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l'experiència.

Característiques de l'aprenentatge:

  • L'aprenentatge consisteix en un canvi en la conducta, però no implica la realització de la mateixa.
  • Els canvis que produeix l'aprenentatge no són sempre permanents.
  • Associem l'aprenentatge amb l'adquisició d'una conducta nova, però també suposa una disminució o pèrdua de la conducta.

El condicionament clàssic: Pavlov

Neuròleg rus que va estudiar el mecanisme de la conducta dels animals. Les seves conclusions es van traslladar als mecanismes de conducta dels éssers humans.

Els reflexos incondicionants

Són reaccions automàtiques i innates de l'organisme davant el medi (instints). Són conductes hereditàries i automàtiques pròpies de cada espècie.

Els reflexos condicionats

Acte reflex, després d'un procés d'aprenentatge. Podem fer que un reflex sigui condicionat, també podem fer que el condicionament desaparegui (no s'esborren del tot). Exemple del gos amb la campana.

Condicionament clàssic: estímul → reflex (campana → salivació), permet l'aprenentatge.

Generalització i discriminació d'estímuls

La generalització es produeix quan una resposta condicionada es fa a elements que tenen característiques similars a l'estímul condicionat.

La discriminació és la capacitat de distingir l'estímul condicionat original i els estímuls que s'hi assemblen.

El condicionament instrumental: Skinner

El seu objectiu prioritari va ser el descobriment de les lleis que regeixen l'aprenentatge. Va fer experiments amb ratolins → condicionament instrumental.

Reforç positiu

Provoca una conducta a través d'un reforç positiu → premi el qual incrementa la possibilitat que la conducta es repeteixi. El reforç positiu pot ser primari o secundari.

Càstig

Presència d'un reforç negatiu → recepció d'un estímul negatiu (càstig). Té com a finalitat evitar la conducta determinada.

Omissió del reforç

Forma de càstig que retira l'estímul positiu de la conducta. L'objectiu és l'omissió de la resposta.

Tipus de condicionament instrumental

Raó fixa

Un reforç s'obté després d'un nombre fix de respostes.

Exemple: Una costurera rep tants diners per cada deu camises que cus.

Raó variable

Es reforça una conducta a l'atzar, després d'un nombre variable de respostes.

Exemple: Les màquines escurabutxaques i altres jocs d'atzar.

Interval fix

Es reforça una conducta després d'un període de temps determinat.

Exemple: Salari setmanal d'un oficinista.

Entradas relacionadas: