Aprenentatge i Condicionament: Clàssic, Operant i Social

Condicionament Clàssic: Aprenentatge Associatiu

El condicionament clàssic és un tipus d'aprenentatge on s'adquireixen les relacions entre els estímuls. No s'aprèn una resposta nova (un nou comportament), sinó una seqüència ordenada dels successos ambientals. Gran part de la conducta humana s'adquireix d'aquesta forma, encara que el subjecte no tingui intenció deliberada de canviar la seva conducta.

Ivan Pávlov i els seus Experiments

El fisiòleg Ivan Pávlov va estudiar els processos de digestió dels gossos, i va observar que la salivació i la secreció de sucs gàstrics es produïen en els animals abans que veiessin el menjar, simplement en sentir els passos de la persona que els el portava.

Pávlov va deduir que els gossos no responien només en funció d'una necessitat biològica, sinó també en funció de l'aprenentatge. Per a comprovar aquesta hipòtesi, va realitzar un experiment.

Factors d'Influència en el Condicionament Clàssic

• Novetat: Els estímuls nous provoquen reaccions més intenses que aquells que ens són familiars.
• Intensitat: Com més intens és un estímul, més ràpid es produeix l'associació entre l'Estímul Condicionat (EC) i l'Estímul Incondicionat (EI).
• Rellevància: Si són estímuls rellevants, s'aprèn més l'associació (exemple: menjars verinosos).

Mecanismes de Generalització i Discriminació d'Estímuls

La generalització i la discriminació són processos recíprocs.

Generalització d'Estímuls

La generalització es produeix quan una Resposta Condicionada (RC) es fa extensiva a elements que tinguin característiques similars a l'Estímul Condicionat (EC). Exemple: Si el so de la campana era més greu o més agut, el gos salivava igual. Un altre exemple podria ser una llum vermella que provoca una resposta similar a altres llums vermelles.

Discriminació d'Estímuls

La discriminació és la capacitat de distingir l'Estímul Condicionat (EC) d'altres que se li poden assemblar, però que no provoquen la Resposta Condicionada (RC). Exemple: Una llum vermella que provoca una resposta específica, però no les llumetes d'una festa o revetlla. Un altre exemple podria ser un boletaire que distingeix entre bolets comestibles i tòxics.

Extinció de la Conducta Condicionada

L'extinció de la conducta és el procés invers a l'adquisició d'una conducta. Quan es trenca l'associació entre l'Estímul Condicionat (EC) i l'Estímul Incondicionat (EI), la resposta de l'individu es va debilitant fins que ja no s'observa cap resposta. Exemple: El gos de Pávlov, que deixa de salivar si la campana ja no va seguida de menjar.

De vegades, les persones necessitem que desapareguin conductes que ja no són necessàries. Exemple: Trucades nombroses a un amic sense que ens contesti. O si hem patit un accident de cotxe, necessitarem diversos viatges tranquils fins que la por se'ns extingeixi.

Condicionament Operant: Aprenentatge per Conseqüències

El condicionament operant es refereix al comportament voluntari. Una conducta instrumental és aquella que ens serveix per a assolir determinades conseqüències. Molts fets depenen de la nostra conducta.

Aquest tipus d'aprenentatge es representa amb un esquema temporal ben diferent al del condicionament clàssic. En aquest cas, primer es produeix la resposta i després l'estímul (la conseqüència).

Primeres Investigacions en Condicionament Operant

1. Edward L. Thorndike (1874-1949): Aquest psicòleg nord-americà va crear una situació de laboratori que li va permetre estudiar el condicionament instrumental. D'aquesta forma, va establir la Llei de l'Efecte: “Qualsevol conducta que en una situació produeix un resultat satisfactori, es farà més probable en el futur.”
2. Burrhus F. Skinner (1904-1990): També psicòleg nord-americà, Skinner va elaborar i ampliar les idees de Thorndike. Pretenia descobrir les lleis de l'aprenentatge. Va crear la “caixa de Skinner”, una gàbia en la qual hi ha una palanca que si es premia, feia caure menjar a l'interior de la gàbia. Quan l'animal (ratolí) premia casualment la palanca (resposta), rebia menjar (estímul - reforç). Així, la relació resposta-reforç, en un principi casual, tendirà a reproduir-se.

Elements Clau del Condicionament Operant

És l'aprenentatge en què una resposta voluntària es reforça o debilita, segons les seves conseqüències siguin positives o negatives. L'individu opera en l'ambient i dóna respostes voluntàries per a produir un resultat desitjable.

El Reforç

Un reforç és qualsevol estímul que augmenta la probabilitat d'una conducta. Hi ha dos tipus:

• Reforç Primari: Estímuls biològicament importants (per exemple, menjar, aigua).
• Reforç Secundari: Estímuls que tenen propietats reforçants degut a la seva associació amb reforços primaris (per exemple, diners, notes).

El Reforç Negatiu

El reforç negatiu es produeix quan la realització d'una conducta elimina un estímul aversiu o desagradable. N'hi ha de dos tipus:

• Condicionament d'escapament: L'estímul aversiu es presenta contínuament, però desapareix quan es dóna la resposta instrumental. Exemple: Prendre una aspirina per no tenir mal de cap.
• Aprenentatge d'evitació: L'estímul aversiu es programa per a ser presentat en el futur, i la resposta l'impedeix. Exemple: Estudiar per evitar suspendre un examen.

Entrenament per Omissió

L'entrenament per omissió és quan la resposta impedeix la presentació d'un reforçador apetitiu o d'un fet agradable. Exemple: Treure un alumne de classe quan s'està explicant alguna cosa important perquè s'ha passat l'estona parlant.

El Càstig

El càstig és quan la resposta produeix un estímul aversiu (indesitjable). Exemple: Una multa per excés de velocitat.

Factors que Influeixen en l'Eficàcia del Càstig:

• Intensitat: Com més intens és el càstig, més supressió de la conducta.
• Immediatesa: El càstig és més efectiu si s'aplica immediatament després de la conducta.
• Constància: L'aplicació consistent del càstig augmenta la seva eficàcia.

Nota: El càstig pot fer desaparèixer temporalment la conducta, però pot tornar a aparèixer. Genera sensacions negatives en l'individu. Cal reforçar conductes alternatives a la castigada.

Programes de Reforçament

Els programes de reforçament són patrons o regles que indiquen el moment i la forma en què l'aparició d'una resposta anirà seguida d'un reforçador. Influeixen en l'aprenentatge de la conducta i en el seu manteniment.

• Raó fixa (RF): El reforç s'aplica després d'un nombre fix de respostes. Exemple: Una costurera que rep tants diners per cada 10 camises.
• Raó variable (RV): El reforç s'aplica després d'un nombre variable de respostes. Exemple: Màquines escurabutxaques.
• Interval fix (IF): Es reforça la conducta després d'un temps determinat. Exemple: Paga setmanal, el programa d'una rentadora.
• Interval variable (IV): Es reforça la primera resposta que es dóna després d'un temps variable. Exemple: Quan portem el cotxe al mecànic i no sabem quan el tindrà arreglat.

Aprenentatge Social: Aprenentatge per Observació

Si tot l'aprenentatge fos resultat de recompenses i càstigs, la nostra capacitat d'aprendre estaria molt limitada. També aprenem en contacte amb els altres, per observació.

La Teoria de l'Aprenentatge Social d'Albert Bandura

El psicòleg Albert Bandura va elaborar una teoria que explica que l'aprenentatge es produeix per una interacció entre l'ambient, la conducta i els factors personals (cognitius i emocionals).

L'aprenentatge per observació (imitació) succeeix seguint els següents processos:

1. Adquisició: El subjecte observa un model i reconeix els trets característics de la seva conducta.
2. Retenció: Les conductes del model s'emmagatzemen a la memòria de l'observador.
3. Execució: Si el subjecte considera que la conducta és apropiada, l'executa.
4. Conseqüències: Si al reproduir la conducta té conseqüències positives, es tornarà a produir la conducta.

Aquest tipus d'aprenentatge implica més activitat cognitiva.

Característiques d'un Model Eficaç

• Atractiu, amb èxit i poder.
• Propers o difosos a través dels mitjans audiovisuals.
• Coherents en la seva conducta.