L'aprenentatge de l'espai en la geografia escolar

L'espai com a eix d'aprenentatge en la geografia

Magistral:

Geografia: l'espai és l'eix d'aprenentatge, ja que afavoreix l'acció i el moviment. El saber d'aquest és útil i valuós; el màxim és el domini del mapa.

Característiques dels infants respecte a l'espai

• Egocèntric: mira l'espai de manera subjectiva segons les seves pròpies dimensions.
• Sincrètic: influeix en la perspectiva de l'espai entre allò que és accidental i allò que és essencial. Un canvi de posició pot significar un canvi d'identitat.
• Lateralització: entre els 5 i 8 anys es coneix què és la dreta i l'esquerra, però no sap situar-se a la dreta o esquerra d'una altra persona o objecte.

Les tres etapes del desenvolupament espacial

L'infant passa per tres etapes:

• Espai viscut: etapa operacional (2-7 anys). Reté la vivència i tot el referent al propi cos. Es fa treball psicomotriu (accions físiques assimilades per la capacitat mental).
• Espai percebut: etapa de les operacions concretes (7-11 anys). Analitzar l'espai a distància (plànol).
• Espai concebut: etapa de les operacions formals (11-14 anys). Establir relacions i generalització.

Aspectes fonamentals a treballar

Hi ha 5 aspectes a treballar:

1. Situar i localitzar objectes a l'espai: manipular objectes i la construcció ajuda al domini de l'espai (qualitats de grandària, colors, números...). Demanar explicacions per al domini dels fets, sense imposar.
2. Situació relativa: relació dels objectes entre si. Fer itineraris senzills i la confecció d'un plànol amb blocs. Sempre ha de respondre la pregunta: "On estan les coses?" (davant/darrere, dreta/esquerra, dins/fora...). Fer-ho amb objectes reals de la classe lliurement o amb directrius. Busquen l'anàlisi de: profunditat, anterioritat, dreta/esquerra i interioritat.
3. Simbologia: s'han de treballar els diferents símbols de la vida quotidiana (partits polítics, farmàcia, educació viària, banderes, cadenes de TV, material de classe...). Reversibilitat (del dibuix al símbol i del símbol al dibuix).
4. Mida i volum: la mida no s'assoleix fins a finals d'infantil o principis de primària. Experimentar amb materials de la classe de diferents mides i volums. L'infant distorsiona les mides i els volums; allò més proper ho dibuixa més gran. Es comencen a fer mides amb mans i peus a P5, ja que les mides són semblants.
5. Direccions: fer joc de pistes per trobar l'objecte amagat.