Aprenentatge de Llengües: Gramàtica vs Vocabulari segons Tusón

Anàlisi de "El luxe del llenguatge"

Aquest text, pertanyent a "El luxe del llenguatge", és obra de Jesús Tusón i va ser escrit l'any 1986.

En aquest fragment, l'autor defensa i reflexiona des del seu punt de vista sobre els models d'aprenentatge de les llengües en general.

L'argument central: Gramàtica vs. Vocabulari

Pel que fa al lèxic d'aquesta lectura, es destaca la importància de l'estructura gramatical a l'hora d'aprendre una llengua.

En resum, el text ens vol transmetre que, històricament, molta gent aprenia una llengua memoritzant vocabulari, un sistema que sovint fracassava. Avui en dia, la conclusió que se'ns presenta és que l'única manera efectiva d'assimilar una segona llengua és comprendre'n l'estructura gramatical.

Estructura de l'anàlisi del text

Aquest text d'anàlisi es pot dividir en tres parts diferents:

• Primera part: La introducció, que abasta des de la primera línia fins a la cinquena.
• Segona part: Comprèn des del segon paràgraf fins al sisè, on l'autor comença el seu raonament.
• Tercera part: La conclusió, que trobem al final de l'article, a l'últim paràgraf.

Primera part: Introducció i memorització

En aquesta primera part, l'autor ens diu que una llengua no s'aprèn memoritzant una llista de vocabulari. Se'ns indica que aquest sistema, utilitzat al llarg de la història, no és del tot efectiu.

Segona part: Ineficàcia del lèxic i exemple

A la segona part, es reitera que el mètode d'aprenentatge basat en la memorització és inútil. L'autor il·lustra aquest punt amb un exemple sobre els animals i la seva forma de comunicar-se: són capaços de comunicar-se mitjançant el lèxic, però no saben utilitzar estructures gramaticals complexes.

Després, l'autor cita un exemple relacionat amb l'ús del vocabulari per part d'un primer ministre britànic, suggerint que aquells que només es basen en aquesta habilitat poden semblar menys significatius en el llarg termini.

Tercera part: La importància de l'estructura

A la tercera part del text, es reafirma com a conclusió la importància de l'estructura formal en l'aprenentatge de qualsevol llengua. Després d'haver destacat la ineficiència del sistema basat només en el lèxic, se'ns parla del sistema formal com el correcte.

Finalment, es conclou que qualsevol que vulgui dominar una llengua s'adonarà que el millor és tenir present el sistema gramatical.

Característiques del text analitzat

Tipus de text i finalitat

Podem determinar que aquest text és un assaig de reflexió lingüística, ja que és un fragment d'un llibre sobre un tema especialitzat (la lingüística, en aquest cas). La seva finalitat és presentar una tècnica d'aprenentatge i convidar-nos a reflexionar sobre ella.

Àmbit d'ús i registre

L'àmbit d'ús d'aquest text és acadèmic, ja que hi trobem tecnicismes com 'aprenentatge'.

El registre és estàndard, ja que és un text fàcil de comprendre per a la majoria de lectors, facilitant-ne la comprensió.

Funcions lingüístiques presents

En aquest text es poden apreciar diverses funcions lingüístiques:

• La funció expressiva, per l'ús de diferents marques valoratives.
• La funció conativa (implícita), per la voluntat de convèncer el lector que el sistema d'aprenentatge basat en l'estructura és millor i més eficaç.
• La funció representativa, ja que s'hi observen una gran quantitat de conceptes.
• La funció metalingüística, atès que és una reflexió sobre la llengua (el codi) que s'utilitza per dur a terme aquesta mateixa reflexió.

Elements de cohesió i modalització

Entre els elements de cohesió a destacar, trobem:

• Elements anafòrics: La seva funció és interrelacionar els elements que conformen el text, com és el cas dels pronoms.
• Modalització: Aquesta consta de tots els elements valoratius presents en la redacció del text, com ara perífrasis o nombrosos adjectius valoratius que denoten clarament la postura de l'autor.