Aprenentatge Motor: Conceptes, Factors i Estratègies Clau

1. Aprenentatge Motor

1.1 Concepte d’Aprenentatge Motor

L’aprenentatge motor és el procés d’adquisició o perfeccionament d’habilitats motrius mitjançant la pràctica. Es tracta d’un canvi de conducta durador, emmagatzemat a la memòria a llarg termini, resultat de l’experiència, l’entrenament i la repetició.

Models d’aprenentatge segons Josep Roca:

Model de creixement-maduració → Aprenentatge vinculat a l’evolució natural de la persona. Ex: caminar a una determinada edat.

Model de reflexe-estimulació → L’aprenentatge depèn de l’estimulació externa. Ex: com més estimulació, més aprenentatge (aprendre surf).

1.2 Factors que influeixen en l’aprenentatge

Motivació: Grau òptim d’ansietat necessari per un bon aprenentatge.

Edat: Sessions curtes i freqüents milloren l’aprenentatge.

Experiències prèvies: Transferència d’aprenentatges (positiva o negativa). Ex: un jugador de futbol 11 passant a futbol sala.

Professor/tècnic: Importància de la informació clara, feedbacks i demostracions.

Canvis amb l’aprenentatge motor (segons Joan Riera):

Canvis neurals: Ajustaments en els circuits nerviosos.

Canvis motors i perceptius: Millora en coordinació, força i discriminació sensorial.

Canvis personals: Augment o disminució de la confiança i motivació.

Canvis de relació amb l’entorn: Millora de la precisió i adaptació a les condicions externes.

Transferència en l’aprenentatge:

Positiva: Un aprenentatge ajuda un altre (gimnasta que aprèn salts de trampolí).

Negativa: Un aprenentatge dificulta un altre (jugador d’handbol fent passes en bàsquet).

1.3 Fases de l’Aprenentatge Motor

Fase cognitiva: Primer contacte amb l’habilitat, molts errors i falta de coordinació. Ex: primer descens en ràpel.

Fase associativa: Millora la comprensió, més fluïdesa i menys errors. Ex: descens més controlat i relaxat.

Fase automàtica: Execució autònoma amb control total. Ex: ràpel amb rapidesa i anticipació de moviments.

1.4 Fonaments i Tasques Motrius

Les tasques motrius són els actes mínims que permeten desenvolupar una habilitat. Són essencials per aconseguir una destresa i es basen en moviments bàsics (desplaçaments, salts, girs...).

1.5 Formes d’Aprenentatge

• Per imitació: Copiar models (companys, adults, TV).
• Per condicionament: Associació estímul-resposta (positiu o negatiu). Ex: salivar quan veiem menjar (Paulov).
• Per assaig i error: Provar, equivocar-se i corregir. Necessitat de molta pràctica.
• Per intuïció (insight): Aprenentatge ràpid basat en experiències prèvies.
• Per comprensió (significatiu): Basat en la lògica i relacions entre conceptes. Ex: associar neu i gel perquè ambdós són freds.

2. Mecanismes de Percepció, Decisió i Execució

2.1 Mecanisme de percepció

Recollida d’informació de l’entorn a través dels sentits (vista, oïda, tacte...) i dels receptors cinestèsics (músculs).

Atenció selectiva: Centrar-se en estímuls importants (es desenvolupa amb l’experiència).

Comparació amb informació prèvia: Més informació → millor resposta.

Tipus de tasques:

Obertes: Respostes múltiples, medi canviant (handbol, voleibol...).

Tancades: Acció previsible i repetitiva (halterofília, gimnàstica...).

2.2 Grau de complexitat perceptiva

Depèn de factors com:

Nombre d’estímuls: Estàtics (més senzill) o dinàmics (més complex).

Durada i intensitat dels estímuls: Ex. tret de sortida vs. indicacions d’entrenador.

Confusió dels estímuls: Enganys, fintes, sorolls ambientals.

2.3 Exemples segons la complexitat perceptiva

Corredor de 100m: Baixa complexitat (només ha d’atendre el tret de sortida).

Esquiador: Complexitat mitjana (estat de la pista, altres esquiadors, velocitat).

Porter d’hoquei: Alta complexitat (velocitat del xut, enganys dels rivals, interferència visual).

2.4 Mecanisme de decisió

Selecció de la millor resposta segons la informació perceptiva.

Memòria motora: Experiències prèvies emmagatzemades.

Programa motor: Seqüència automatitzada de moviments.

Tipus de tasques segons la presa de decisions:

Obertes: Requereixen decisió ràpida entre múltiples opcions (ex. penal en futbol).

Tancades: Resposta definida i previsible (ex. sortida en atletisme).

2.5 Complexitat en la presa de decisions

Nombre de decisions: Ex. un jugador d’handbol ha de decidir entre passar, penetrar o llançar.

Nombre d’alternatives: Ex. en handbol, diferents tipus de llançament.

Rapidesa en la decisió: Ex. passi ràpid en handbol vs. arquer que pot pensar més.

Grau d’incertesa: Esports dinàmics (handbol) vs. previsibles (atletisme).

Risc físic: Ex. escalada vs. bitlles.

Seqüència de decisions: Ex. handbol (respostes variables) vs. salt d’alçada (seqüència fixa).

Memòria necessària: Ex. boxejador ha de recordar el rival, llançador de javelina no.

Implicació en l’ensenyament: Cal plantejar situacions on l’alumne hagi de prendre decisions progressivament més complexes.

2.6 Mecanisme d'execució

Execució del moviment segons el que s’ha decidit. Ha de coincidir amb la intenció inicial.

Factors que augmenten la complexitat:

Nombre de grups musculars implicats: Ex. doble mortal més difícil que un tir de bàsquet.

Estructura del moviment: Ex. salt de perxa més difícil que córrer.

Velocitat del moviment: Tasques ràpides són més exigents.

Precisió: Ex. córrer fons vs. relleus 4x100m (requereix més precisió).

2.7 Feedback (Retroalimentació)

Informació sobre l’execució d’un moviment, essencial per millorar l’aprenentatge.

Coneixement de l’execució: Sensacions internes durant l’acció.

Coneixement dels resultats: Observació pròpia o per part d’un entrenador.

Exemples de feedback:

Correctiu: “Ho fas massa tard.”

De reforçament: “Molt bé!”

Neutre: “Has fet 10 segons.”

Ambigu: “No està malament.”

Moment de donar el feedback:

Instantani: Durant l’acció.

Immediat: Just després.

Retardat: Reflexió posterior.

3. Estratègies per a l’Aprenentatge de la Pràctica

L’aprenentatge motor requereix pràctica i es pot estructurar segons:

• Tipus de treball: Global, analític i mixt.
• Temps de treball i descans: Concentrat o distribuït.
• Factors a considerar: Edat, maduresa i etapa d’aprenentatge.

3.1 Pràctica Global

Consisteix en treballar l’activitat completa, ideal per integrar percepció, decisió i execució.

Afavoreix la transferència amb l’activitat real i la motivació.

Resultats més lents però significatius.

Recomanada per a iniciació esportiva i activitats lúdiques.

Tipus de pràctica global:

• Global pura: Execució completa de l’activitat (ex. partit de bàsquet).
• Global polaritzant l’atenció: Es focalitza en un aspecte concret (ex. 3x3 en futbol, gol de cap val doble).
• Global modificant la situació: Es canvia algun aspecte per facilitar o dificultar l’activitat (ex. jugar a tennis sense xarxa).

3.2 Pràctica Analítica

S’utilitza per activitats complexes, dividint-les en parts més senzilles per facilitar l’execució.

Ideal per mecanitzar moviments i millorar precisió tècnica.

Poc enfocada a la presa de decisions i percepció.

Aplicable en esports amb alt risc o necessitat tècnica elevada.

Tipus de pràctica analítica:

• Analítica pura: Practicar elements per separat (ex. serveis en tennis).
• Analítica seqüencial: Es practica per parts seguint l’ordre de l’acció completa.
• Analítica progressiva: Es va afegint dificultat a mesura que es dominen els elements (ex. recepció i passada en beisbol).

3.3 Pràctica Mixta

Combina pràctica global i analítica.

Parteix d’una situació global, es treballa un aspecte analític i es torna a la situació global.

Millora la transferència i optimitza el temps d’aprenentatge.

Ex. en atletisme: córrer amb rivals → treball tècnic de tanques → córrer de nou amb rivals.

Estratègia més adequada per a la iniciació esportiva:

La pràctica global és la més efectiva per aprendre jugant i integrant tècnica i tàctica.

S’han de proposar activitats lúdiques i creatives.

3.4 Pràctica Concentrada i Distribuïda

Pràctica distribuïda: Alterna activitat i descans. Afavoreix l’aprenentatge sense fatiga.

Pràctica concentrada: Temps continuat de treball amb descans final. Millor per activitats complexes o noves.

4. Adquisició d’una Nova Habilitat Motriu

Tot aprenentatge motor passa per tres fases:

4.1 Fase de Coordinació Global

Primer contacte amb l’habilitat, moviments descoordinats i ús excessiu de força.

Errors per falta de patrons motrius i dependència de la visió.

Recomanacions:

• Adaptar l’exercici al nivell inicial.
• Donar informació clara i corregir els errors principals.

4.2 Fase de Coordinació Fina

Moviments més fluids i precisos, amb millor anticipació.

La informació visual es combina amb la kinestèsica.

Recomanacions:

• Introduir variacions i progressions de dificultat.
• Evitar repeticions mecàniques i corregir petits detalls.

4.3 Fase d’Estabilització de la Coordinació

Execució automàtica i precisa en entorns canviants.

Millora de la percepció, la presa de decisions i l’execució.

Recomanacions:

• Augmentar la dificultat i variar les condicions d’execució.