Aprenentatge Motor: Paràmetres, Errors i Teories Clau

Paràmetres Motors i Adaptació d'Habilitats

Els paràmetres són variables que ens ajuden a adaptar-nos a les diferents situacions i doten de flexibilitat als programes motors. Això permet l'adaptació d'una habilitat a diferents situacions. En aquest context, no es canvia el programa motor en si, sinó que s'adapta a diverses circumstàncies. Trobem quatre paràmetres principals:

• Durada total (temps parcials): No es modifica el programa motor (els percentatges relatius dels seus components), sinó el temps total d'execució, la qual cosa permet realitzar l'habilitat més ràpidament o lentament.
• Força total: La quantitat global de força aplicada durant l'execució de l'habilitat.
• Selecció muscular: Realitzar la mateixa habilitat utilitzant diferents grups musculars (p. ex., xutar una pilota amb la cama dreta i després amb l'esquerra; s'utilitzen diferents músculs però l'habilitat subjacent és la mateixa).
• Direccionalitat: Executar la mateixa habilitat orientant-la cap a diferents direccions (dreta/esquerra, endavant/enrere, etc.).

La diferència entre el que planifiquem i el resultat final genera errors (la discrepància entre l'ideal i el real és un error). Cal intentar reduir els errors al màxim.

Reducció d'Errors en l'Aprenentatge

La disminució dels errors durant l'aprenentatge (en el temps) és generalment lineal: com més s'aprèn, menys errors es cometen.

Un dels reptes d'aquesta teoria és explicar com sorgeixen les noves habilitats.

Teoria de l'Esquema Motor de Schmidt

Segons Schmidt, la selecció de la resposta es basa en l'esquema motor. Quan es practica repetidament una habilitat i es rep feedback, es van extraient conclusions. Per generar una habilitat, ens fixem en:

• Condicions inicials: La posició de partida de l'individu i el context (entorn) en què es troba.
• Especificacions de la resposta: Es tenen en compte els paràmetres de l'acció, determinant quins s'utilitzaran i de quina manera.
• Conseqüències sensorials: La resposta es selecciona segons les sensacions percebudes (feedback sensorial), el que ha passat o està passant, en funció del resultat (que pot ser observable o no, p. ex., diferències de mil·lèsimes de segon no captables per l'observador extern).

Al principi, són necessàries les repeticions, ja que sense elles, la persona no és capaç de seleccionar l'esquema motor adequat ni la resposta correcta. La repetibilitat no és negativa en les fases inicials de l'aprenentatge.

Teories Ecològiques de l'Aprenentatge Motor (Anys 90)

Aquestes teories se centren més en situacions naturals que en entorns de laboratori. Sostenen que el funcionament de l'habilitat no depèn només de l'individu, sinó també de l'entorn i de la tasca encomanada (factors constrenyedors o constraints). De la interacció d'aquests tres factors sorgeix la forma de l'habilitat.

Destaquen dues teories principals:

• La Teoria dels Sistemes Dinàmics (TSD)
• Les Teories de la Percepció-Acció de Gibson

Aquestes teories defensen que el vincle percepció-acció es retroalimenta constantment; no és un procés lineal, sinó que actua en paral·lel, simultàniament. No processem la informació element per element, sinó que captem la globalitat. Tots els sentits aporten informació i construïm una imatge global.

La forma final de l'habilitat depèn de l'entorn, la tasca i l'individu; aquests tres factors es poden modificar per alterar l'habilitat.

Atès que l'aprenentatge no és lineal, podem observar fluctuacions en el rendiment (altes i baixes), la qual cosa reflecteix la variabilitat inherent al procés.