Aprenentatge per recepció segons Ausubel

Segons Ausubel és freqüent considerar que l'aprenentatge per recepció és repetitiu, i que l'aprenentatge per descobriment és significatiu. Tant l'aprenentatge per recepció (classe magistral o per exposició) com l'aprenentatge per descobriment poden ser repetitius o significatius, ja que el resultat depèn de les condicions en que es dona l'aprenentatge. Si l'alumne és capaç de relacionar els nous continguts que aprèn amb els que ja té prèviament l'aprenentatge serà significatiu, si per altra banda, no es poden relacionar, l'aprenentatge serà repetitiu o memorístic. O sigui, la significativitat dependrà de l'estructura cognitiva sobre la qual s'assenti el coneixement, no tant de la seva variant procedimental (per recepció o descobriment).

L'aprenentatge significatiu per recepció

Segons Ausubel l'aprenentatge que s'ha de aconseguir a l'aula ha de ser l'aprenentatge significatiu per recepció, l'essència del qual consisteix en que les idees expressades simbòlicament siguin relacionades de manera substancial i no arbitrària amb el que l'alumne ja sap. El nin és actiu no només quan manipula i descobreix, sinó també quan escolta les explicacions i llegeix. Ausubel proposa els següents passos per posar en pràctica aquest tipus d'ensenyament:

1. Presentar en primer lloc els conceptes més inclusors i generals mitjançant els organitzadors previs, i després, els conceptes més concrets o particulars. Els organitzadors previs són materials introductoris (conceptes, idees, esquemes, resums, mapes conceptuals) que serveixen per avançar el que s´aprendrà. Es presenten en un nivell elevat d'abstracció, generalitat i inclusivitat. Els nous continguts es comprendran millor dins d'aquesta estructura inclusiva.
2. Presentació seqüencial i lògica del nou material, tenint en compte l'estructura cognitiva dels alumnes.
3. Utilització d'exemples i explicació de similituds i diferències entre conceptes relacionats.
4. Promoure l'activitat de l'alumne mitjançant preguntes i tasques.
5. Acabar el tema amb un repàs de les idees principals.

Els coneixements previs

És interessant conèixer els trets generals dels coneixements previs dels alumnes així com l’origen i la forma que poden ser tractats.

1. Construccions personals: Han estat elaborades de forma més o menys espontània en la seva interacció quotidiana amb el món, en l’entorn quotidià de l’alumne.
2. Incoherents des del punt de vista científic: No tenen per què ser-lo des del punt de vista de l’alumne. Solen ser prou predictius amb referència a fenòmens quotidians, encara que no siguin científicament correctes. L’alumne prediu de forma bastant encertada com es mouen els objectes encara que les seves explicacions s’allunyen de la mecànica newtoniana.
3. Prou estables i resistents al canvi: Persisteixen a pesar de molts anys d’instrucció científica.
4. Caràcter implícit: Front als conceptes explícits de la ciència. Això condiciona la metodologia ja que en alguns casos s’identifiquen a través del llenguatge. Només fent les idees explícites i essent conscient d’elles es podrà modificar-les.
5. Busquen més la utilitat que la “veritat”: Els coneixements previs dels alumnes sobre el moviment dels objectes serveix per a moure amb eficàcia els objectes. Els coneixements escolars sobre el tema serveix per a descobrir lleis generals sobre el moviment i no per a moure’ls millor. Per això solen persistir durant molt de temps en els seus coneixements previs intuïtius a pesar d’haver rebut molta instrucció en sentit contrari. Això passa perquè en l’aula se li proporcionen coneixements generals, mentre que les seves idees i coneixements previs són específics i de realitat pròxima i concreta. Una de les formes d’ajudar els alumnes a modificar les idees prèvies és basar la presentació del coneixement escolar en situacions i contextos pròxims a la vida quotidiana de l’alumne, de forma que el saber científic no sigui només “vertader” sinó també “útil”.