Aprenentatge Significatiu i Innovació Educativa: Guia Completa

Introducció a l'Aprenentatge i l'Educació Innovadora

Escolarització Universal vs. Acció Educativa Distribuïda

• Elements en comú:
  • Ambdues busquen garantir un aprenentatge significatiu i el desenvolupament de competències necessàries.
  • Tenen un paper important en preparar els estudiants per a la societat.
• Diferències:
  • L’escolarització universal se centra en l’escola com a principal escenari d’aprenentatge i en la transmissió acumulativa de coneixements.
  • L’acció educativa distribuïda i interconnectada amplia l’aprenentatge a diversos escenaris (família, TIC, comunitat) i prioritza aplicar el coneixement en contextos reals.
• Exemples:
  • Escolarització universal: Ensenyar matemàtiques a través de llibres de text seguint un currículum estandarditzat.
  • Educació distribuïda: Utilitzar aplicacions com simuladors financers per aprendre matemàtiques en contextos pràctics, com la gestió d’un pressupost familiar.

La Personalització Creixent de l'Aprenentatge (Coll)

Significat: L’aprenentatge es dissenya tenint en compte les necessitats, interessos i ritmes individuals dels estudiants, valorant trajectòries personals úniques i l’ús de les TIC per connectar aprenentatges en diversos contextos.

Exemple: Un estudiant que vol aprendre programació pot tenir un itinerari personalitzat on combini classes presencials, recursos en línia com vídeos de YouTube, i projectes pràctics en grup.

Competències del Segle XXI i Rol del Mestre

Activitat: Crear un projecte d’investigació sobre sostenibilitat. Els alumnes treballen en grups utilitzant TIC per buscar informació, col·laborar amb experts externs i presentar conclusions mitjançant eines digitals.

Competències desenvolupades: Treball en equip, pensament crític, ús d’eines digitals i capacitat de comunicar idees.

Situacions d'Aprenentatge Distribuït i Personalitzat

• No hi ha dues trajectòries personals: Cada estudiant tria un projecte en funció dels seus interessos (ex.: un crea una maqueta i un altre elabora una app).
• L’aprenentatge és distribuït: Inclou visites a biblioteques, entrevistes amb experts i recerca en línia.
• Les TIC com a clau: Els alumnes utilitzen eines com Google Docs per col·laborar, Canva per dissenyar pòsters i aplicacions per recopilar dades.

L'Aprenentatge Cooperatiu segons Istance

Perspectiva d’Istance: L’aprenentatge cooperatiu és essencial perquè el coneixement es construeix a través de la interacció i negociació amb altres. Això fomenta la responsabilitat individual i la participació activa dins d’un grup.

Principis dels Entorns Innovadors d'Aprenentatge

Activitat: Desenvolupar una revista digital sobre biodiversitat local.

• Protagonisme actiu: Els alumnes decideixen el format i contingut de la revista.
• Cooperació: Treballen en equips, assignant-se rols específics (escriptor, editor, dissenyador).
• Personalització: Cada alumne tria el tema segons els seus interessos (aus, plantes, hàbitats).

Bases teòriques: Aquest enfocament connecta amb les motivacions personals, afavoreix la regulació emocional i permet adquirir habilitats metacognitives.

L'Educació Escolar com a Pràctica Social

Significat: L’escola prepara els alumnes per viure en societat, integrant valors, normes i habilitats socials.

• Organitzar un debat sobre temes d’actualitat, on els alumnes aprenen a expressar-se i escoltar altres perspectives.
• Projectes comunitaris, com voluntariat en residències de gent gran, que connecten l’escola amb el seu entorn.

Entorn d'Aprenentatge Innovador (Istance, 2012)

• Espai útil per a les necessitats d’aprenentatge dels infants i adolescents.
• Es separa intencionadament de l’enfocament tradicional.
• Té una ordenació holística de l’aprenentatge per als aprenents.
• Mostra una base organitzativa àmplia (no depèn de principis rígids ni d'un únic element innovador o persona).

Funció:

• Situa l’aprenent com a protagonista de l’aprenentatge.
• Estimula la participació activa en el procés d’aprenentatge.
• Permet interioritzar l’activitat pròpia com a aprenent.

L'Aprenent com a Protagonista Actiu

L’entorn d’aprenentatge se centra en l’aprenent:

• Aquest protagonisme el convida a autoregular-se.
• Adquirint habilitats metacognitives i regulació de les emocions i motivacions durant l’aprenentatge.
• El professor actua com a guia, orientador, acompanyant... Els alumnes no aprenen sols.

Les 4 "P" per a la Implicació

• Placed: Ubicat en un entorn que l’estudiant reconeix i vol comprendre.
• Purposeful: Amb sentit, activitat autèntica que porta l’estudiant a accions pràctiques i intel·lectuals i fomenta el sentit d’autocontrol i responsabilitat.
• Passion-led: Entusiasme, augmenta la implicació animant l’estudiant a explorar àrees d’interès importants per a ells.
• Pervasive: Persistent i dominant, l’activitat porta l’estudiant a continuar aprenent més enllà del temps i l’espai de l’aula (família, companys, experts, internet, fonts de recerca, crítica...).

Els 7 Principis Clau d'Istance

1. L’aprenent com a protagonista actiu que interioritza la seva activitat com a aprenent.
2. Fomenta l’aprenentatge cooperatiu, donada la naturalesa social de l’aprenentatge.
3. Les emocions i motivacions com a part de l’aprenentatge.
4. Es reconeixen les diferències individuals (incloent, però no només, els coneixements previs).
5. Inclou a tots i totes les estudiants (esforç i superació).
6. Expectatives clares i estratègies d’avaluació coherents: disseny d’una avaluació continuada amb feedback formatiu per afavorir l’aprenentatge.
7. Promou la connectivitat horitzontal entre temes i la connexió amb la comunitat i el món en general.

Identitat de l'Aprenent i Atribució de Sentit

Relació entre Identitat i Atribució de Sentit

Relació: L’atribució de sentit depèn de com l’aprenent es percep a si mateix en relació amb l’aprenentatge. La identitat d’aprenent s’estructura a partir de motivacions, experiències prèvies, expectatives i interaccions amb altres.

Exemple: Un estudiant que se sent competent en matemàtiques i té metes clares (com ser enginyer) atribuirà més sentit a l’aprenentatge d’aquesta matèria, ja que s’alinea amb els seus interessos i futur desitjat.

Factors de la Identitat que Influeixen en l'Aprenentatge

• Motius de participació i objectius: L’interès en la tasca o la relació amb metes personals.
• Sentiment de competència: Creure que és capaç de superar els reptes proposats.
• Reconeixement dels altres: Professors, companys o familiars que reforcen la seva percepció positiva.

Exemple: Un alumne que rep elogis per la seva creativitat en arts plàstiques es motiva a participar en projectes artístics escolars.

Cas Pràctic: Dubtes entre Química i Educació

Factors a favor de continuar química:

• Facilitat en ciències i bona comprensió de les matèries.
• Pressió familiar (expectativa de treballar en el laboratori de la mare).
• Reconeixement d’habilitats científiques per part de l’entorn.

• Factors en contra:
  • Baixa connexió emocional amb l’àmbit de la química (“poc càlid”).
  • Creixent interès per educació i bones relacions amb futurs mestres.
  • Percepció que treballar en educació li aportaria més sentit personal.
• Conclusió: Les emocions i les relacions personals pesen en la seva atribució de sentit i poden decantar-la cap a un canvi d’àmbit.

Estratègies per a Trajectòries Personals (Projecte Júpiter)

• Estratègies del mestre:
  1. Opcions personalitzades: Deixar que cada grup triï un aspecte de Júpiter (atmosfera, llunes, història de descobriments) segons els seus interessos.
  2. Ús de TIC: Integrar aplicacions interactives com Stellarium per visualitzar el planeta.
• Altres estratègies:
  1. Integració d’experts: Organitzar una videoconferència amb un astrònom local.
  2. Diferenciació de tasques: Permetre que cada alumne dins el grup assumeixi un rol segons les seves fortaleses (recerca, creativitat, presentació).

Activitat per a la Personalització i Atribució de Sentit

• Activitat: Crear una presentació multimèdia sobre el canvi climàtic.
  • Estratègies:
    1. Interessos personals: Cada alumne tria un tema relacionat (impacte als oceans, energies renovables, etc.).
    2. Decisió i control: Permetre’ls escollir els materials i formats (vídeos, pòsters digitals, etc.).
    3. Reflexió: Al final, compartir com el projecte els ha fet reflexionar sobre el seu paper en el medi ambient.
    4. Connexió amb la comunitat: Enviar les conclusions a organitzacions locals per crear un impacte real.
  • Justificació teòrica: Aquest enfocament reforça la motivació intrínseca, les habilitats metacognitives i la implicació activa.

Conceptes Clau en l'Atribució de Sentit

Les estratègies de personalització fomenten la participació i implicació dels estudiants donant sentit als seus aprenentatges. Exemples:

• Treballar amb interessos i objectius de l’aprenent fomenta la motivació pels aprenentatges, connectant-los al seu entorn.
• Donar capacitat de decisió i control sobre el procés d’aprenentatge: trajectòries personalitzades.
• Afavorir la reflexió personal i col·lectiva sobre els aprenentatges i sobre si mateix com a aprenent: autoregulació i habilitats metacognitives.

L'atribució de sentit ajuda la persona a conèixer-se i entendre’s a si mateix, a conèixer, entendre i actuar sobre la realitat, i a construir el futur amb plans d’acció i escenaris que l’impliquen personalment.

Identitat de l'Aprenent i Atribució de Sentit

Les persones atribuïm o no sentit a l’aprenentatge, i ho fem amb un o altre sentit en funció de com ens situem com a aprenents davant d’una activitat d’aprenentatge. Per convertir-se en un aprenent competent en una àmplia diversitat de contextos cal identificar-se i sentir-se com a tal.

És necessari crear situacions perquè l’alumne pugui:

• Reflexionar sobre els processos d’aprenentatge (activitats, coneixements, experiències prèvies, dificultats trobades, recursos que permeten resoldre la tasca, identificar fonts d’ajuda...).
• Reflexionar sobre si mateix com a aprenent (identificar objectius i interessos personals, fortaleses i debilitats, condicions més o menys propícies per aprendre, capacitats per crear les situacions òptimes).

Factors que Influeixen en el Sentit

• Característiques personals: Necessitats, emocions, motius, capacitats.
• Característiques del contingut d’aprenentatge: Naturalesa del contingut (ex: a català és de caràcter més verbal i a educació física de caràcter més físic), complexitat i estructura.

Motivació Intrínseca i Extrínseca

• Motivació extrínseca: Depèn de recompenses externes com premis i càstigs (reforçadors externs de la conducta). El subjecte realitza una tasca en funció dels beneficis externs.
• Motivació intrínseca: Experiència del sentiment de competència i autodeterminació en la realització d’una tasca. El subjecte escull la tasca i la utilització òptima de les habilitats.

Les metes determinen la motivació que observem en els alumnes.

Tipus de Metes que Persegueixen els Alumnes (4 categories)

• Metes relacionades amb la tasca:
  • Incrementar la pròpia competència.
  • Sensació de fer la tasca que es desitja fer.
  • Experimentar la sensació de ser absorbit per la naturalesa de la tasca.
• Metes relacionades amb el “jo”:
  • Ser millor que els altres → èxit en situacions competitives.
  • No ser pitjor que els altres → evitar vergonya i humiliació del fracàs.
• Metes relacionades amb la valoració social:
  • Aprovació dels pares i professors → evitació del rebuig.
  • Aprovació dels companys → evitació del rebuig.
• Metes relacionades amb recompenses externes:
  • Guanyar diners, aconseguir un premi o un regal, etc.

Percepció de Competència: Elements del Sistema del Jo

• Autoconcepte:
  • Representació que té una persona de si mateixa o de la seva autoimatge.
  • El “jo” com a objecte de coneixement en si mateix.
  • Pluridimensional (aparença i habilitats físiques, capacitats i característiques psicològiques, de relació interpersonal i social, morals).
• Autoestima:
  • Avaluació afectiva del nostre autoconcepte i dels diferents components.
  • Unidimensional (valoració i sentiments de la persona en relació a les característiques que s’autoatribueix).
• “Jos possibles”:
  • Representació d’un mateix en el futur.
  • Dues funcions fonamentals:
    1. Orienten i guien el comportament de la persona.
    2. Marc de referència en els quals la persona avalua i interpreta el seu autoconcepte i conducta actual.
• Expectatives: Les representacions de professors i alumnes generen expectatives en relació a l’activitat conjunta i als seus resultats.

  Cadascú actua d’acord amb el que espera de l’altre, la qual cosa afecta la conducta i les relacions interpersonals.

  Per exemple: la profecia autocomplerta.

  L’anticipació d’un succés pot arribar a modificar la seva conducta de tal manera que augmenti la possibilitat objectiva que es compleixi.

El Sentit de l'Aprenentatge Escolar

El que s’aprèn i s’ensenya en els centres escolars (Aprenentatge escolar) + Els interessos, motivacions i necessitats de l’alumnat (Futurs projectes i desitjos) = Sentit de l’aprenentatge escolar.

El Sentit és una Qüestió de Grau

• Alt: Genera un alt interès a l’aprenent:
  • Molt útil i interessant.
  • L’aprenent aprofundeix en les tasques i es focalitza en l’aprenentatge.
  • Està altament i intrínsecament motivat.
  • Totalment implicat en la tasca pel gaudi de la pròpia tasca i el seu aprenentatge.
• Mig: Genera un interès mitjà:
  • És útil, interessant i/o necessari.
  • Però no hi ha un aprofundiment tan important.
  • No és una motivació altament intrínseca, però sí estratègica.
  • Té un funcionament estratègic entre esforç en l’aprenentatge i aprofundiment.
• Baix: Genera un interès baix:
  • És necessari per superar un tràmit.
  • Però poc interessant a nivell personal.
  • Baixa motivació, de tipus extrínseca.
  • L’aprenentatge no té finalitat en si mateix sinó per obtenir una recompensa.

Quan no hi ha cap sentit ni valor personal, s’abandona l’aprenentatge.

L'Aprenentatge Significatiu i l'Autoregulació

Aprenentatge Significatiu vs. Repetitiu

Criteri: Un aprenentatge significatiu implica que l’alumne pot relacionar els nous coneixements amb els previs, aplicar-los en diferents contextos i resoldre problemes reals. No es limita a repetir informació de manera memorística.

Situació: Un alumne que aprèn les lleis de Newton dissenya un experiment per demostrar-les, aplicant els conceptes en un context real i reflexionant sobre el seu funcionament.

Justificació teòrica: Aquest procés integra la significativitat lògica (coneixement organitzat) i psicològica (connectat amb coneixements previs i interessos personals).

Projecte d'Aprenentatge Significatiu a Primària

Tema: "La vida al bosc."

Continguts relacionats:

• Conceptuals: Tipus d’arbres, animals del bosc, cadenes alimentàries.
• Procedimentals: Observació directa, creació de maquetes, ús d’aplicacions com Google Earth per analitzar ecosistemes locals.
• Actitudinals: Respecte pel medi ambient, valoració de la biodiversitat.

Desenvolupament:

• Excursió al bosc per recollir dades i fotografies.
• Creació d’un mural interactiu amb la informació recollida.
• Reflexió grupal sobre com protegir l’entorn.

Necessitats de l'Alumne per a l'Aprenentatge Significatiu

• Necessitats:
  • Establir connexions entre coneixements previs i nous.
  • Participar activament en activitats rellevants i amb sentit.
  • Rebre suport d’un mestre que actua com a guia.
• Exemple:
  • Alumne: Estudiant de Primària que aprèn fraccions cuinant. Relaciona la teoria amb pràctiques reals com dividir una pizza o calcular proporcions d’ingredients.
  • Professor: Facilita l’activitat, dona exemples visuals i planteja preguntes que fomenten la reflexió i l’autoregulació.
• Justificació: Això combina la significativitat lògica (estructura del coneixement), la psicològica (interessos) i la disposició favorable (motivació intrínseca).

Autoregulació i el Rol del Mestre

• Relació:
  • Els nous continguts exigeixen que l’alumne planifiqui, controli i avaluï el seu procés d’aprenentatge (autoregulació).
  • L’aprenentatge significatiu depèn de la capacitat de gestionar emocions i aplicar estratègies metacognitives.
• Rol del mestre:
  • Guia i model: Ajuda l’alumne a reflexionar sobre les seves estratègies i resultats.
  • Feedback: Proporciona retroalimentació formativa per ajustar el procés d’aprenentatge.
  • Estratègies: Introduir activitats que fomentin l’autoregulació, com ara autoavaluacions i discussions sobre els objectius d’aprenentatge.
• Exemple: En una activitat d’investigació sobre l’aigua, el mestre demana als alumnes que planifiquin la seva cerca, supervisin els resultats i reflexionin sobre com millorar la seva estratègia per a futures investigacions.

Condicions per a un Aprenentatge Significatiu

L'aprenentatge significatiu és l'establiment de relacions substantives (i no arbitràries) entre els coneixements previs (el que ja es coneix) i el nou contingut a través de l’actualització dels esquemes de coneixement.

Dues característiques:

• Funcionalitat: Permet resoldre un problema de forma efectiva en situacions concretes i fer-ho extensiu a noves situacions.
• Memorització comprensiva: Els aprenentatges s’integren en la xarxa de significats de l’aprenent per mitjà de les relacions substancials entre conceptes.

Condicions per a un Aprenentatge Significatiu

• SIGNIFICATIVITAT LÒGICA: El material objecte d’estudi ha de ser potencialment significatiu amb una estructura interna, coherent, clara i organitzada.
• SIGNIFICATIVITAT PSICOLÒGICA: Requereix els coneixements previs pertinents per al nou aprenentatge.
• DISPOSICIÓ FAVORABLE: És necessària una actitud favorable, ja que es tracta d’una activitat complexa que requereix esforç. Cal motivació. És important la distància òptima. Aprendre requereix esforç i voluntat.

La Construcció Progressiva de Significats

• És progressiva: es fa a través de reestructuracions successives en diferents situacions d’ensenyament i aprenentatge.
• És una realització personal en el marc de situacions interactives: especialment gràcies a la relació interactiva que s’estableix amb el professor i la resta de companys.
• Permet l’enriquiment i complexitat d’un contingut: a mesura que un mateix contingut s’aborda des de diferents punts de vista, nivells de profunditat, en diferents situacions...

L'Estat Inicial dels Alumnes

L’estat inicial dels alumnes és la disposició de l’alumne enfront de l’aprenentatge, en el qual afecten:

• Factors personals: Equilibri personal; autoestima i autoimatge; experiències prèvies; capacitat per esforçar-se, demanar ajuda, arriscar-se...
• Representacions inicials: Sobre la tasca que se li demana, en relació als professors i companys.
• Interès personal: Cap a la tasca o continguts.
• Capacitats, instruments, estratègies i habilitats:
  • Capacitats: Cognitives, motrius, de relació, d’equilibri personal.
  • Instruments, estratègies i habilitats personals: Llenguatge (oral i escrit), representació gràfica, habilitats per a la lectura comprensiva, subratllar, repassar, reflexionar sobre un tema.

Esquemes de Coneixement

Definició (Coll, 1983): “La representació que posseeix una persona en un moment determinat de la seva història sobre una parcel·la de la realitat.”

• Quantitat variable d’esquemes de coneixement.
• Varietat en el tipus de coneixements.
• Diversitat dels orígens de les representacions.
• Diferents nivells d’organització i coherència.
• Més o menys adequats a la realitat.

Els Coneixements Previs

Coneixements previs: Informacions sobre el contingut i coneixement sobre la manera com es relacionen de forma directa i indirecta amb els nous coneixements.

Per aprendre cal posar en contacte els coneixements previs amb els nous coneixements per tal de poder construir un nou significat.

Són els fonaments de la construcció de nous significats.

• Relació directa entre l’aprenentatge significatiu i la quantitat i qualitat de l’establiment de relacions entre els coneixements previs i els nous coneixements.
• Sempre existeixen coneixements previs abans d’un nou aprenentatge: difereixen en el grau, el tipus, la representació mental existent, la distància entre els dos...

És important conèixer l’estat dels coneixements previs.

Diferència entre Tècniques i Estratègies

• TÈCNIQUES: Aplicació rutinària o exclusivament tècnica.
  • Control extern: fora de l’individu que fa la tasca (per ex: el professor).
• ESTRATÈGIES: Ús deliberat i controlat de les tècniques i recursos.
  • Control intern: transferència del control a l’alumne.

Tècniques i ús estratègic:

• L’aprenentatge estratègic és més eficaç, potent, dura més temps i és més transferible que l’aprenentatge tècnic.
• Per aprendre de manera estratègica és necessari un bon coneixement de les tècniques per poder-s’hi recolzar.
• Les estratègies estan directament relacionades amb la metacognició i la motivació pel control intern, mentre que les tècniques no perquè el control és extern.

Tipus de Tasques segons l'Ús de Tècniques o Estratègies

• Tasques que afavoreixen l’ús tècnic:
  • Pràctiques repetitives d’un nou coneixement.
  • Aplicació de la tècnica instruïda amb poca planificació o control.
• Tasques que afavoreixen l’ús estratègic:
  • Variació d’aspectes rellevants implica sorpresa.
  • Resolució de problemes en situacions noves: implica el coneixement condicional de la situació.
  • Pràctica reflexiva implica planificar, seleccionar i pensar sobre el propi aprenentatge.

Fases de la Seqüència de Procediments

• Entrenament tècnic:
  • FASE 1: DECLARATIVA O D’INSTRUCCIONS: Proporciona instruccions detallades de la seqüència d’accions que ha de realitzar-se.
  • FASE 2: AUTOMATITZACIÓ O CONSOLIDACIÓ: Proporciona pràctica repetitiva necessària perquè l’alumne automatitzi la seqüència d’accions que ha de realitzar i supervisi l’execució.
• Entrenament estratègic:
  • FASE 3: GENERALITZACIÓ O TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT: Entrenar l’alumne en situacions cada vegada més noves i obertes, de forma que es vegi obligat a assumir cada vegada més decisions.
  • FASE 4: TRANSFERÈNCIA DEL CONTROL: Promoure en l’alumne l’autonomia, la planificació, la supervisió i avaluació de l’aplicació dels seus procediments.

Definició d'Autoregulació

És l’assumpció progressiva de responsabilitat per part de l’alumne en la planificació, el control del procés d’aprenentatge i l’avaluació de la seva efectivitat en relació a la consecució dels objectius desitjats.

Implica el domini de les capacitats cognitives i afectives:

• Saber què és aprendre, planificar, regular, revisar, autovalorar-se...
• Domini d’estratègies socials i de comunicació: demanar ajuda de forma eficaç i a la persona adequada...

Metacognició de l'Alumne

És el coneixement que té l’alumne sobre:

• Què és i què significa aprendre.
• Procés i tasques necessàries per aprendre.
• Mètodes i estratègies: ús eficaç.
• Planificar i regular l’activitat d’aprenentatge.
• Explorar i avaluar l'aprenentatge.

És la capacitat de control que té el propi alumne per:

• Regular la seva activitat.
• Controlar el procés en relació als nous aprenentatges.

Metacognició a l'Aula

Cal que el professor guiï els alumnes cap a processos d’autoregulació.

Progressivament els alumnes han de prendre consciència metacognitiva:

• Facilita el seu aprenentatge.
• No és possible sense esforç.

Motivació

Per aconseguir autoregulació cal motivació.

La motivació és l’activació a partir dels interessos, metes i objectius que cada individu té en referència a l'execució d’una activitat.

Depèn de múltiples variables:

• Atribució de les causes (internes o externes).
• Èxits o fracassos anteriors en relació a l’esforç.
• Creences positives o negatives sobre la capacitat de realitzar la tasca (sentir-se competent).
• Interessos personals relacionats amb les tasques o conceptes.