Apunts sobre Assaigs de Fuster i Literatura Catalana

Cadira (Joan Fuster)

Introducció (línies 1-16): Introdueix el tema del qual parlarà.

Argumentació (línies 16-110): Raona amb arguments i contraarguments l'escassa evolució de les cadires al llarg de la història de la societat.

Conclusió (línies 110+): La societat ha canviat.

Estructura: Enquadrada (la idea s'esbossa a l'inici i es recupera al final).

Covardia (Joan Fuster)

Plantejament (línies 1-4): Planteja que tractarà la covardia i la seva justificació.

Desenvolupament (línies 4-15): Argumenta que la valentia no exclou la por i que un excés de valentia pot considerar-se temeritat.

Conclusió (línies 15+): El millor que es pot fer és no condemnar ningú per una cosa que és molt probable que siguem en un moment determinat.

Estructura: Sintetitzant (va de les idees més concretes a la idea més general).

Lectura (Joan Fuster)

Introducció (línies 1-16): Explica que la societat viu amb por i busca maneres d'evadir-se d'una realitat que li és dolorosa.

Desenvolupament (línies 16-167): Ens introdueix el tema principal de l'assaig. Primer parla de què és un clàssic i després explica que hi ha dos tipus de lectors: el que busca viatjar per evadir-se de la realitat i un altre que llegeix per comprendre millor la vida.

Conclusió (línies 168+): Conclou que hi ha dos tipus de lectors.

Estructura: Sintetitzant (la reflexió de l'autor ens va conduint cap a la tesi final).

Escepticisme (Joan Fuster)

Tesi: Defensa de l'escepticisme com a valor positiu que fa millors les persones des de molts aspectes vitals diferents.

Tipologia textual: Estructura argumentativa, deductiva i marcada per l'organització del text en parts introduïdes per números que analitzen cadascun dels aspectes que Fuster vol remarcar de l'escepticisme.

Gent (Joan Fuster)

Tema: Reflexió sobre l'ús lingüístic de la paraula "gent" i la possibilitat -o no- de parlar de la col·lectivitat de la qual formem part excloent-nos-en.

Estructura argumentativa:

• Plantejament (línies 1-4): Ens planteja el tema del qual parlarà: a què ens referim quan usem el terme "gent".
• Desenvolupament (línies 4-49): Reflexiona sobre quina diferència hi ha entre "gent" i altres noms col·lectius.
• Tesi (línies 49+): Apunta la tesi: "Quan parlem...".

Rellotge (Joan Fuster)

Tema: La consciència del pas del temps en l'època moderna.

Desenvolupament:

• (línies 1-10): El rellotge de canell o de butxaca i les conseqüències per a l'ésser humà.
• (línies 10-78): Com ha canviat la percepció del temps a mesura que els rellotges han anat evolucionant, fins i tot com a objecte portàtil, fet que ens fa ser conscients en tot moment de la nostra temporalitat.

Conclusió (línies 78+): La nostra societat actual ha canviat respecte a la dels nostres avantpassats perquè la nostra percepció del temps és més directa.

Ser (Joan Fuster)

Aforisme: "Proposició contundent que resumeix de manera sintètica i provocativa un pensament".

Tesi: "Reconèixer la pròpia essència, el nostre ser, no és senzill, perquè sempre ens pensem diferents".

Estructura: La primera oració focalitza l'interès de Fuster en l'autoconeixement i la manera com ens veiem, per a ell sempre de manera distinta. I a partir d'aquesta primera afirmació ens en proposa una segona, que és necessitat de la primera: no ens suportaríem sense aquest autoengany.

L'Aforisme en l'Assaig

L'aforisme s'inclou dins l'assaig per la seva brevetat o el to de sentència amb destil·lacions morals. L'aforisme demana una intensitat extraordinària: tot ha de ser concentrat per mitjà de jocs de paraules, metàfores o contrasts sorprenents. S'anomena també sentència perquè el resultat final sintetitza una llarga deliberació, com als judicis.

Escriptores Catalanes

Maria Aurèlia Capmany

Narradora, dramaturga i assagista. Escriu una sèrie de llibres sobre dones i feminisme, també sobre els joves (La joventut és una nova classe?).

Montserrat Roig

Llicenciada en Filosofia i Lletres, forma part de la generació dels 70. Autora de Temps de les cireres i Els catalans als camps nazis. Va assolir una gran projecció pública gràcies a la tasca articulista, la televisió i l'activisme en favor dels drets de les dones.

Llibre de Meravelles (Vicent Andrés Estellés)

Poemari redactat entre 1956-1958, publicat el 1971.

El poemari connecta el present, dins del context franquista, i el passat, que apareix com un model per al futur anhelat.

Aquesta literatura testimonial reflectia les realitats d'una època de repressió que el règim franquista va imposar sense pietat. És un homenatge poètic a la ciutat de València i a la seva llengua i cultura.

Característiques del Gènere Poètic (Realisme Històric)

• Denúncia de la injustícia social i la manca de llibertats (en contrast amb el postsimbolisme, poesia allunyada dels problemes i de les misèries humanes).
• Cerca de comunicació entre l'escriptor i la col·lectivitat.
• Èmfasi en el contingut més que en la forma.
• Llenguatge senzill.
• Ús de versos lliures i versicles.
• Situació del poema en espais de la realitat quotidiana.
• Omissió de la rima.
• Presència del poema narratiu.

Estructura del Llibre

El Llibre de meravelles són vivències personals, condicionades per la Guerra Civil i la postguerra, amb la misèria, el dolor i la pena que provocaren. El llibre està dividit en tres parts:

• Primera part: Composta per dos poemes sense títol que actuen com a introducció ("Proemi") i cloenda ("Declaració final"). Són d'art menor (versos octosíl·labs) i reflecteixen felicitat, un paradís perdut.
• Segona part (Cos central): Conjunt de set seccions amb un total de 47 poemes. Els poemes tenen títol i citacions d'autors clàssics. Són d'art major (predomini de versos alexandrins) i tracten episodis del passat (guerra) i el present (postguerra), reflectint pena i una mena d'infern.
• Tercera part ("Propietats de la pena"): Consta de 10 poemes sense títol individual, escrits en versos octosíl·labs. Expressa una esperança de futur.