Aqüeducte de les Ferreres: Història i Arquitectura

Aqüeducte de les Ferreres

Cronologia

Primera meitat del segle I

Estil

Romà Imperial

Materials

Pedra calcària local (saldó) i Opus caementicium

Sistema constructiu

Arquitravat

Localització

Barranc dels Arcs (Tarragona)

Context històric i cultural de l'obra

La ciutat de Tàrraco té el seu origen en un assentament militar construït pels germans Escipió durant la Segona Guerra Púnica. L'any 45 aC va obtenir l'estatus de colònia romana i, durant el govern d'August, va aconseguir ser la capital de la província Tarraconense.

A nivell cultural, destaca la romanització: l'expansió dels costums, les idees i les institucions romanes en territoris conquerits.

Descripció o anàlisi formal

Aquest edifici és una infraestructura pública per transportar aigua del riu Francolí.

Espai exterior: Estructuralment, l'edifici consta de dos pisos d'arcs de mig punt superposats entre dos grans pilars troncopiramidals. El pis inferior té 11 arcades i el superior, 25. La longitud total és d'uns 200 metres i l'alçada màxima és de 26 metres. Està construït amb carreus o blocs de pedra tallats regularment i col·locats sense cap tipus d'element aglutinant. Cal destacar la importància de les impostes, el punt del qual arrenca l'arcada, i que, juntament amb les cornises que separen els dos pisos i el canal d'aigua situat a la part superior, remarquen la línia horitzontal. El canal o specus, per on circulava l'aigua, se situa a la part superior del segon pis. Té una amplada de 80 cm i estava cobert per unes lloses de pedra per evitar l'entrada d'impureses a l'aigua. Un cop superat el desnivell de la vall, el canal arribava a la ciutat de Tàrraco fins a l'anomenat castellum aquae o torre d'aigua, on es netejava l'aigua d'impureses a través d'uns filtres.

Estil

L'edifici pertany a l'època romana imperial, caracteritzada per:

• L'arquitectura és eclèctica (barregen aportacions locals i dels pobles conquerits).
• En aquest cas concret, fan servir l'arc, provinent de Mesopotàmia.
• La innovació va ser l'Opus caementicium, format per petites pedres, grava, sorra, calç i aigua aglutinant.
• L'artista no té importància en l'arquitectura romana (es treballa en grups i la majoria són lliberts o esclaus).
• Exemple de l'ús de l'art com a propaganda política dels emperadors.

Significat i funció

Significat: Va ser un dels tres aqüeductes que subministraven aigua a la ciutat de Tàrraco fins a l'Edat Mitjana. Aquest aqüeducte també es coneix amb el nom del Pont del Diable, atribuït des de l'Edat Mitjana a algunes obres d'enginyeria romana. Segons la tradició, el constructor de l'aqüeducte havia construït dos pisos d'arcs, però un fort temporal els va destruir. El constructor, desesperat, va invocar el diable perquè l'ajudés a construir-lo, i Llucifer li va proposar un pacte: construiria l'aqüeducte en una sola nit a canvi de l'ànima de la primera persona que begués aigua de l'aqüeducte. L'endemà, l'obra ja estava construïda i el constructor va fer que un ase fos el primer a beure aigua.

Funció: Subministrar aigua a la ciutat de Tàrraco.