Aqüeducte de Segòvia: Història, Arquitectura i Llegenda

Aqüeducte de Segòvia: Una joia de l'enginyeria romana

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 90-105 d.C.
• Estil: Romà
• Tipologia: Aqüeducte
• Materials: Granit
• Localització: Segòvia (Espanya)

Història i origen

Actualment, l'autor de l'obra és desconegut, ja que la inscripció original —formada per lletres de metall clavades a la pedra— es va perdre. Aquesta es trobava a la part més alta de l'estructura. Tot i això, s'ha pogut determinar la cronologia gràcies a estudis que situen la construcció durant el mandat d'un emperador, al voltant de l'any 97 d.C., tot i que altres investigacions apunten a l'any 90.

Procés de construcció i funcionament

L'aqüeducte s'inicia a uns 16 km als afores de la ciutat, on pren aigua del cabal del riu Frio. Un canal condueix l'aigua seguint el pendent i sota terra fins a una torre, on s'eliminava la brutícia. A partir d'aquí, comença la part visible, dividida en dos grans trams:

• Primer tram: Construït amb 78 arcs de mig punt que prenen alçada gradualment fins a una plaça.
• Segon tram: Format per 44 arcades dobles sobreposades.

L'estructura es va construir amb grans carreus de pedra granítica units sense cap tipus d'argamassa. A sobre de la inscripció, s'obre una fornícula a cada banda, on antigament es guardaven imatges de déus pagans o de l'emperador; actualment, una d'elles està ocupada per la Mare de Déu.

Importància estratègica i llegenda

L'aqüeducte és la imatge principal del paisatge segovià i la meitat del seu recorregut passa pel centre de la ciutat. Va ser construït per proveir d'aigua la part alta de la ciutat, on s'havia establert un enclavament militar romà d'importància estratègica.

La llegenda del diable

Existeix una llegenda popular que atribueix la construcció al diable. Segons el relat, una noia que havia de portar aigua fins a casa seva, situada a la part alta, va fer un pacte amb Lucifer: si ell construïa l'aqüeducte en una sola nit, ella li donaria la seva ànima. Quan la noia estava a punt de posar l'última pedra, va cantar el gall i la noia es va salvar.

Valor tècnic

És l'obra d'enginyeria romana més important de la Península Ibèrica. Tot i que moltes altres ciutats tenen aqüeductes similars, cap arriba a la magnificència d'aquest. Cal remarcar l'ús de l'opus caementicium, format per petites pedres col·locades en un encofrat on s'abocava una argamassa de calç i sorra.