Arguments vàlids i no vàlids: exemples i anàlisi
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB
Arguments Vàlids i No Vàlids
Definició d'Argument Vàlid
Un argument vàlid és aquell en què, si les premisses són vertaderes, la conclusió és necessàriament vertadera. En altres paraules, no és possible que la conclusió sigui falsa si les premisses són vertaderes.
Exemples d'Arguments No Vàlids
Tots els mamífers tenen pulmons i mamen (premissa vertadera)
Els ornitorincs tenen pulmons i mamen (premissa vertadera)
Conclusió: els ornitorincs són mamífers (conclusió vertadera).
Tots els alumnes de ___ parlen català i castellà (premissa vertadera)
Els alumnes de 2n C parlen català i castellà (premissa vertadera)
Conclusió falsa: els alumnes de 2n C són alumnes de ___
Tots els mamífers ponen ous (premissa falsa)
Els ornitorincs ponen ous (premissa vertadera)
Conclusió vertadera: els ornitorincs són mamífers.
Exemples d'Arguments Vàlids
Tots els analfabets moren d'un atac de caspa (premissa falsa)
Cap ministre mor d'un atac de caspa (premissa vertadera)
Conclusió vertadera: cap ministre és analfabet.
Tots els selenites viuen a Mataró (premissa falsa)
Cap mataroní necessita aigua per viure (premissa falsa)
Conclusió falsa: cap selenita necessita aigua per viure.
Ex: falso quodlibet
Hipòtesi de Galileu
Tot objecte cau a la mateixa velocitat.
Premisses i Conclusió
La conclusió d'un raonament és la proposició que s'afirma a partir de les altres proposicions, anomenades premisses. Les premisses ofereixen les raons per acceptar la conclusió.
Com Detectar Raonaments
L'ordre de les premisses i la conclusió no sempre es respecta.
Exemple:
En una democràcia, els pobres tenen més poder que els rics, perquè són més, i la voluntat de la majoria és suprema.
Premisses: En una democràcia, la voluntat de la majoria és suprema. Normalment, els pobres són majoria.
Conclusió: En una democràcia, els pobres tenen més poder que els rics.
Atès que els principis ètics (...) tenen influència sobre les accions i els afectes, se segueix que no poden ser derivats de la raó, ja que la raó sola, com ja hem provat, mai pot exercir aquesta influència. (David Hume)
Premisses: Els principis ètics tenen influència sobre les accions i els afectes. La raó sola no pot influir sobre les accions i els afectes.
Conclusió: Si els principis ètics es derivessin de la raó, aquesta tindria influència sobre les accions i els afectes. Els principis ètics no poden ser derivats de la raó.
Algunes Precisions
Un discurs ha de contenir diverses afirmacions per ser un raonament, però aquesta no és una condició suficient.
Exemples:
- Si els objectes d'art són expressius, constitueixen un llenguatge. (Condicional)
- Puix que els objectes d'art són expressius, constitueixen un llenguatge. (Raonament)
- No pot existir cap sistema meitat matèria meitat antimatèria, perquè les dues formes de matèria s'aniquilen mútuament. (Raonament)
- L'imperi romà va desaparèixer perquè estava mancat de l'esperit del liberalisme i de la lliure empresa. (Explicació)
Arguments Deductius i Inductius
En la deducció, inferim veritats particulars a partir de veritats generals; mentre que en la inducció, inferim veritats generals a partir de veritats particulars. (W. Whewell, Filosofia de les ciències inductives)
En un raonament inductiu (excepte en la inducció completa), la conclusió és només probable.
Lewis Carroll i Zenó d'Elea
Lewis Carroll (Charles Dodgson), autor d'Alícia en el país de les meravelles i professor de lògica, va dir que en els raonaments sempre s'ha d'afegir una premissa.
Zenó d'Elea, deixeble de Parmènides, negava l'existència del canvi. Va exposar la paradoxa d'Aquil·les i la tortuga, amb la qual intuïa la inexistència de l'espai.