Aristòtil: Ètica, Felicitat i Política del Terme Mig

Ètica Aristotèlica: La Felicitat com a Bé Suprem

Per a Aristòtil, el bé suprem dels humans és la felicitat (eudaimonia). Aquesta s'assoleix quan la virtut o excel·lència (areté) en potència esdevé virtut en acte per mitjà d'una activitat. La vida feliç és la vida que desenvolupa una activitat, una vida que executa un potencial virtuosament.

El Pensament i la Vida Contemplativa

Com les activitats humanes estan subjectes a una gradació i l'activitat més elevada pròpia de l'home és el pensament, la felicitat màxima radicarà en l'exercici del pensament i la reflexió (bios theoretikos). D'això se'n deriva que una part inferior de l'ànima no hauria de sotmetre's a una de superior, i quan es viu segons aquestes consideracions s'assoleix la virtut moral.

La Virtut com a Terme Mig

D'altra banda, Aristòtil defensa una actitud moderada, un terme mig, ja que és aquí on se situa la virtut. La virtut està entre dos vicis: un per defecte i un per excés. Per exemple:

• El valor és una virtut.
• El valor en excés seria la temeritat.
• El valor deficitari seria la covardia.

La prudència (phronesis) serà aquella saviesa pràctica que ens determinarà on és el punt mig adequat entre els dos extrems viciosos.

Política Aristotèlica: La Polis i la Vida Bona

Per a Aristòtil, la funció de la polis és la d'assegurar la vida bona, autosuficient i que fa possible la felicitat dels ciutadans. Lluny de l'idealisme platònic, Aristòtil enumera els tipus d'estats que no només són millors, sinó que a més siguin possibles.

Formes de Govern: Bones i Degenerades

Hi ha tres formes bones de governs i les seves respectives degeneracions:

• Formes bones: la monarquia, l'aristocràcia i la democràcia.
• Formes degenerades: la tirania, l'oligarquia i la demagògia, respectivament.

El Govern Ideal i la Recerca de l'Estabilitat

Per a Aristòtil, el govern ideal seria la monarquia, però no hi ha res que garanteixi que el rei sigui un bon governant. L'aristocràcia tindria més possibilitats que la monarquia de donar un bon govern, ja que no recau en una única figura; amb tot, és un règim on es donen inestabilitats.

La Constitució Mixta i la Classe Mitjana

Aristòtil proposarà una mescla d'aristocràcia i democràcia, on les magistratures es repartiran i les decisions les prendrien unes el poble i les altres l'aristocràcia. És del tot important, però, que la gran majoria dels ciutadans d'aquest estat pertanyin a la classe mitjana: així la polis evita els extrems com les tiranies o les demagògies. Amb ciutadans ni molt rics ni molt pobres, s'assoleix l'excel·lència política que se situa en el punt mig dels règims extrems.