Aristòtil: Filòsof i Científic de l'Antiguitat
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,35 KB
Aristòtil
Naix el 384 aC a Tràcia, fou el principal deixeble de Plató, que segueix la seva filosofia tot i que se'n separa fins al punt que se'ls ha arribat a presentar com a antagonistes. Destaca l'interès d'Aristòtil per les ciències empíriques, s'ocupa de l'educació durant el regnat de Filip i educa a Alexandre el Gran. Crea el Liceu. El seu conjunt d'obres s'anomena Corpus Aristotelicum, que es pot dividir en obres de lògica, naturalesa, filosofia primera i filosofia pràctica.
El coneixement el divideix en: productiu (saber fer un producte o artefacte), saber pràctic (saber actuar adequadament segons les circumstàncies) i saber teòric (la ciència, saber desinteressat que sol buscar el mateix saber). Els sabers teòrics són la física, que estudia les coses materials; la matemàtica, que estudia les coses immòbils; i la filosofia primera, que estudia l'ésser en general.
La teoria de les idees de Plató que refusa Aristòtil és el concepte de forma o idea, ja que considera que només les formes, els trets comuns que comparteixen essencialment tots els membres d'una mateixa classe, són l'objecte de la ciència, i no els individus singulars i concrets que són susceptibles a l'opinió. En resum, Aristòtil separa forma d'idea.
El problema del canvi
Per demostrar l'existència del canvi natural s'ha de conèixer els principis o elements que intervenen en el canvi. Dos d'ells són contraris: la forma i la privació de forma. L'altre és el substrat, element que possibilita el canvi, ja que al canviar el substrat, l'element passa de forma a privació de forma.
Hilemorfisme
Concepció que l'ésser natural està format de matèria i forma, ja que les formes, encara que eternes, són immanents i es troben inseparablement unides a la matèria.
L'ésser en potència i l'ésser en acte
Explicació del canvi, és a dir, hi ha l'ésser en potència i l'ésser en acte. La potència és la capacitat que té una cosa d'esdevenir una altra. L'acte és la potència realitzada, l'activitat real, i el canvi es pot explicar com el pas de l'ésser en potència a l'ésser en acte.
La forma de govern triada per Aristòtil fou l'aristocràcia.