Aristòtil: Hilemorfisme, Canvi i les Quatre Causes
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,7 KB
Teoria Hilemòrfica: Matèria i Forma
La matèria i la forma, interpretades dinàmicament, passen a ser potència i acte.
Si en tot canvi sempre hi ha un substrat permanent, aquest substrat és la matèria. Una forma o essència la configura. El canvi consisteix en la substitució d'una forma per una altra.
Si el fuster transforma un arbre en una taula, la matèria és la mateixa fusta, però canvia de forma.
La forma és l'essència de la cosa, no existeix sinó en la matèria. La forma és la que determina la matèria. La forma o essència de la taula és comuna a totes les taules.
En canvi, la matèria de la taula és pròpia d'aquesta única taula, sent el principi d'individuació. La matèria més elemental és la dels quatre elements.
No pot existir forma que no sigui forma d'alguna matèria, però tampoc no pot existir matèria que no tingui una determinada forma.
Tipus de Matèria
- Matèria pròxima o matèria segona: És la matèria física, determinada, perceptible pels sentits, apta per a rebre qualsevol forma.
- Matèria primera: Abstracció pura, és una cosa absolutament indeterminada, mancada de forma, de qualitats, d'extensió, és incognoscible, incapaç d'existir independentment. La matèria primera és incognoscible.
La forma és comuna a tota l'espècie i allò que individualitza és la matèria segona.
L'Explicació del Canvi
Des d'un punt de vista dinàmic, el canvi és el pas de la potència a l'acte, en tant potència.
Entelèquia
Perfecció, culminació d'un procés.
Les Quatre Causes Aristotèliques
Una causa és una condició necessària perquè passi alguna cosa. Les idees no són causa.
Les quatre causes són:
- Causa material: Substrat indeterminat que pot rebre qualsevol forma.
- Causa formal: La matèria indeterminada passa a ser quelcom determinat (adquireix la forma).
- Causa eficient: És allò que provoca el moviment o el canvi.
- Causa final: Dóna sentit a l'acció de l'agent (explicació teleològica).
Elements per Afirmar el Canvi
Per explicar el canvi, cal considerar:
- La substància o el subjecte (allò que canvia).
- La forma (la que s'adquireix).
- La privació de la forma antiga i l'adquisició de la forma nova (exemple: deixar de ser eruga per ser papallona).
En tot canvi hi ha un subjecte (que és el que canvia), el qual passa de la privació a la possessió de la forma.