Aristòtil: Vida, Filosofia i Llegat del Gran Pensador Grec

Aristòtil: Vida i Educació

Aristòtil va néixer l'any 384 aC. Fou alumne de l'Acadèmia de Plató durant més de vint anys, però, a mesura que anava madurant, la seva filosofia es va anar distanciant del seu mestre. Anys després de la mort de Plató, el rei Filip II de Macedònia va encarregar a Aristòtil l'educació del seu fill Alexandre, qui després es convertiria en el famós conquistador Alexandre el Gran. Alexandre no només va ocupar tota Grècia, sinó que va dur la influència grega per Àsia i Egipte.

El Liceu: L'Escola d'Aristòtil

Quan va tornar a Atenes, Aristòtil va fundar la seva pròpia escola a un gimnàs anomenat Liceu. Els alumnes aprenien caminant pels jardins i observant la Natura. Les classes es feien a l'aire lliure i fins i tot durant la nit, per observar el firmament.

Filosofia d'Aristòtil: Empirisme vs. Idealisme

Aristòtil era materialista i empirista, mentre que Plató era idealista. Per a Aristòtil, tot canvi respon a una finalitat i hi devia haver-hi un pla suprem. Creia que la Terra descansa immòbil en el centre de l'univers, envoltada per un nombre elevat d'esferes.

La Teoria de l'Ànima

Aristòtil opinava que totes les coses vives tenen ànima, però hi ha diferents tipus i funcions de l'ànima:

• L'ànima nutritiva: reproducció.
• L'ànima sensitiva: animals i homes.
• L'ànima racional: homes, sobreviu a la mort.

Aristòtil creia que l'ànima masculina era superior a la femenina.

La Felicitat Segons Aristòtil

Aristòtil identificava tres tipus de felicitat:

1. La que obtenim d'una vida plena de plaers i diversions.
2. La que obtenim si aconseguim ser ciutadans honrats i responsables.
3. La que obtenim gaudint del nostre intel·lecte.

Aquesta tercera felicitat és la més completa perquè pot incloure les dues anteriors.

Política i Governs

A Aristòtil li interessava tant la política que va estudiar les constitucions i règims polítics de 158 ciutats gregues. Les formes millors són, per ordre:

1. La monarquia, sempre que el rei governi en interès del poble.
2. L'aristocràcia, que és el govern dels millors (aristoi en grec significa 'millors, més bons').
3. Una espècie de timocràcia: govern de la classe mitjana més capacitada, mesclant el més avantatjós dels altres dos sistemes.

Degeneració dels Governs

Aquestes formes positives poden degenerar en règims negatius:

1. La degeneració de la monarquia seria la tirania, on el tirà governa en interès propi.
2. L'aristocràcia degenera en oligarquia quan governen els més àvids de riquesa.
3. Igualment la democràcia és una degeneració si hi regnen els vots de la multitud sense estar regulats per lleis i el poble està manipulat pels demagogs.