Arquitectura Bizantina: Materials, Tècniques i Santa Sofia

Arquitectura Bizantina: Materials i Sistemes Constructius

En referència als elements arquitectònics, els materials constructius són els mateixos que a l'època romana: pedra, maó i morter. Aquests es deixen visibles a l'exterior, mentre que els interiors es revesteixen amb mosaics o plaques de marbre, atorgant més importància a l'espai interior. Els exteriors reflecteixen els volums i l'agregació de formes de l'interior, a partir del punt central i culminant a la cúpula.

El sistema constructiu és adovellat, és a dir, voltat i de pedra o maó; utilitza l'arc de mig punt sobre les columnes. Els espais centrals es cobreixen amb cúpules de mitja esfera que se sustenten sobre una base quadrada amb suports de:

• Petxines o trompes
• L'ús de contraforts i cúpules de descàrrega

per contrarestar tensions laterals de la cúpula central. Les columnes segueixen els ordres grecs, sobretot el corinti, o adapten formes innovadores. És característic un capitell troncocònic invertit.

La Basílica de Santa Sofia: Arquitectura i Detalls

Planta i Cúpula Principal de Santa Sofia

Pel que fa a la Basílica de Santa Sofia, es tracta d'un edifici de planta rectangular, on quatre enormes pilars delimiten un quadrat de 31 metres de costat. Damunt d'aquests s'alcen quatre arcs de mig punt que, mitjançant un sistema de petxines, defineixen el cercle sobre el qual s'alça la gran cúpula semiesfèrica. Aquesta cúpula està composta per:

• Quatre nervis
• Un pany de cors

A la seva base, quaranta finestres creen un efecte visual amb la llum que sembla deixar-la levitant. A l'est i l'oest trobem dues semicúpules que perllonguen l'espai fins a cobrir totalment el rectangle i definir un eix longitudinal des de l'entrada fins a l'absis. Aquesta sala central representa un gran baldaquí que és la volta celestial.

Elements Destacats i Estructura Exterior

L'extrem occidental està precedit per un nàrtex doble i un atri porticat. Els problemes de la cúpula obligaren a rectificar el seu tractament per fer-la més alta i acabar les tensions laterals amb grans contraforts exteriors. Té un exterior massa massís i amb volums trencats, en contraposició amb un interior lluminós i ampli. Finalment, el paviment i les columnes són de marbre i compten amb un mural de mosaics.

Simbolisme i Funció de Santa Sofia

La Basílica de Santa Sofia, seu principal del culte ortodox i símbol del poder imperial bizantí, combina una funció religiosa i política. Com a escenari de les grans cerimònies imperials, reforçava la figura de l'emperador com a representant de Déu a la terra. La llum que entra per les quaranta finestres de la cúpula simbolitza la presència divina, creant una atmosfera celestial. L'entrada principal marca la transició al sagrat, mentre que les cúpules representen el firmament celestial. L'interior, amb mosaics i marbres, reflecteix la magnificència de Déu i el triomf de l'Església, reafirmant la unió entre poder espiritual i terrenal.