Arquitectura del Partenó: Estructura, Frisos i Detalls Clau

Arquitectura del Partenó: Estructura i Detalls Clau

La planta rectangular del temple és octàstil i perípter, amb vuit columnes frontals i disset laterals, mesurant 67,50 x 30,95 m. Als costats estrets, passada aquesta primera línia de columnes, trobem dos pòrtics hexàstils (sis columnes), fet que el converteix també en un temple amfipròstil.

Les Columnes Dòriques i la seva Construcció

Les columnes són d’estil dòric, amb capitells poc ornamentats i en contacte directe amb l’estilòbat, al qual s’accedia mitjançant dos graons. Els tambors del fust són estriats i s'uneixen entre ells amb cues d'oreneta. Aquest tipus d'encaix múltiple està constituït per un conjunt d’elements de forma trapezial complementària, apte per a unir peces en sentit longitudinal o transversal.

L'Entaulament i els seus Elements

Pel que fa a l'entaulament, està format per:

• L'arquitrau: Recolza directament sobre les columnes, llis i sense cap ornamentació.
• El fris: Dividit en tríglifs i mètopes.
• La cornisa: Que sobresurt.

Ambdós frontons, juntament amb els frisos (exteriors i interiors), estaven decorats amb baixos relleus de Fídies. Tenim coneixement d'aquests gràcies als pocs que s'han conservat i a les referències en dibuixos i textos antics.

El Fris del Partenó: Una Obra Mestra Escultòrica

El fris és una de les particularitats més destacades d’aquest temple. Els blocs de marbre es van tractar de manera especial tenint en compte la seva ubicació. Situats a gran altura i en un lloc no gaire lluminós, no es van fer plans i rectangulars, sinó lleugerament inclinats cap a fora per la cara anterior, perquè la llum arribés al relleu des de baix. La profunditat del relleu també es va adaptar: la part superior de la llosa es va fer més sortint que la inferior perquè els espectadors poguessin veure millor el tema.

Composició i Efectes Plàstics del Fris

La composició del fris és unitària, tot i que no resulta uniforme. La gran varietat de figures en actituds molt diverses (serenes, exaltades o solemnes) no trenca la unitat temàtica i estilística del conjunt. El fris ofereix un gran ventall d'efectes plàstics i pictòrics, com la varietat de plans, encara que siguin poc profunds, d'uns cinc centímetres a la part més sortint del relleu.