Arquitectura del Segle XIX: De l'Historicisme als Gratacels

Context: Canvis Clau a la Segona Meitat del Segle XIX

La segona meitat del segle XIX es caracteritza per canvis ràpids i transcendentals. Les revolucions burgeses, iniciades a França i Amèrica del Nord, signifiquen la fi de l'absolutisme monàrquic i el reconeixement polític d'una nova classe social: la burgesia. De moviments nacionalistes neixen nous estats. El liberalisme i el romanticisme són manifestacions culturals i polítiques que exalten la llibertat de l'individu. Europa domina el món mitjançant colònies a l'Àfrica i l'Àsia, creant grans imperis que la posen en contacte amb altres cultures i concepcions de l'art; l'exòtic esdevé una de les fonts d'inspiració per als arquitectes.

Però, el fet més transcendental és la Revolució Industrial. Aquesta representa un augment exponencial de la producció de mercaderies i de les transaccions comercials, i, sobretot, la introducció de nous materials (com el ferro i l'acer) i noves fonts d'energia (com el carbó i el vapor). Això, tanmateix, tingué conseqüències socials significatives: un creixement de la població europea sense precedents, l'aparició del proletariat com a nova classe social, i una massiva concentració demogràfica a les ciutats, que creixen de manera desordenada i sovint insalubre per a les classes treballadores, en contrast amb les ben planificades zones residencials de la burgesia.

Arquitectura Historicista i Eclèctica del s. XIX

L'arquitectura historicista i eclèctica, que comença amb el neoclassicisme, continua durant el segle XIX amb la recuperació d'estils anteriors com el neogòtic i el neoromànic, o bé amb estils basats en influències exòtiques (neoegipci, neoàrab, neoindi). Els arquitectes busquen la inspiració en models i formes del passat: primer en el neoclassicisme, després en l'arquitectura egípcia, o en l'art islàmic per difondre una imatge exòtica; d'aquesta manera, també es difon l'arquitectura índia.

El romanticisme, com a corrent cultural, afavoreix un alliberament del creador, que cerca la imaginació, l'emoció, el trencament amb les normes establertes, la individualitat i l'exaltació del nacionalisme. D'aquesta actitud neixen l'historicisme (la recreació d'estils històrics) i l'eclecticisme (la barreja d'elements de diferents estils en una mateixa obra).

Autors destacats d'aquest període inclouen:

• Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc
• John Nash
• Charles Garnier

Característiques principals d'aquests corrents són:

• El trencament amb l'academicisme neoclàssic rigorós.
• L'interès per l'estudi de les escultures gòtiques.
• L'aplicació de nous materials (com el ferro, encara que sovint amagat) i formes constructives innovadores dins de la recuperació estilística.

L'Arquitectura del Ferro: Innovació i Funcionalitat

El segle XIX, època de la industrialització i d'una gran expansió demogràfica a Europa i Amèrica, va plantejar noves necessitats constructives que requerien rapidesa i un preu moderat. Aquests nous reptes van trobar solucions en els materials provinents de la indústria, especialment el ferro (i posteriorment l'acer).

La utilització del ferro en la construcció va començar amb grans estructures d'enginyeria com ponts i estacions de ferrocarril. Aviat, però, els enginyers i arquitectes van introduir aquest nou material en altres tipus d'edificacions. Henri Labrouste és considerat un dels primers arquitectes a utilitzar el ferro com a element estructural i visible fonamental, com es pot veure a la Biblioteca Nacional de París (Sala de Lectura, 1859-1868), amb les seves esveltes columnes de ferro fos que sostenen voltes de quatre punts.

L'arquitectura del ferro va assolir una gran visibilitat a les Exposicions Universals, esdeveniments creats per exaltar els avenços de la industrialització, el comerç i les arts. La primera gran exposició es va celebrar a Londres el 1851, i el seu edifici més emblemàtic va ser el Crystal Palace, dissenyat per Joseph Paxton, una estructura revolucionària de ferro i vidre. Més tard, a l'Exposició Universal de París de 1889, Gustave Eiffel va presentar el monument que simbolitzaria la capacitat tècnica del món modern: la Torre Eiffel.

L'Escola de Chicago: Naixement del Gratacel

Paral·lelament, a Chicago (Estats Units), va néixer una arquitectura eminentment utilitària i racionalista que predominaria a molts indrets del món durant el segle XX: l'Escola de Chicago. El gran incendi de Chicago de 1871 va destruir la major part de la ciutat en un moment de ràpid creixement econòmic, impulsat pel seu paper com a centre del mercat cerealístic. Aquesta destrucció va crear la necessitat urgent de reconstruir la ciutat.

Els reptes eren múltiples: construir ràpidament, evitar l'ús de fusta per prevenir futurs incendis, i edificar en alçada, ja que el preu del sòl al centre de la ciutat era molt elevat. La solució va venir de la mà de les noves tecnologies constructives:

• L'ús d'estructures de ferro i acer (steel frame), que permetien construir edificis de molts pisos.
• La invenció i perfeccionament de l'ascensor (per Elisha Otis), que eliminava l'inconvenient de l'accés als pisos superiors en edificis alts.

Així, a Chicago es van començar a aixecar els primers gratacels. Aquests edificis es caracteritzaven per la seva estructura interna de metall (un esquelet que suportava l'edifici), grans finestrals (les "finestres Chicago") i, en alguns casos, una ornamentació exterior que encara podia incorporar elements de l'estil clàssic o romànic, tot i que progressivament es va anar simplificant.

Obres i arquitectes destacats de l'Escola de Chicago inclouen:

• L'Auditorium Building (1889) de Dankmar Adler i Louis Sullivan.
• Els Magatzems Carson, Pirie, Scott and Company (1899-1904) de Louis Sullivan.

D'acord amb els principis de l'Escola de Chicago, i especialment amb les idees de Louis Sullivan, destaca la cerca de la senzillesa formal i el principi que l'aparença exterior de l'edifici havia de reflectir la seva estructura interna i la funció dels espais interiors. Això es resumeix en la cèlebre frase de Sullivan: "la forma segueix la funció" (form follows function).