Arquitectura, Escultura i Pintura del Renaixement

Arquitectura

• Inspirada sobretot en la Roma clàssica.
• Ús de maquetes i dibuixos per exposar projectes i per atraure a nous clients (novetat del moment).
• Utilització dels 5 ordres arquitectònics clàssics: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.
• Cobertes: la majoria a partir d’arcs de ½ punt i de voltes de canó.
• Introducció de tirants metàl·lics entre les voltes, per contrarestar les càrregues.
• Descobriments revolucionaris com les lleis matemàtiques de la perspectiva, van fer possibles obres simètriques i regulars.
• Poc ornamentada escultòricament.

Escultura

• Marcat naturalisme que busca la semblança amb la realitat.
• Interès per l’estudi de l’anatomia del cos humà i per les expressions de l’ànima.
• Tendència al monumentalisme = escultures de grans dimensions.
• Independització de l’escultura respecte a l’arquitectura.
• Esquemes formals geomètricament simples.
• Predomini de línies corbes, de tradició grega, ús de cànons grecs i del contrapposto.
• Aplicació de les lleis de la perspectiva als relleus escultòrics.
• Retorn dels monuments eqüestres, pràcticament desapareguts des dels romans.
• Materials: marbre, bronze, fusta, pedra, guix, terracota vidrada i policromada. Tractats: De statua, Alberti.

Cronologia del Renaixement

Cronològicament, el Renaixement comprèn dos períodes: el QUATTROCENTO (s.XV) i el CINQUECENTO (s.XVI).

Al segle XV comença el Renaixement a Florència (Itàlia) i al segle XVI s’estén arreu d’Europa.

És un estil que vol fer renéixer l’art clàssic de Grècia i Roma, i renega de l’art medieval, que considera un art fosc i inferior.

A finals segle XVI apareix l’estil MANIERISTA. El Renaixement havia arribat a un nivell tan alt de perfecció que als artistes posteriors només els queda treballar a la “maniera de” (Miquel Àngel, Rafael, Leonardo...), recarregant l’art i tornant-lo sofisticat i una mica excessiu, més dramàtic.

L’artista renaixentista deixa de ser un simple artesà per convertir-se en un artista creador, responsable únic de la seva obra.

El corrent ideològic, filosòfic i cultural de l’Humanisme, amb la persona humana al centre de tot –antropocentrisme-, va tenir una influència decisiva en l’art del Renaixement, que va fer de l’home la mesura de totes les coses.

Pintura

• Descobriment de la perspectiva matemàtica: reproducció aspecte tridimensional de la realitat + corporeïtat de les figures.
• Obsessió per la profunditat i l’enquadrament de les figures.
• Les representacions busquen el màxim naturalisme possible.
• Noves tècniques i suports: pintura a l’oli; teles; esbossos preparatoris, la millora de la qualitat del paper i dels mitjans d’escriptura.
• Ús de la tècnica del clarobscur: definició dels contorns de les figures a través de contrastos entre les zones il·uminades i les ombrejades.
• Predomini del dibuix per sobre del color.
• Persona humana com a tema central. El tema religiós continua existint però també es pinten temes pagans. Reivindicació del paisatge com a tema pictòric i no només com a simple fons.
• Tractats: De pictura, Alberti.
• Diferències entre les escoles italiana, veneciana, alemanya i flamenca.