Arquitectura Grega Antiga: Característiques, Ordres Clàssics i Temples

Arquitectura Grega: Característiques Generals

• Busca l'harmonia constructiva, basada en la proporció i l'equilibri.
• Els grecs tenien un concepte racional de la bellesa.
• Sorgeixen els ordres clàssics per harmonitzar tots els elements arquitectònics: el dòric, el jònic i el corinti.
• Obsessió per la perfecció tècnica de les obres i els acabats.
• Per aconseguir harmonia visual, tenien en compte reajustaments òptics.
• Planta rectangular i uniforme en els edificis (temples i altres construccions).
• El material constructiu principal era la pedra, sobretot el marbre.
• Arquitectura arquitravada.

Els Ordres Clàssics

Ordre Dòric

Aquest ordre configura la proporció de l'edifici. L'utilitzaven els doris, d'on prové el nom, al segle VII a.C. Habitaven al continent i la base de la seva economia era l'agricultura. Els primers edificis els feren de fusta i, posteriorment, per influència egípcia, en pedra. Els elements principals són:

• Crepidoma: part que separa el temple del terra, formada per tres esglaons. Es divideix en:
  • Estereòbat: graons inferiors.
  • Estilòbat: graó superior.
• Columna: formada per:
  • Fust: cilindre amb estries. Presenta èntasi (lleuger abombament al centre).
  • Capitell: format per l'equí i rematat per l'àbac, una peça rectangular que sosté l'arquitrau.
• Entaulament: la part superior, formada per:
  • Fris: segona biga horitzontal amb triglifs i mètopes.
  • Cornisa.
  • Frontó.

Ordre Jònic

És més fi i ornamentat que el dòric. Va ser més utilitzat a mitjans del segle V a.C. El temple simbolitza un bosc on el déu al qual se li dedica pugui descansar. És característic per les seves nombroses columnes i per les volutes al capitell. Els seus elements són:

• Crepidoma: amb més esglaons a l'estereòbat que en el dòric.
• Columna: característica per tenir base, situada entre l'estilòbat i el fust.
  • Fust: amb canaladures.
  • Capitell:
    • Collarí (astràgals, que recorden ossos humans).
    • Equí amb forma de voluta.
    • Àbac.
• Entaulament:
  • Arquitrau amb esglaons.
  • Fris llis.
  • Cornisa ornamentada amb sanefes, normalment vegetals.

Ordre Corinti

És una evolució de l'ordre jònic. Les columnes són més altes i es caracteritzen per l'equí amb forma de fulles d'acant i volutes als angles. Es va utilitzar àmpliament en l'època hel·lenística, romana, renaixentista i neoclàssica.

El Temple Grec

Els grecs veien els temples com un lloc per acomodar el déu; la gent no hi podia entrar com en l'actualitat. Els rituals i les cerimònies es feien fora del temple (concretament a la dreta). Dins s'hi situava l'estàtua del déu.

Estructura del Temple Grec

1. Naos: la sala central, on es guardava l'escultura.
2. Pronaos: sala anterior a la naos.
3. Opistòdom: sala posterior del temple; no tots els temples la tenen.

Els temples presenten plantes rectangulars uniformes. S'anomenen pròstils aquells que només tenen columnes a la façana principal. Segons la disposició de les columnes al voltant de tot el temple, poden classificar-se en:

• In antis: dues columnes únicament a l'entrada principal.
• Pròstil: columnes només a la façana.
• Perípter: columnata d'una filera al voltant de tot el temple.
• Dípter: doble columnata al voltant del temple.
• Tholos: temple de planta circular.

Segons el nombre de columnes a la façana, es poden classificar en:

• Dístil: dues columnes.
• Tetraàstil: quatre columnes.
• Hexàstil: sis columnes.
• etc.