Arquitectura Moderna: Wright, Mies, Gehry, Domènech i Montaner

Frank Lloyd Wright

Antecedents i influències

La base de l’obra de Frank Lloyd Wright és el funcionalisme, com podem veure en l’ús de la planta lliure, però també s’inspirà en els ismes i en la senzillesa japonesa. Ell començà a utilitzar el terme “arquitectura orgànica”, amb el qual volia unir l'home, l'arquitectura i la natura. També tenia present el confort, amb l’ús de totes les comoditats i els avenços tecnològics per facilitar-les (aire condicionat, il·luminació i panells de calefacció). Alvar Aalto també fusionà Funcionalisme i Organicisme.

Relacions amb obres similars

• Louis Penfield House
• Kentuck Knob

Diferències amb solucions coetànies

En contrast amb Le Corbusier, que al llarg d'aquest període va dissenyar diversos plans urbans (Ville Contemporaine, 1922; Plan Voisin, 1925; plans per a Algèria, 1930; Ville Radieuse, 1935).

Mies van der Rohe

Antecedents

Interrelació entre De Stijl o Neoplasticisme i la Bauhaus.

Influències posteriors

Mies van der Rohe influí en l'arquitectura des dels anys 20 en endavant. A Catalunya, el Funcionalisme o Racionalisme va arrelar durant la Segona República.

Obra i estil

La seva teoria es basava en construccions de “pell i ossos”: l'acer i el formigó han d'anar a l'interior (els ossos de l'esquelet), i el vidre a l'exterior (la pell). Destaca l'ús de l'acer i del vidre en les seves obres.

Entre els anys 1948 i 1951, Mies aconseguí aixecar els seus primers gratacels. Aquests varen ser uns edificis residencials construïts a Chicago, on l'arquitecte va usar el mètode del mur cortina, consistent a centrar les càrregues estructurals al nucli de l'edifici i poder crear, d'aquesta forma, una façana íntegrament de vidre. Uns anys més tard, construiria el seu gratacel més emblemàtic, el Seagram Building de Nova York, on Mies perfeccionà el mètode del mur cortina. Aquest edifici es considera el precursor de tot un sistema constructiu.

Diferències amb solucions coetànies

Podem establir unes clares diferències entre l'arquitectura de Mies i la de Niemeyer o Aalto. Mies, només ocasionalment, utilitza en els seus edificis la línia corba; normalment els seus edificis tenen un esquelet ortogonal de pilars metàl·lics. Els murs són plans lleugers que es creuen en l'espai; les parets són simples limitadors que relacionen interior i exterior. En canvi, Niemeyer i Aalto segueixen una tendència neobarroca.

Frank Gehry

Antecedents i influències posteriors

Gehry, quan va construir la sala de concerts Walt Disney de Los Angeles el 1989, ja apuntava les bases estructurals i estètiques del Guggenheim de Bilbao, clarament vinculades a les teories deconstructivistes sorgides a finals dels anys 80 del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma.

Relacions amb obres similars

• Museu d'Art Weisman
• Vestíbul del D.G. Bank Gehry Tower a Hannover

Palau de la Música Catalana (Domènech i Montaner)

Descripció General

Hi participaren artistes catalans carismàtics, s'usaren materials populars, les referències a la pàtria catalana són constants (Sant Jordi, la senyera, les muntanyes de Montserrat...). Va tenir des del principi un fort simbolisme. L'obra fou costejada per les aportacions populars i pels Amics de l'Orfeó. Costà un milió de pessetes.

Relació Arquitectura-Urbanisme

A causa de la integració urbanística, no es pot veure tot l'edifici. L'edifici va ser bastit en el solar que fins al 1835 ocupaven els claustres renaixentistes del convent dels Mínims. En l'actualitat, per les diverses obres de remodelació fetes, s'ha alliberat la façana que dona al carrer Francesc de Paula. L'obra destaca molt sobre les altres construccions del carrer, tant per la seva monumentalitat com per la decoració.

Antecedents

El Palau de la Música Catalana combina perfectament la tradició constructiva i la modernitat. La tradició s'aprecia en la recuperació de materials com el maó i en els sistemes de construcció típics, com la volta catalana. També en la recuperació de la tradició gòtica. La modernitat es troba en l'aplicació d'innovacions tècniques com el ferro i el vidre en l'estructura de l'edifici, com en l'Auditori de Chicago (1889), de Louis Sullivan.

L'admiració que en l'arquitecte van provocar les construccions religioses medievals s'ha volgut veure reflectida en la concepció d'aquest recinte. En la cristal·lització i combinació personal i creativa de diversos estils, trobem, per exemple, unes columnes recobertes amb mosaics, a la manera bizantina; d'estil medieval venecià hi ha els capitells; inspirades en les formes del decorated english gothic, trobem les voltes en ventall que sostenen el sostre.

Influències posteriors

Lluís Domènech i Montaner serà un dels grans arquitectes del Modernisme català. Els seus dos deixebles més importants són:

• Antoni Maria Gallissà
• Josep Maria Jujol

Context de l'Emplaçament

L'edifici va ser bastit en el solar que fins al 1835 ocupaven els claustres renaixentistes del convent dels Mínims. Era un solar de mides més aviat reduïdes, de dimensions irregulars i que feia xamfrà.

Diferències amb solucions coetànies

L'obra de Domènech i Montaner es pot comparar amb la de Gaudí, ja que ambdues són coetànies. Però així com l'arquitectura del primer és cada vegada més lleugera, la de Gaudí evoluciona cap a una edificació més i més pesant. Un exemple d'això seria La Pedrera.