Arquitectura Orgànica: Frank Lloyd Wright i la Casa de la Cascada

Frank Lloyd Wright i Louis Sullivan

Frank Lloyd Wright va treballar, entre els anys 1887 i 1893, al taller de Louis Sullivan, a Chicago. No obstant això, en les seves primeres obres, Wright es va adonar del perill que hi podia haver en l'excés de racionalisme funcional del seu mestre. Per aquest motiu va proposar una arquitectura en la qual el més important era el fet que la construcció havia de derivar-se directament de l'entorn natural i relacionar-s'hi. Aquest plantejament permetia que els seus edificis estiguessin en harmonia tant amb les necessitats de l'home com amb la natura. Aquesta formulació va donar peu a l'anomenada arquitectura orgànica, que va tenir en Wright el representant principal.

Casa de la Cascada

La Casa de la Cascada consta de tres plantes, i es construeix a partir d'una composició geomètrica de plans de pedra (murs i xemeneia) que s'oposen als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada). Aquests darrers s'equilibren damunt la superfície rocosa i aconsegueixen que el conjunt mostri una gran plasticitat estructural que, consegüentment, evoca la cascada que es troba justament a sota. Això tendeix a l'asimetria entre l'horitzontalitat construïda i la verticalitat natural.

Criteris compositius

Els criteris que constitueixen la lògica compositiva del conjunt són bàsicament tres: l'encreuament continu d'uns volums damunt dels altres, la manera de projectar l'edifici des de l'interior cap a l'exterior, i la integració de l'edifici en un entorn natural determinat. La simetria dels blocs, el desplaçament dels volums i dels pisos, responen a una voluntat figurativa, però reflecteixen també el 'desordre' orgànic propi de la natura en la qual s'insereix.

Integració amb l'entorn

Establerta com una de les premisses principals de l'arquitectura orgànica, la integració de l'edifici en l'entorn és total. Envoltada d'arbres, roques i cascades, la casa s'articula per mitjà de diferents nivells de voladis que funcionen alhora com a sostre i terrassa, de manera que l'estructura que en resulta sembla la reproducció arquitectònica de l'escenari natural en el qual s'integra.

Casa Kaufmann

Pensada com a habitatge unifamiliar, la Casa Kaufmann encarna les profundes conviccions de l'arquitecte nord-americà sobre la unitat entre els éssers humans i la natura. Per aquest motiu, aquest edifici és, sens dubte, la materialització d'un ideal de l'arquitectura orgànica: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats de l'arquitectura moderna, és a dir, conjugar ecologia i progrés.

Funcionalisme i Organicisme

Frank Lloyd Wright va assentar les bases constructives en el Funcionalisme. La utilització de les seves plantes senzilles n'és una bona prova, malgrat que també es va inspirar en els 'ismes' i en les arquitectures japoneses orgàniques. El seu afany innovador el va dur a encunyar el terme 'arquitectura orgànica', per mitjà de la qual Wright pretenia unir l'home, l'arquitectura i la natura sense abandonar el concepte de funcionalitat. En aquest context, el concepte de confort, en un intent de proporcionar als propietaris de l'edifici totes les comoditats possibles, tal com es pot observar en les importants innovacions que va fer en el camp de l'aire condicionat, la il·luminació i els panells de calefacció. Aquesta fusió de Funcionalisme i Organicisme també va ser utilitzada per l'arquitecte Alvar Aalto, que va optar per la integració en la natura i l'ús de la llum natural per a la il·luminació dels interiors.