L'Arquitectura i la Pintura del Renaixement

L'Arquitectura del Renaixement

Característiques

El concepte de l'arquitectura com un sistema de proporcions matemàtiques. Això es reflecteix a les esglésies mitjançant el mòdul; l'edifici és un tot racional, regit per l'harmonia, la proporció i la simetria (aplicació dels principis vitrubians). L'espectador pot captar tot l'espai d'un cop d'ull, per això s'elimina tot allò que pugui dispersar l'atenció. Per aconseguir aquest efecte són de gran importància les lleis de la perspectiva. És a dir, es concep l'edifici com un "organisme" amb les proporcions harmòniques, igual que la figura humana. (Exemples: Sant Llorenç, Sancto Spirito).

Com hem dit, els renaixentistes recuperen les formes de l'art clàssic, adaptant-les a la nova realitat constructiva (als nous usos). Aquestes formes són:

• Els ordres clàssics, sobretot el corinti i el compost, amb els seus suports, l'entaulament, el frontó. S'introdueix l'ordre gegant (una columna ocupa diversos pisos).
• El mur torna a ser el suport bàsic.
• L'arc és de mig punt.
• Les cobertes: volta de canó, d'arestes, cúpula sobre petxines.
• Elements ornamentals: Grotesc: ornamentació capriciosa on es representen animals fantàstics, éssers mitològics, flors, vegetals, fruites, entrellaçats entre si.

Les façanes: destaca la seva horitzontalitat (front la verticalitat gòtica), és a dir, hi ha una clara influència del Gòtic italià; i els paraments abossellats o encoixinats.

Materials: Es construeix sobretot en rajola i aparell revestits de plaques de marbre, pràctica d'origen medieval a Itàlia.

La Pintura del Renaixement

En la pintura hi havia una recerca sobre el concepte de l'ésser humà.

• Recerca de la realitat objectiva.
• Interès per l'ésser humà (antropocentrisme).
• El cànon i la proporció de la figura humana són essencials.
• La composició.
• Recerca de la profunditat.
• Un dels grans descobriments és la perspectiva científica o lineal.
• El dibuix i el color. Cada vegada el dibuix va perdent més importància, seguint la tendència iniciada per Giotto. Trobem una clara evolució: Fresc (no perd importància, ja que és la destinada a un públic més ampli), el tremp i l'oli (a finals del XV), per influència flamenca i veneciana; tela com a suport; esbossos preparatoris (possibles gràcies a la tècnica de la perspectiva i a la millor qualitat del paper i dels mitjans d'escriptura), etc.
• La pintura s'allibera de l'arquitectura. Sobretot, gràcies a les noves tècniques (tela).
• La llum