Arquitectura Quatrecento: Característiques i Figures Clau
Enviado por JuanMartinezMenargues y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,5 KB
Arquitectura Quatrecento:
Característiques: Nova sintaxi del llenguatge formal, ordres antics que es varen utilitzar: la columna i la pilastra, l’arc de mig punt, les voltes de canó i per aresta, la cúpula sobre petxines i els enteixinats de fusta decorats amb cassetons. El predomini de l’horizontalitat a la mida humana, la decoració exterior en motllures horitzontals en murs encaixonats i esgrafiats, els quals també incorporaren medallons. L’equilibrada composició espacial crea un univers organitzat amb perfecció divina. Les notes de l’espai renaixentista eren: la claretat, homogeneïtat, racionalitat, ritme i ordre. Les plantes dels edificis eren d’una perfecció calculada i matemàtica; es preferien les centralitzades. Els edificis tipus església, el palau i la villa.
Brunelleschi
Lidera el moviment més innovador del segle XV, capdavanter dels artistes de l’època. Estudis en arts i disseny, i en ciències matemàtiques i geomètriques. Comença a treballar amb un orfebre. Torna a Florència en 1410 amb una sòlida formació teòrica i pràctica i, al llarg de la seva vida, mantingué una intensa i variada activitat: arquitecte (la més important), escultor, pintor i humanista. Desenvolupa estudis sobre la perspectiva científica, entesa com la tècnica de reproduir l’aspecte de la realitat sobre una superfície plana mitjançant lleis matemàtiques i geomètriques. Entre les seves obres destacades es troben: l'Hospital dels Innocents, la cúpula de Florència, la capella Pazzi, l'església de Sant Llorenç i Sant Cristòfol.
Alberti
Es va fer arquitecte com a conseqüència de les seves preocupacions per la teoria artística. La vessant històrica es va concretar en diferents tractats sobre les tres arts. Cal destacar: De Pictura, la primera formulació teòrica del mètode perspectiu, dedicada a Brunelleschi. En aquesta obra deixa clars dos principis: assolir una representació naturalista mitjançant la perspectiva i ubicar les figures en grups dramàtics per fer més comprensible el relat. De Re Aedificatoria, l’arquitectura és concebuda com a ciència del número i de les proporcions, clau d’un concepte de bellesa basat en l’harmonia. Entre les seves obres destacades es troben: el Palau Rucellai, el Temple de Malatesta, Santa Maria Novella i Sant Andreu.