Arquitectura Religiosa i Civil: Influències i Característiques

En l'arquitectura religiosa l'edifici més important és la mesquita, lloc creat a partir de la necessitat de la pregària col·lectiva. L'origen constructiu són les basíliques romanes i paleocristianes, tot i que també algunes mesquites estan influïdes per les bizantines i són de planta central. No obstant això, la forma més freqüent és la planta rectangular en la qual es diferencien dues zones principals:

Dividida en nombroses naus perpendiculars al mur, orientat a la Mesa (alquibla) i en el qual s'obre una fornícula sagrada anomenada mihrab. A prop d'aquest espai important i a la trona per dirigir l'oració.

Porticat i descobert, on hi ha el minaret des del qual es crida a l'oració, i la font de les ablucions (sabil), s'hesquera per purificar abans d'accedir al recinte interior.

Entre les construccions civils destaquen les de caire defensiu, com l'alcassaba, edifici militar que, a més, tenia funcions de caràcter civil administratiu. També cal destacar les fortaleses o castells, construccions que servien per defensar-se de l'atac dels enemics i que aprofiten al màxim les irregularitats del terreny, com es pot veure al castell de la Suda de Tortosa. Un altre tipus de construcció civil important són els palaus. Aquests conjunts arquitectònics, habitualment poc ornamentats per fora, estaven destinats a servir de residència als sobirans i als prínceps musulmans. Tant per les dimensions com per la complexitat i diversitat dels espais, arriben a ser veritables ciutats, com el palau de Madinat al-Zahrà de Còrdova. Els palaus, de dimensions variades, acostumen a estar dividits en dues parts: una zona dedicada a la vida pública i una altra de dedicada a la vida privada. Les nombroses dependències del palau es despleguen en el palau castell de l'Aljaferia de Saragossa, i sovint els seus jardins i l'aigua tenen una importància primordial. Els millors exemples són l'Alhambra de Granada i el palau del Generalife, caracteritzats per la gran bellesa interior i la qual es conjuguen amb una harmonia excepcional l'art i la natura. El conjunt palatí, a més, acostuma a quedar tancat dins d'un recinte molt ben emmurallat. Tant aquestes fortificacions com les muralles que defensen les ciutats solen contenir una sèrie de torres altes amb merlets dentats i portes d'accés molt notables i normalment amb volta. En l'àmbit de la Península Ibèrica també cal esmentar els banys públics. Situats principalment en centres urbans prop dels mercats i de les mesquites, els banys musulmans tenen l'origen en les termes romanes, i consten d'una sala d'entrada o vestíbul i tres sales destinades als banys (piscina d'aigua freda, tèbia i calenta). Els banys àrabs, però, no tenien només una funció higiènica, sinó també ritual. Entre les mesquites de gran valor artístic, cal esmentar la de Damasc (Síria), la de la Roca o d'Omar (Jerusalem), la de Kairouan (Tunísia) i, sobretot, la mesquita de Còrdova, de dimensions molt grans i d'una gran riquesa decorativa.