Arquitectura Romana: Lleure, Obres Públiques i Infraestructures

Els espais per al lleure

Recintes destinats al lleure: el teatre, l'amfiteatre i el circ.

El teatre

Va assolir un gran auge la comèdia arran de la progressiva influència cultural grega. Els arquitectes copiaven i adaptaven el tipus de recinte teatral que es feia servir a les ciutats gregues. El teatre romà constava d'una graderia, cavea, que envoltava l'espai teatral, l'orchestra. Davant de la cavea hi havia una plataforma, scaena (escenari), que estava tancada per un mur, el frons scaenec. Hi havia tres portes, per les quals entraven i sortien els actors.

L'amfiteatre

Es tractava d'un recinte el·líptic format per dos teatres units per l'orchestra. Els amfiteatres constitueixen una edificació típicament romana. L'espai el·líptic resultant al centre és l'arena, on tenen lloc les lluites de gladiadors. També es podia habilitar per representar batalles navals i era l'escenari habitual de les execucions dels condemnats a mort.

Circ

El circ era el recinte en què se celebraven les curses de carros. Aquest era l'espectacle preferit pels romans. Era un espai rectangular allargat, al centre del qual hi havia un mur molt llarg anomenat spina.

Les obres públiques

En les obres públiques va ser on els romans assoliren la perfecció més gran.

Calçades i ponts

La necessitat de conquerir i governar va imposar a l'Estat romà la posada en pràctica d'un esforç constructiu.

La calçada

És el més important de tots els tipus de vies romanes. La seva amplària era de cinc o sis metres, tenien voreres. Estaven construïdes amb un paviment de mig metre de fondària, compost per quatre capes de materials diferents. La part superior estava formada per lloses. Les distàncies s'assenyalaven amb unes petites columnes de pedra, clavades a terra cada mil passes, s'anomenaven mil·liaris.

Al fòrum de Roma es trobava el mil·liari zero, del qual sortien totes les calçades importants. Al llarg de les calçades importants hi havia unes parades anomenades mansiones.

Principals calçades romanes

Les primeres calçades van ser la via Àpia, que anava des de Roma fins al sud del mar Adriàtic; la Flamínia, cap al nord de l'Adriàtic; l'Aurèlia, unia Roma amb la Provença. A la Península, la més important era la que anava des dels Pirineus fins a Cadis.

Els ponts

Els romans van desenvolupar la tècnica dels ponts. La base del pont era un arc profund, de blocs de pedra ben treballats. Damunt seu hi havia una calçada plana amb voreres. Per molts ponts romans encara circula el trànsit actual.

Aqüeductes i clavegueram

Els romans van tenir cura del subministrament d'aigua per a les ciutats i del clavegueram. A les cases rurals el consum d'aigua estava assegurat mitjançant els pous i les cisternes que emmagatzemaven l'aigua de la pluja recollida a l'impluvium.

Els aqüeductes

Es construïen enormes dipòsits a l'entrada de la ciutat. Els aqüeductes consistien en un canal amb les parets ben impermeables, eren un tipus de ponts sobre els quals passava l'aigua per un canal estret.

El sistema de clavegueram

La xarxa de galeries subterrànies coincidia amb les de les vies urbanes. Les aigües utilitzades a les cases solien anar a parar a un riu proper o al mar.

Muralles i fortificacions

La major part de les ciutats romanes necessitaven protecció contra enemics exteriors. Les tècniques i els materials de construcció de les muralles romanes variaven segons la zona i l'època de construcció. La seva amplària solia ser suficient per al pas de carruatges i màquines de guerra. Estaven flanquejades per un nombre variable de portes.